Les noves tecnologies ens han allunyat dels llibres? A simple vista, sembla que sí, però el cert és que l'hàbit de llegir s'ha disparat en l'última dècada. Així ho recull el baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya el 2022, difós per la Federació de Gremis d'Editors per encàrrec del Ministeri de Cultura. A Catalunya, gairebé 7 de cada 10 diuen que llegeixen en el seu temps lliure. Les dones i els adolescents són els que més ho fan.

Sens dubte és una molt bona notícia pel sector editorial i llibreter, tocat per la inflació i la pujada de preus. Encara ho és més si entrem en detall, ja que el tram amb més població lectora és el comprès entre els 14 i els 24 anys (74,2%). Un 85,6% dels menors entre 10 i 14 anys llegeixen en el temps lliure de manera freqüent (78,2%). Entre els joves entre 15 i 18 anys, el percentatge arriba a un 79,2%. Per tant, el futur està garantit. No obstant, a l'altre cara de la moneda trobem que un 35,2% dels enquestats admet no llegir mai o gairebé mai, i els que ho fa, ho prefereixen fer en castellà.

Com cada mes, un informe del Gremi d'Editors de Catalunya -elaborat per la plataforma digital LibriData- enregistra la venda diària de llibres a més de 150 punts de Catalunya, entre llibreries i grans superfícies. Aquests han estat alguns dels llibres en català més llegits el febrer.

'Llei de l'hivern'

La periodista cultural i docent Gemma Ventura fa un homenatge a l'invisible a la seva primera novel·la, La llei de l'hivern (Ediciones Destino), premi Josep Pla 2023. Resum: "Una noia vetlla el seu avi, i en la solitud absoluta té dues grans companyies: la de la memòria i la de la imaginació. Mentre els cirerers es despullen, la llei de l'hivern s'imposa recordant-nos que per renéixer cal deixar anar. Amb un aire intimista i màgic, aquesta novel·la fa visible l'invisible: les persones que no hi són però que ens guien a cau d'orella, l'amor que fem existir quan necessitem que existeixi i la forma com suplim cada absència".

'Aterratge'

L'escriptora i periodista Eva Piquer torna la novel·la després de vint-i-un anys sense publicar amb Aterratge (Club Editor), un relat fascinat per la imatge d'un avió estavellat al mig d'Islàndia i també una metàfora sobre aprendre a continuar després de viure una tragèdia. Piquer reconstrueix uns fets reals: l'accident d'un avió que es va estavellar l'any 1973 en una costa de penya-segats a Islàndia, la carcassa del qual segueix abandonada al mateix lloc. 

Segons va subratllar Piquer a la presentació del llibre per a la premsa, "és la història d'un renaixement després de la catàstrofe. Davant la intempèrie moral, la supervivència tard o d'hora sempre arriba". Piquer torna a la ficció amb una novel·la breu on del que es tracta és de continuar, de saber construir després d'una destrucció. 

'Les nostres mares'

La periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà reivindica les dones nascudes als anys 50 a la novel·la Les nostres mares (Proa), premi Sant Jordi 2022. Dedica un capítol a cadascuna d'aquestes dones que van renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. "Hem tingut sempre de referents els pares i hem donat per descomptades les persones que ens han donat les habilitats materials i immaterials per sortir al món [...], però les mares ens han ensenyat com caminar pel món, i això ho hem donat tant per descomptat perquè també com que la feina de cures i la domèstica no té remuneració i, per tant, es tradueix en no tenir valoració social, nosaltres també hem caigut en no valorar-ho", explica en una entrevista a Diari Públic.

"Per mi aquest llibre també és una revisió pròpia de mirar-me la mare com a persona i no com a rol únic de mare, ha tingut la seva vida les seves frustracions i se n'ha sortit com ha pogut per assolir les seves fites...", explica. 

'La caçadora de masies'

Marta Lloret és coneguda com la caçadora de masies. Fa un parell d'anys es va convertir en tot un fenomen a les xarxes socials gràcies a la seva tasca de difusió del patrimoni rural català, sobretot d'aquestes cases de pagès. Ara, ho explica en el seu primer llibre La caçadora de masies (Columna). En aquest llibre he volgut aportar el context històric i personal que hi ha darrere de les quinze cases escollides. No pretén ser un manual ni una obra d'història de les masies, sinó una reflexió humil sobre el llegat que hi ha entre els seus murs de pedra, d'on venen, on es troben i com afronten el futur.

'La possibilitat de dir-ne casa'

La possibilitat de dir-ne casa (Proa) és una de les novel·les més esperades de Marta Orriols. Parla sobre una que corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l'estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d'una professió que voldria exercir d'una altra manera, i també d'una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l'home a qui havia estimat. L'espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l'ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

'La llarga migdiada de Déu'

La llarga migdiada de Déu (Proa) és una novel·la de Pep Coll que té lloc durant la Segons Guerra Mundial. Resum: "França, maig de 1940. Samuel Silverstein, un transportista d'origen jueu, es troba atrapat dins de l'èxode de fugitius que les tropes nazis empenyen cap al Midi. De resultes d'un bombardeig de la Luftwaffe, Silverstein ho perd tot i comença una nova vida com a agent d'una organització clandestina que treballa per salvar infants jueus, amagant-los a les zones rurals. La feina de venedor ambulant li facilita els moviments pels pobles i masies de les valls de l'Arieja. Aviat hi descobrirà un monestir en ruïnes on sobreviuen desenes d'infants i d'adolescents, sota l'amenaça constant dels gendarmes a les ordres del govern de Vichy. Els Pirineus acaben presentant-se com l'única opció d'escapada. Mentre la barbàrie arrasa Europa, els jueus esperen que Jahvè es desperti d'una vegada. Pep Coll teixeix amb traça, vigor i emoció una novel·la que, malauradament, ens toca ben de prop".

'Cos a terra'

El periodista i politòleg Toni Aira debuta en ficció amb la novel·la negra Cos a terra (La Campana), en la qual Max Margarit, un assessor polític del número dos de la llista d'un partit transversal, farà d'investigador per descobrir un assassí en plena campanya electoral. Resum: "L'acte d'enganxada del cartell donarà el tret de sortida a una nova campanya electoral, però en aquesta ocasió la cursa per saber qui serà el guanyador de les properes eleccions quedarà tenyida de sang i esquitxada per una llarga llista de sospitosos: polítics, periodistes i assessors".

'Memòries de mi mateix'

A Memòries de mi mateix (Columna Edicions), a través de la història dels orígens del Mític Regino, un personatge irremeiablement mediatitzat pel context històric, ens endinsa en una trama internacional sobre la falsificació d'art clàssic i contemporani, que arriba fins al 2019. El periodista Marc Sendra intenta reconstruir un puzle on també conflueixen l'espoli nazi i la lluita antifranquista. A mesura que cauen les màscares, el relat que n'emergeix és tan original com una bona falsificació, tan autèntic com la veritat que s'amaga darrere de l'ordre establert.

En una entrevista amb Diari Públic, Sendra explica que en aquesta novel·la ha assajat tècniques literàries noves, com l'alternança de diàlegs de personatges diferents, d'èpoques diferents en el mateix capítol. "Narre en primera persona, narre en tercera persona, també narre en segona persona, que no ho havia fet mai. Al final el que compta és que et surti una novel·la de la qual n'estiguis satisfet, i crec que aquesta novel·la agradarà", comenta. 

'La trena'

Per tercer mes consecutiu, La trena (Salamandra), és una de les novel·les en català més venudes. Laetitia Colombani aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. La Smita (de l'Índia), la Giulia (d'Itàlia) i la Sarah (del Canadà) no es coneixen, però tenen en comú l'empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s'entrellacen i van formant una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.

'El gran món'

El gran món (Bromera) és el primer títol del nou cicle històric de Pierre Lemaitre: Els anys gloriosos, una sèrie de novel·les que, com ja va fer amb el tríptic sobre l'Europa d'entreguerres mostra la seva sensibilitat per explicar històries que transcendeixen l'anècdota històrica per a bastir una novel·la atractiva i absorbent. Resum: "Som al 1948, a la Indoxina les tropes franceses s'enfronten a la resistència anticolonial; a Beirut els Pelletier viuen l'inici del descabdellament familiar. Els fills abandonen definitivament la llar familiar: Jean, Françoise i Hélène a París, i Étienne a Saigon perseguint els rastres del seu amant desaparegut en acte de servei. Cadascú viurà diferents experiències que marcaran el seu destí i el dels seus familiars. Un assassinat per resoldre, transaccions il·legals, una investigació periodística perillosa…"