22 de maig de 1938. Fuerte de San Cristóbal (Navarra). 795 presos republicans protagonitzen la major fugida penitenciària de la història d'Espanya. Tan sols tres van aconseguir creuar la frontera i arribar a França. En canvi, 211 van morir en l'intent. Ara, gairebé vuitanta anys després, les autoritats navarreses han trobat una fossa comuna dels presos que van caure en l'evasió. Aquesta mateixa setmana començaran els treballs d'exhumació.

El nombre de persones els restes de les quals es troben en la fossa encara no ha pogut ser determinat. Els treballs de localització duts a terme per la Societat de Ciències Aranzadi van començar aquest dilluns gràcies a les indicacions d'un testimoni que encara era un nen quan van tenir lloc els fets.

Per això, el Govern foral ha subratllat la importància que testimonis, com el que va ajudar a trobar aquest enterrament, notifiquin els seus testimonis per tal de proporcionar la informació necessària per descobrir noves fosses i, així, donar resposta a les reclamacions de veritat i reparació dels cercles pròxims de víctimes de la repressió de 1936.

La fossa en la que es troben les restes dels presos assassinats després de la fugida el 1938, ha estat trobada al Consell de Burutain. La fugida de l'antiga presó, situada a la muntanya d'Ezkaba (Pamplona) tot i haver estat organitzada només per uns pocs dels presoners va ser una de les majors evasions europees.

Dels 2.500 presos 795 van fugir aquell dia de la presó. Molts van pensar que la guerra havia acabat i es van dirigir directament a l'estació de Pamplona, ​​on van ser immediatament detinguts, per tornar a casa seva. Més de 200 homes van ser tirotejats durant la persecució i 14 van ser condemnats a mort. Només tres van aconseguir recórrer els gairebé 50 quilòmetres que els allunyaven de França i recuperar la llibertat, segons consta en el Quadern de Registre de 795 fugats que va realitzar un funcionari de la presó.

Els presos que van arribar a França van admetre, anys més tard, que no estaven prou preparats per a la fugida, però que la fam i les males condicions a la presó els va empènyer a fugir. El director de presó i l'administrador van ser jutjats per vendre de contraban el menjar en lloc d'alimentar als interns.

L'antic centre penitenciari a 15 quilòmetres de Pamplona roman tancat al públic encara que esporàdicament hagin estat autoritzades visites d'associacions de víctimes del franquisme. Des de 2001, la fortalesa militar està reconeguda com a bé d'interès cultural.