Público
Público

Dos anys després del greu accident a la química de Tarragona: "Tot segueix igual"

La brutal explosió a l'empresa IQOXE va provocar tres morts. Veïns i sindicats retreuen la manca de millores de seguretat. L'alcalde de la ciutat reclama celeritat al Govern espanyol per activar el sistema d'avisos d'emergència als mòbils

Les instal·lacions de l’empresa IQOXE a dia d'avui.
Les instal·lacions de l’empresa IQOXE a dia d'avui. Mar Rovira / ACN

A les 18.37 hores d'aquest divendres farà dos anys que va explotar el reactor d'IQOXE al polígon petroquímic de Tarragona. L'accident va provocar tres morts, diversos ferits i nombrosos danys en immobles. En el segon aniversari, entitats veïnals i sindicats lamenten que no s'ha avançat prou en la implementació de mesures de seguretat i critiquen la lentitud en la posada en marxa del Plaseqta. "Continuem nerviosos i emprenyats, tot segueix igual", diu el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), Alfonso López. Al juny, està previst que l'Estat transposi la normativa europea que permetrà enviar missatges als mòbils de la ciutadania en cas d'emergència. L'alcalde tarragoní Pau Ricomà reclama celeritat.

López (FAVT): "Continuem nerviosos i emprenyats, tot segueix igual"

Els veïns dels barris de Ponent, propers al polígon petroquímic, comparteixen el mateix neguit d'ara fa dos anys. Asseguren que no sabrien com actuar en el cas d'una altra emergència química i lamenten que no s'hagin fet simulacres ni campanyes informatives des del fatídic accident. Malgrat que el Govern ja ha instal·lat una cinquantena de sensors de toxicitat i ha anunciat que col·locarà tres noves sirenes -dues a Reus i una a Salou- en els pròxims sis mesos, els veïns reclamen que s'acceleri la implementació del Plaseqta. El territori va recuperar el pla propi després de l'explosió, ja que fins llavors les emergències es gestionaven amb el Plaseqcat, d'àmbit nacional.

"No s'ha avançat gens, estem molt preocupats perquè veiem que passen els anys i sembla que no hagi passat res", assenyala López. En la mateixa línia, es posiciona la presidenta de l'Associació de Veïns de Bonavista Loli Gutiérrez que reclama que es facin simulacres a les escoles i que es concreti com haurien d'actuar els paradistes del mercat de Bonavista. "Després de dos anys ens trobem amb la mateixa situació, hi ha alguna millora, però tot va molt a poc a poc, al barri la percepció de por és la mateixa", assegura.

Dos anys després de l'accident, Gutiérrez demana una major coordinació entre els alcaldes i que no es retardi més el desplegament del Plaseqta. Així mateix, López exigeix a les administracions que "es posin les piles" perquè el protocol d'actuació sigui una realitat. "Volem viure tranquils i no dormir amb por, fa dos anys que estem callats, en silenci, encara no sabem la veritat del que va ocórrer aquell dia; des de la federació no pararem fins que tot surti a la llum", manifesta.

L'explosió va danyar 162 immobles per l'onada expansiva i l'impacte de projectils. La gran majoria de les afectacions ja estan reparades. Amb tot, la representant veïnal de Bonavista explica que els habitatges dels carrers 1, 2 i 3 encara tenen esquerdes. "M'agradaria que els arquitectes de l'Ajuntament vinguessin a inspeccionar els habitatges afectats, ningú ha vingut a mirar si estan igual, millor o pitjor", diu.

Pla general de l'estat en què va quedar la planta d'IQOXE afectada per l'explosió del 14 de gener de 2020.
Pla general de l'estat en què va quedar la planta d'IQOXE afectada per l'explosió del 14 de gener de 2020. Eloi Tost / ACN

Sistema d'alertes, al juny

Ricomà: "L'Estat es mou molt lent i el sistema  d'avisos per mòbil encara no està aprovat. Esperem que no passi com altres qüestions que no compleix, és un tema de màxima seguretat"

Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, torna a exigir celeritat a l'Estat en la transposició de la directiva comunitària que permetrà activar el sistema d'avisos a través de telèfon mòbil en cas d'emergències. El Govern espanyol disposa fins al juny d'aquest any per fer-ho i s'hi ha compromès públicament, però el batlle critica la lentitud en la tramitació. "L'Estat es mou molt lent i encara no està aprovat, ha de complir la directiva, esperem que no passi com altres qüestions que no compleix, és un tema de màxima seguretat i és molt important que s'implementi", etziba Ricomà.

Comparteixen parer les entitats veïnals que asseguren que l'activació d'aquest sistema d'avisos serviria per tranquil·litzar a la població. "Estaríem molt més tranquils perquè des del primer minut sabríem que està passant i el que hem de fer; estem a 500 metres de vàries fàbriques i el temor el continuem tenint", sosté Gutiérrez.

El sistema de missatgeria ja funciona en alguns països d'Europa i permet enviar missatges a la població a través dels mòbils en cas que hi hagi una situació d'emergència. La Generalitat contempla aplicar aquest sistema tant en possibles accidents químics en el marc del Plaseqta com en els casos d'inundacions o terratrèmols, entre altres. De fet, el Govern ha demanat acollir proves pilot abans de la seva posada en marxa.

Més dotació econòmica per al Plaseqta

Muñoz (La Canonja): "El Plaseqta ha d'anar caminant, les sirenes ja funcionaven abans, el que s'ha de fer és posar-les en marxa"

Tant l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, com el de Tarragona, assenyalen que el Plaseqta s'hauria de dotar de més recursos econòmics. Tot i això, celebren el retorn del pla perquè consideren que és essencial que les emergències es gestionin i es controlin des del territori per evitar la descoordinació que es va viure el dia de l'explosió. "El Plaseqta ha d'anar caminant, les sirenes ja funcionaven abans, el que s'ha de fer és posar-les en marxa", subratlla Muñoz.

Ricomà també destaca que en els últims mesos hi ha hagut una "empenta" per part del Govern amb la instal·lació dels sensors de toxicitat al polígon nord i sud del complex petroquímic i explica que estan pendents de redactar el pla de comunicació, l'eina que servirà per informar els ciutadans sobre com han d'actuar en una situació de risc. "Segur que la comunicació aniria molt més ràpida i fluida, tots els ajuntaments hem revisat els protocols i crec que la resposta ara seria més eficient", respon el batlle.

Els sindicats demanen més coordinació dels plans d'autoprotecció

Martín (CCOO): "Hi una rotació bestial, hi ha empreses on cada sis mesos està entrant personal perquè no volen que sigui subrogat; s'ha d'acabar amb la precarització"

Des de la UGT i CCOO també critiquen que no s'ha avançat en matèria de seguretat a la indústria química des de l'explosió d'IQOXE. L'accident, afirmen, va evidenciar que les empreses actuaven de forma diferent davant d'una emergència. Per això, indiquen que és necessari que formin part de les meses tècniques i que es millori la coordinació dels plans d'autoprotecció de les companyies. De fet, el secretari general d'UGT a Tarragona, Joan Llort, lamenta que no s'hagin tornat a reunir amb les administracions i la patronal del sector químic. "Ha quedat totalment paralitzat i no entenem per què", diu.

A la vegada, els sindicats reiteren que un dels problemes que té la indústria química és la "degradació" de les condicions laborals, especialment de les empreses subcontractades. "Hi una rotació bestial, hi ha empreses on cada sis mesos està entrant personal perquè no volen que sigui subrogat; s'ha d'acabar amb la precarització", exigeix el secretari general d'Indústria de CCOO a Tarragona, José Martín.

Els sindicalistes recorden que han interposat una dotzena de denúncies a Inspecció de Treball per tota mena d'incompliments i lamenten que IQOXE no ha fet autocrítica dels fets ocorreguts. "És bastant esgotador, nosaltres volem canviar la forma de treballar; ara mateix, la relació entre els treballadors i l'empresa és tensa", assegura Martín. A més, el sindicalista recorda que el Departament de Treball els va donar la raó quan van denunciar que l'empresa havia vulnerat el dret de vaga durant les negociacions per acordar un conveni propi, el qual no es va aconseguir.

En canvi, IQOXE celebra que ja torna a produir al ritme previ al sinistre. Aquest desembre la companyia va obtenir els permisos per tornar a engegar tres unitats de derivats d'òxid d'etilè. Se sumen a una quarta que ja fa mesos que està en funcionament així com a una planta que produeix òxid d'etilè. Cal recordar que el reactor que va explotar era d'una de les plantes de derivats, la qual no s'ha reconstruït. L'empresa ha invertit 40 milions d'euros en reparar els danys de la deflagració i en la nova maquinària i instal·lacions.

Situació judicial i records

Amb tot, perquè es va produir el sinistre fa dos anys continua sent una incògnita. Després de dos informes -un encarregat per IQOXE i un altre pel Govern- els dubtes no s'han esvaït. La investigació judicial continua en marxa i la instrucció de la causa no s'ha tancat. De moment la jutgessa que porta el cas ha obert dues peces separades relacionades amb presumptes pràctiques industrials irregulars i apunta que es podria haver comès imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors. Els investigats, tant en la peça principal com en les dues separades, són IQOXE com a persona jurídica i dues persones físiques: l'aleshores director de la fàbrica, José Manuel Rodríguez Prats; i el director general de la companyia, José Luís Morlanes.

Davant d'aquest complex escenari, aquest divendres s'han convocat dues concentracions de record i alhora de protesta. Totes dues seran a la tarda, coincidint amb l'hora exacta de la deflagració. Per una banda, l'Associació de Veïns de Bonavista ha convocat a la plaça de la Constitució del barri. De l'altra, la FAVT i l'Ajuntament de Tarragona han fet una crida a la ciutadania per reunir-se a les portes de l'empresa, on faran sonar les sirenes d'emergència que el dia del sinistre no es van sentir.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?