Han passat moltes coses des que el temporal Gloria assolés el litoral mediterrani, fa un any. Amb el Filomena, per sort, no ha plogut sobre mullat. Però una pandèmia, milers de vides en joc i un canvi de cicle econòmic s'han sumat a la urgència d'aquella emergència mediambiental i territorial que va deixar 13 víctimes mortals i danys milionaris des de Girona fins al Delta de l’Ebre, on la barra del Trabucador va ser engolida per la tempesta. La força asoladora de la borrasca va ser històrica per escombrar la costa com no ho havia fet cap altra des de l'any 1982, i segurament també es recordarà per haver travessat, a posteriori, una de les reconstruccions més desateses, en ple confinament per una pandèmia de coronavirus encara més insòlita.

Milions en la reconstrucció

Per part de la Generalitat, una de les majors gestions ha estat la del Departament de Territori. Segons expliquen des de la seva empresa pública Ports de Catalunya, a conseqüència de la borrasca nou infraestructures portuàries van sofrir "danys estructurals" considerats amb "caràcter d'emergència". Els ports afectats van ser els de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar, el Garraf, L’Ametlla, L'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d’Alcanar. Segons assenyalen, gràcies a un romanent de tresoreria dels últims anys, l'empresa ha pogut afrontar econòmicament les reparacions dels danys ocasionats pel Glòria, que s'han xifrat en 15,3 milions d'euros.

Adscrita al mateix departament, l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha actuat en danys i alteracions sobre el llit dels rius, en els sistemes de sanejament i gestió del medi i també en les infraestructures de proveïment. Les despeses a càrrec de l'ACA han superat els 41 milions d'euros. En aquest any, segons l'agència, s'han restaurat esculleres i talussos, s'han retirat sediments acumulats –fusta, arbres caiguts i troncs, així com runa, vegetació i grava–; s'ha estabilitzat el perfil del llit i s'han restituït infraestructures afectades –com les de bombeig i proveïment.

Però els efectes del Glòria no sols es van registrar en la primera línia de mar: els seus tentacles també van arribar a afectar la circulació dels trens de Rodalies, i no ha estat fins el mes de desembre passat –gairebé un any després– quan la línia R1 –entre Molins de Rei i Maçanet-Massanes– i la RG1 –que uneix Mataró i Blanes amb Figueres i Portbou– han pogut recuperar els horaris de circulació dels seus trens.

La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va visitar recentment els territoris més afectats pel temporal Glòria i la DANA (depressió aïllada en nivells alts) que va afectar Montblanc i el riu Tordera, després de signar un conveni amb el Ministeri de Política Territorial de 37 milions d'euros per a pal·liar els seus efectes. En aquelles visites, Budó va anunciar la creació d'un fons de finançament per a les catàstrofes naturals, unes afectacions climatològiques sobre les quals ha avisat que "desgraciadament" cal anar acostumant-se perquè "a causa del canvi climàtic", es produiran cada dia més. Segons va avançar Budó, el fons estaria impulsat per la secretaria d'Administracions Locals de Presidència i s'inclourà en els pressupostos de 2021.

Encara queda camí

Per part dels municipis, la visió és una altra. L'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, enumera entre les conseqüències més greus de l'episodi el col·lapse de les grans infraestructures, com la destrucció de dos ponts sobre el Tordera i del dic de contenció del port pesquer, "que va trencar bona part del braç exterior" amb una obertura d'uns 30 metres d'ample. El temporal es va cebar amb la població amb el trencament de les canonades que uneixen la planta dessalinitzadora amb la mar. "Per sort, el Glòria no es va cobrar vides humanes aquí, malgrat la virulència amb la qual es va manifestar", celebra l'alcalde, que explica que els desperfectes en la localitat sumen entorn d'uns 18 milions d'euros, tot i que avisa que "encara no s'ha pogut tancar la quantificació dels danys". Un any després, el municipi encara ha de reconstruir el dic del port pesquer.

Per a Canosa, el fet que la pandèmia comencés dos mesos més tard ha provocat que "de cap manera s'hagi pogut tornar a la normalitat". "Els seus efectes, combinats amb els de l'actual crisi sanitària, social i econòmica, ens han posat les coses molt difícils", afirma. A més, lamenta que Adif i el Ministeri "van perdre l'oportunitat d'or" d'aprofitar la "desgràcia" del Glòria per a millorar el transport ferroviari, i "treure del calaix" el projecte de desdoblar la línia entre Blanes i Arenys de Mar, una "antiga reivindicació" que hauria significat desplaçaments "més ràpids". Al seu parer, sovint les Administracions supramunicipals no es fan suficient càrrec dels problemes, mentre que els recursos dels ajuntaments són "molt limitats".

A l'altre extrem del mapa, a l'Ebre, la mirada coincideix. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura, recorda com la borrasca va afectar "greument" tant els municipis de la costa com els de l'interior de la comarca, acarnissant-se amb façanes marítimes i ports pesquers, empassant-se platges i fent malbé camins rurals. "Va posar de manifest la necessitat d'actuar de manera urgent al Delta de l’Ebre per a pal·liar els efectes de la regressió", assegura.

També allí resulta difícil quantificar el seu impacte econòmic, amb inversions que han exigit recuperar platges, refer passejos –com el de l'Arenal, a L'Ampolla– i arreglar camins rurals i desperfectes en habitatges. "Cal afegir les pèrdues que van sofrir els productors d'arròs per la inundació dels camps amb aigua salada i els danys que van patir els aqüicultors de la badia del Fangar", agrega, amb pèrdues en sectors productius "de pes" per a l'economia de la zona.

Segons Faura, la normalitat no tornarà a la regió fins que s'executin actuacions per a salvaguardar la fragilitat del Delta, de manera que caldria actuar "immediatament" per a evitar que un altre temporal acabi d'engolir aquest espai natural que cada any perd més metres de costa. En el seu cas tampoc va ajudar el confinament per la pandèmia, quan es van suspendre tràmits administratius i tot "es va retardar". "Si no s'actua, el Delta ja no es podrà recuperar d'aquest temporal i dels pròxims, perquè en el context de canvi climàtic aquests temporals es repetiran", avisa Faura. Sobre el paper de les Administracions, a la zona sorprèn que dels més de 17.000 milions d'euros destinats fins a 2023 a la protecció del litoral per part de l'Estat només es contemplin inversions per valor de 3,9 milions en el Delta, "una de les principals zones humides del Mediterrani occidental".