Antònia Vicens rep el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Òmnium Cultural ha lliurat, aquest dilluns, el guardó del 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptora Antònia Vicens. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, li ha fet entrega del guardó en el transcurs d’un acte creat expressament per a l’ocasió, al Palau de la Música Catalana. Durant l’entrega, Antich ha reivindicat el compromís de Vicens amb la cultura i la llengua catalana i ha fet una crida a "articular una estratègia en defensa del català i per l’enfortiment del seu ús social en tots els àmbits de la vida col·lectiva: al sistema educatiu i al lleure, a l’empresa i al comerç, a l’audiovisual i als nous formats, i en la lluita contra les desigualtats".

"Cal articular una estratègia en defensa del català i per l’enfortiment del seu ús social en tots els àmbits de la vida col·lectiva

Ho ha fet dirigint-se a la societat civil dels Països Catalans, a les seves institucions, als partits polítics i, especialment, als grups parlamentaris del catalanisme històric, que representen el 85% del Parlament de Catalunya. "Per a Òmnium, l’audiovisual i el model d’escola catalana són vitals, i estem compromesos a lliurar batalla en aquests dos fronts estratègics per al país i la seva gent", ha puntualitzat Xavier Antich.

Antich també ha volgut fer autocrítica al fet que dels 54 premiats amb el guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, només vuit en són dones. "Tenim la voluntat d’esmenar aquesta invisibilització històrica de les dones escriptores amb les que hem après a mirar el món: des del 2016, de set premis, cinc dones. Falta molt camí per recórrer, però la via és aquesta", ha assegurat el president de l’entitat.

A l’acte d’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes hi ha assistit una àmplia representació de les principals autoritats del país i dels partits polítics catalanistes, com el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; de les Illes Balears, amb la presidenta Francina Armengol al capdavant; així com diferents personalitats del món cultural, sindicats, organitzacions juvenils i de les principals entitats de la societat civil.

"M’he passat la vida aferrada a les paraules"

Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha agraït el guardó: "Moltes gràcies. A tothom, amigues i amics. Estic molt emocionada després de veure aquest acte sobre la meva vida. M’han caigut llàgrimes perquè m’hi he reconegut". "M’he passat la vida aferrada a les paraules. Tinc una fal·lera de trobar les paraules a les constants humiliacions, a les llengües menystingudes i minoritzades, i a les nacions sense estat i a les guerres que mai acaben", ha expressat Vicens emocionada.

"Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu, no us arronseu a amenaces insidioses"

Antònia Vicens ha conclòs el seu discurs d’agraïment animant a no claudicar davant els atacs constants a la llengua: "Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu, no us arronseu a amenaces insidioses. Durant les hores baixes, dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res".

Vicens compta amb una extensa obra publicada al llarg de la seva vida que inclou novel·la, poesia poesia, narrativa breu, contes per a joves i textos periodístics. Escriptora des de ben jove, publica la primera obra, Banc de fusta, amb 25 anys. Un any després guanya el prestigiós Premi Sant Jordi de Novel·la amb 39º a l’ombra, una novel·la considerada un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle. Aquesta obra catapulta Vicens dins el panorama literari català i serà traduïda al castellà i l’alemany.

L’univers mallorquí i els problemes d’equilibri entre el turisme i la conservació del territori és una de les fonts d’inspiració de les primeres obres d’Antònia Vicens; testimoni crític pel patriarcat que l’envolta, marcat encara pels efectes de la Guerra Civil i l'agonia de la dictadura, a més d'un gran amor per conservar les paraules autòctones, són els temes que marquen la seva novel·lística. La primera incursió al gènere poètic és al 2009, amb la publicació del recull Lovely, i el seguirà Sota el paraigua el crit, i Fred als ulls, de 2015, que rep el clam unànime de la crítica, entre d’altres. El 2020 publica Pare què fem amb la mare morta.

Un acte creat per a l’ocasió: Antònia Vicens, paraula roent

L’espectacle, sota la direcció artística d’Israel Solà, creat expressament per a l’ocasió, repassa la vida i l’obra de la guardonada estructurat en 5 blocs. Amb un únic espai sonor, música, dansa i projeccions recreen l’univers oníric de Vicens gràcies a la interpretació de les actrius i ballarines Anna Serra, Caterina Tugores i Esther López.

"Ha obert per als lectors escletxes sinuoses des d’on albirar la bellesa i l’horror del món"

El poeta Sebastià Portell, ha estat l’encarregat de fer la glosa titulada ‘Diré fort el teu nom’, parafrasejant uns versos de la mateixa Vicens del poemari Sota el paraigua el crit. Portell ha repassat la trajectòria de la premia, a qui ha definit com una "jove poeta", i volgut lloar la seva valentia literària plasmada des del primer dia en la seva obra, primer en forma de novel·la i més tard en forma de poemes. "Ha confrontat l’ànima i el cos, ha invocat, com el credo, els vius i els morts, ha fet que hi ressonessin veus que no tothom vol escoltar". I és que segons Sebastià Portell, Antònia Vicens "ha obert per als lectors escletxes sinuoses des d’on albirar la bellesa i l’horror del món; ens ha apropat a un altre país de nom potser inventat anomenat Misteri".

El guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, té una estructura fixa de ferro basada en les quatre barres i el logotip d’Òmnium al qual s’hi adjunta un còdol d’un indret relacionat amb la persona que en rep. Enguany, el còdol prové de Montserrat, on Antònia Vicens hi va passar un hivern hospetjada en una cel·la. La boira dels matins, la calma i l’espiritualitat de la muntanya, varen ser font d’inspiració aleshores i són presents, actualment, a les seves obres.