Amnistiats els 46 policies nacionals investigats per agredir votants de l'1-O a Barcelona

Ni 24 hores després que el Tribunal Suprem descartés amnistiar els líders del Procés mantenint així les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig, el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha amnistiat els 46 policies nacionals investigats per agredir i lesionar desenes de votants independentistes l'1 d'octubre del 2017 a la capital catalana.

Segons el magistrat instructor, els actes investigats van ser "d'escassa duració individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar un cop aconseguit l'objectiu, sense que es prolonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial d'entrada i sortida dels diversos col·legis electorals". 

L'amnistia l'havien demanat almenys 10 dels agents i les acusacions d'Irídia, Òmnium i l'ANC s'hi van oposar en considerar que podrien haver comès delictes de tortures o tractes inhumans o degradants contra els votants, fets que estan exclosos de la llei d'amnistia. Aquestes entitats ja han anunciat que recorreran la decisió, al·legaran en els seus recursos que la brutalitat policial per part dels policies contra la societat civil contravé l'article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració del mateix per part de l'Estat.

Irídia, Òmnium i l'ANC consideren que els policies podrien haver comès delictes de tortures o tractes inhumans, exclosos de la llei d'amnistia

En la seva interlocutòria, el jutge diu que tant les lesions com els delictes contra la integritat moral "supera el llindar de gravetat necessari per excloure l'aplicació de l'amnistia". Així, diu que si la llei és clara a l'hora d'amnistiar delictes de lesions de fins a 5 anys de presó, també s'han d'amnistiar els delictes contra la integritat moral que no superen els 4 anys de presó.

Les acusacions volien que el cas arribés a judici per acabar de decidir si els delictes contra la integritat moral arribaven al nivell de tortures o tractes inhumans i degradants, cosa que els deixaria fora de l'amnistia. No obstant, el magistrat considera que no hi ha discussió sobre l'amnistia de les lesions. Les acusacions també lamenten que, set anys després dels fets, no s'hagi celebrat cap judici i que les víctimes de la brutalitat policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.

Al febrer l'Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del jutjat d'enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l'1 d'octubre del 2017. Refermava, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. 

Sindicat policial Jupol celebra la decisió

Per la seva banda, el sindicat policial Jupol ha celebrat la decisió que "finalitza el calvari judicial" dels agents. El sindicat es mostra contrari a la llei d'amnistia perquè "iguala" els policies amb els "promotors d'un intent de cop d'Estat i els responsables de terrorisme de carrer i greus aldarulls als carrers de Catalunya". També ha defensat l'honorabilitat i innocència de tots els agents, que van actuar "en compliment de les ordres legítimes dels seus superiors, en compliment d'un manament judicial i amb l'únic objectiu de mantenir l'ordre públic i garantir la seguretat ciutadana".