Aliances i catàlegs més lliures, una passejada per les petites editorials independents catalanes

Els departaments de màrqueting són poderosos, sobretot els dels grans grups editorials, que al territori espanyol es divideixen en dos, Planeta i Penguin Random House Mondadori. La nomenclatura d'aquest segon deixa entreveure que els grans s'han fet grans adoptant altres segells, empreses que han deixat la seva autonomia per integrar-se a l'organisme de peixos molt grossos. Però al voltant d'aquests cetacis hi ha un munt de peixets que fan la seva. Fa unes setmanes L'Altra editorial i Males Herbes anunciaven que han creat Les Altres Herbes, un nou segell per recuperar clàssics de culte oblidats i publicar-los en català. El primer títol d'aquesta aliança serà Flors per a l'Algernon, de Daniel Keyes serà el primer títol d'aquesta aliança.

"Fa un parell d'anys vaig comprar un clàssic Flors per a l'Algernon i el vaig contractar per la col·lecció de juvenil i es va obrir un debat de per què col·locaven aquests gèneres en col·leccions juvenils, i tampoc ho acabava de veure, no m'encaixava i en Ramon Mas de Males Herbes em va dir que a ell el flipava la història. Al juny vam anar a fer unes cervesetes amb ells i els vaig proposar que el llibre el fessin ells i al cap d'una hora vam decidir que el faríem junts. També és una mica una declaració d'intencions. Així com els grans grups es fusionen per grups econòmic nosaltres fem aliances per motius literaris, l'ambició no és fer més calaix sinó aconseguir els llibres que volem fer. No venim a competir amb novetats ni entrarem en subastes, ni pretenem descobrir noves veus, volem una mirada enrere, una mirada dels clàssics i engreixar les lleixes de clàssics en català que en falten molts. Sempre des d'una mirada contemporània clàssics contemporanis de cultura d'altres literatures i cultures", explica l'editora de l'Altra Editorial, Eugènia Broggi.

Voluntat d’escampar el pensament crític

"Així com els grans grups es fusionen per grups econòmic nosaltres fem aliances per motius literaris, l'ambició no és fer més calaix sinó aconseguir els llibres que volem fer"

Pol·len és una cooperativa editorial amb nou anys d'existència, té tres treballadores la Mar Carrera, en Jordi Pañella, i l'Aida Iglesias, i un catàleg ric en coedicions. Les fan amb altres segells editorials, com Godall, amb qui fan llibres de poesia, o fins i tot coedicions transoceàniques amb l'editorial Argentina Madreselva. "Ho fem per què volíem compartir autores i pensaments però d'una forma molt horitzontal i igualitària, no contribuir a l'opressió i continuar el colonialisme dels grans grups, nosaltres compartim. També fem coedicions amb col·lectius i entitats, com amb Mandràgora, que fan educació sexual i treballen la identitat i l'expressió de gènere a les escoles", explica Mar Carrera.

A Pol·len els hi agrada el concepte de pol·linització social, el fer d’abelles per escampar el pensament crític. I de quan gestionaven el desaparegut espai Contrabandos, amb Tigre de Paper van decidir editar conjuntament Els condemnats de la terra, de Franz Fanon, un llibre sobre com s’han construït les nacions europees, un títol fonamental del pensament anticolonial. Un volum que a més compta amb pròleg de Jean-Paul Sartre i epíleg de la historiadora Karo Moret-Miranda.

Tigre de Paper: "Com a projecte editorial, tenim el deure de respondre i reflexionar sobre la forma, les necessitats i les lluites de la nostra societat"

Per la seva banda, a Tigre de Paper consideren que "la literatura ha de respondre a la crítica, al pensament i a la imaginació de la societat, i com a projecte editorial, tenim el deure de respondre i reflexionar sobre la forma, les necessitats i les lluites de la nostra societat. Per això ens hem sumat al conjunt d’editorials i projectes culturals que enfrontem la cultura del consum i del mercat per construir cultura popular, impulsant Catàrsi magazín, cooperant amb Llibres Artesans, participant de l’Espai Contrabandos, impulsant Literal, fira de llibres i idees radicals i sent membres de l’Associació d’Editorials Independents Llegir en català".

Catàlegs més lliures

Des de la llibertat es poden plantejar i publicar llibres com el Tu calla!, escrit per Laura Huerga i Blanca Busquets, un volum nascut el 2018 per la preocupació de les autores pel creixement de les sancions i penes relacionades amb els drets a la llibertat d’expressió, de manifestació i d’informació. L’obra exposa i denuncia el marc legal que empara la censura a l’Estat espanyol, agreujat per l’aprovació de la llei mordassa i l’enduriment del Codi Penal el 2015. Al llibre hi són present casos com el de Valtònyc, Altsasu, els presos polítics catalans, Farinha o La Insurgencia, entre molts d’altres. I les autores parlen també de les organitzacions que lluiten contra aquesta situació com el Centre Irídia, No Callarem o No Somos Delito. La impulsora de Raig Verd és l’editora Laura Huerga, que va decidir crear aquest segell el 2012 per publicar assaig i narrativa.

Hi ha segells més recents com Extinció Edicions impulsat per Aleix Purcet, una editorial nascuda el 2019 i que té la intenció de publicar quatre llibres l'any. La seva dèria és traduir al català llibres que consideren de culte i que per raons diverses no s'han traduït ni tan sols al castellà. Les preferències d'aquest editor són el surrealisme, l'absurd i l'humor negre. "Tenim la intenció de construir una col·lecció harmònica dins l'extravagància, sense pressa i de forma artesanal, defugint la producció en cadena que exigeix el mercat a les grans editorials. Modèstia imposada pels escassos mitjans però també per filosofia, i sense que impliqui renuncia a l'ambició, ja que la nostra voluntat és la traducció d'autors i autores de culte poc o mal coneguts pel públic lector amb l'objectiu de convertir-los en referents dins del seu estil", explica l'Aleix, i de moment no van gens malament perquè han aconseguit publicar tots els contes de Leonora Carrington en un volum titulat El setè cavall.

El territori català és ple de petits segells editorials independents, i no tots es concentren a Barcelona. Als peus del Montgrí, per exemple hi trobem dues iniciatives la de Sidillà Edicions una editorial impulsada per Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, i molt implicada en fer títols que fixen les arrels del nostre territori. Una de les darreres aventures és la publicació del tercer volum de La història de la cuina catalana catalana i occitana de Vicent Marqués, qui ha dedicat bona part de la seva vida a compendiar la història d’aquestes cuines germanes i les seves relacions històriques, lingüístiques i culturals. A banda d’oferir receptes de cada plat, Marqués també n’ofereix el recorregut històric, filològic, literari i cultural, construint el mosaic complet de la cuina que compartim la gent dels Països Catalans i Occitània.

La central d’operacions de Sidillà és a Gualta, i a pocs quilòmetres de distància a Bellcaire hi trobem Vitel·la Edicions, els responsables de publicar els poemes de la Caterina Albert o la poesia completa de Maria Àngels Anglada. De fet, la seva col·lecció de poesia és molt potent, però també publiquen assajos, textos filològics i llibres per mainada.

Enmig de tot aquest ventall, no totes les editorials petites són independents. La cara més amable de pertànyer a un grup editorial amb més recursos la representa Més Llibres, un segell lligat a Ànima Llibres i que pertany al grup Bromera del País Valencià. "La idea d’aquests dos segells que operen des de Catalunya és fer edicions amb català oriental i molt enfocades al mercat del Principat. Però són dos segells semi independents, jo treballo des de casa meva i tinc una certa autonomia, tenint en compte que el capital no és meu però les decisions i contractacions de títols les fem des d’aquí", argumenta l’editor Jordi Martín, que no es pot estar de recomanar un dels llibres que acaben de publicar L’inventari de coses perdudes, de Judith Schalansky, 12 relats de ficció creats a partir de coses que ja no existeixen.