Este artículo se publicó hace 2 años.
Això és el que passa (i passarà) a Ciutadans
"Adrián Vázquez és el nom que està al cap de tots", asseguren fonts del partit. Els afiliats votaran els propers 11 i 12 de gener i el termini per presentar candidatures acaba el 30 de desembre
Madrid-
Amb les enquestes deixant-los fora del Congrés, Ciutadans ha tornat a recuperar el focus mediàtic. "Què us passa?", li preguntaven tots a Inés Arrimadas i Edmundo Bal- per separat perquè ni tan sols es van saludar- en els grups posteriors a l'acte del Dia de la Constitució d'aquest dimarts al Congrés. El que segueix és una explicació del que passa i passarà a Ciutadans les properes setmanes: perquè s'ha arribat a aquesta situació, quines són les opcions que hi ha sobre la taula, quines decisions han de prendre i quan. Spoiler: tenen menys de 23 dies per resoldre qui es presenta a les primàries.
Andalusia, 'zona zero' de la catàstrofe
El 19-J no va ser una cita electoral més per a cap partit. La majoria absoluta de Juanma Moreno va convertir qualsevol altre resultat en derrota, algunes de més difícils d'encaixar que d'altres. Ciutadans va perdre els 21 escons que li havien donat la vicepresidència de la Junta, passant a governar el no-res. Si la demoscòpia ja havia fet saltar les alarmes, els andalusos ho van fer volar tot pels aires.
"Aquí ja vam veure que no podíem seguir així", diu a Público un dirigent de pes del partit. En quatre anys han perdut tots els governs autonòmics, s'han enfonsat a Catalunya (de 36 a 6 diputats) i el millor dels escenaris que fan servir per a les generals els donaria un sol escó.
Un procés de refundació opac
Però encara era el mes de juny. Una setmana després de la catàstrofe Arrimadas anuncia un procés de refundació de Ciutadans per "renovar programa, equips, marca i lideratge". Xapa i pintura per a un partit que, segons va dir llavors la seva pròpia líder, ja no era percebut "com a útil pels espanyols".
El dilluns 19 de juny, en una reunió d'executiva, Arrimadas va desplegar el seu pla i van aparèixer les primeres suspicàcies. Una clàusula de confidencialitat a què es van sotmetre els membres de l'equip de treball que es va crear per "refundar el projecte liberal" de Cs va generar desconfiança en alguns dirigents. A més, segons diverses fonts consultades per aquest diari, Arrimadas es va comprometre a fer un pas al costat una vegada hagués finalitzat en aquest rentat de cara del partit. Cosa que neguen des de l'entorn de la presidenta de Ciutadans, que sí que va dir en públic que posaria el càrrec "a disposició dels afiliats".
Des de l'entorn d'Edmundo Bal sostenen ara que la refundació s'ha fet "a l'estil Lluís XIV", de manera opaca i sense que "ni tan sols l'equip de treball tingui les dades del procés més important des que es va formar el partit". Llisquen també que "sembla que s'hagi fet així per seguir mantenint Arrimadas" a la primera línia política.
La llei del només 'sí és sí' va fer esclatar la guerra
Per arribar fins aquest moment, en què l'advocat de l'Estat, portaveu adjunt d'Arrimadas al Congrés i vicesecretari del partit, i els seus afins carreguen de ple contra Arrimadas cal posar el focus no només en allò orgànic, sinó sobretot en allò polític. Perquè a l'agost, fa menys de quatre mesos, Bal es definia a si mateix com el "fidel escuder" d'Arrimadas. El procés de refundació que ara qüestiona ja estava en marxa.
La "batalla campal", com la va definir la presidenta de Ciutadans, va començar fa dues setmanes a compte d'una discussió entre tots dos per la llei del només sí és sí. Bal, segons ell mateix defensa, va convèncer el partit perquè votessin a favor de la norma. Va ser una decisió col·legiada entre el grup parlamentari que ara, després de la polèmica per la rebaixa de penes, Arrimadas va qüestionar. Què ha provocat això? Una guerra entre tots dos que es disputa al camp de l'ideològic: Bal critica la deriva conservadora d'Arrimadas, mentre que ella li respon que "ser progressista és allunyar-se molt d'Irene Montero".
Què és la 'bicefàlia'?
Al mig de la guerra segueix en marxa la refundació. L'últim alè d'un partit que ara podria ser a La Moncloa si Albert Rivera hagués pactat amb Pedro Sánchez. En aquest sentit, l'altra qüestió que enfronta les dues cares més visibles de Ciutadans és la proposta d'un model de presidència bicèfal: un líder polític, que seria el president, i un secretari general, que es tindria el poder orgànic. Similar a l'estructura del PNB, encara que a Cs rebutgin aquesta comparativa.
La notícia va saltar als mitjans de comunicació a mitjans de novembre, abans de la polèmica per la llei del només sí és sí. A Arrimadas, va dir llavors, li semblava bé i va obrir la porta a mantenir-se al lloc de líder política en aquest model bicèfal. Van saltar les alarmes. "Vam veure aquí que no se'n volia anar", assenyala un membre de l'Executiva.
Aquest és l'argument que sosté Edmundo Bal per haver fet un pas endavant i presentar la seva candidatura a les primàries en un intent d'apartar Arrimadas de la presidència del partit. Foc obert entre tots dos per al cessament del qual només hi ha una via: "una candidatura d'unitat" que no estigui liderada per cap dels dos.
Adrián Vázquez, el nom que "està al cap de tots"
"Adrián Vázquez és el nom que està al cap de tots", asseguren a Público fonts de la formació taronja. Adrián Vázquez Lázara (Madrid, 1982) és eurodiputat de Ciutadans i president de la Comissió d'Afers Jurídics (JURI) a Brussel·les. Va coordinar l'agenda internacional d'Albert Rivera i va treballar colze a colze amb Luis Garicano. Una cara jove, fresca, apartada del soroll i de les polèmiques internes i amb un perfil creïble i solvent. És la descripció en què coincideixen diversos dirigents de Ciutadans. Vázquez, de moment, es resisteix a fer un pas endavant.
Les primàries: 11 i 12 de gener
Tenen poc temps per decidir. La situació ara mateix és la següent: Arrimadas assegura que si Bal no retira la seva candidatura encapçalarà una llista per a les primàries; l'advocat de l'Estat no està disposat a cedir allò que considera un "xantatge" i no s'ha mogut gens ni mica; només hi ha una tercera via per evitar el xoc. Els afiliats votaran els propers 11 i 12 de gener. El termini per presentar candidatures acaba el 30 de desembre i es farà campanya del 2 al 10 de gener.
Assemblea General: 13, 14 i 15 de gener
Immediatament després, els dies 13, 14 i 15 se celebrarà l'Assemblea General extraordinària. Una cita que està pensada per ratificar la catarsi de Ciutadans i emprendre un nou rumb com a partit, amb les eleccions locals i autonòmiques a l'horitzó cada cop més proper.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..