Així serà la llei de l'audiovisual a Catalunya

El Consell Executiu del Govern ha aprovat aquest dimarts l'Avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual a Catalunya. El seu objectiu principal és adaptar l'actual norma a la "gran transformació" del sector en àmbits com la convergència de mitjans de comunicació i el canvi d'hàbits comunicatius del públic, amb "noves fórmules empresarials". Pretén aplicar a Catalunya la directiva europea de serveis de Comunicació Audiovisual, emmarcada en l'Estratègia del Mercat Únic Digital per a Europa. La normativa, però, encara ha de passar en una fase posterior pel Parlament. 

El Projecte de llei vol aplicar els eixos de la política audiovisual catalana establerts en el Llibre Blanc de l'Audiovisual de Catalunya. D'una banda, vol donar resposta als reptes derivats de la coexistència de l'audiovisual català amb l'audiovisual d'abast espanyol i internacional, i de l'altra, expandir el model de sistema audiovisual mixt (publico-privat) de Catalunya a les noves formes de comunicació digital.

Els eixos estratègics es focalitzen en l'oferta de continguts audiovisuals en català i occità, aranès a l'Aran; la prestació de serveis públics audiovisuals com a vertebradors del territori; el finançament i la sostenibilitat del sector audiovisual de Catalunya; l'afirmació de Catalunya com a factoria de continguts audiovisuals d'excel·lència i atractius, i la producció d'una informació i uns continguts d'interès local plurals i de qualitat.

Els canvis principals, relacionats amb la llengua

La consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, ha destacat en roda de premsa que un dels canvis principals implica establir mesures de foment, promoció i protecció per a continguts en els idiomes de Catalunya i de protecció dels drets lingüístics en els sistemes operatius i els equips de consum.

El document planteja que un mínim del 51% de la producció europea pròpia (la que es faci des de Catalunya sota el paraigua europeu) estigui produïda en català o en aranès, que fixa la mateixa directiva europea. Es tracta d'una mesura que no es pot aplicar a la força a plataformes internacionals com Netflix o HBO - que "de moment ho estan fent per incentius o amb acords", segons Vilagrà, però sí a plataformes locals com Filmin o la mateixa TV3.

"Com que estem en un món global és difícil, però és tota una declaració d'intencions per promoure el català i que estigui més ben posicionat", ha defensat. I ha recordat que el Parlament l'òrgan competent per legislar sobre aquest tema: les sancions als que incompleixin aquesta taxa són una "possibilitat" que s'haurà de "desenvolupar".

El text amplia les mesures per garantir l'ús normal del català i de l'aranès als mitjans de comunicació audiovisual, no solament en la programació dels serveis lineals de comunicació audiovisual públics i privats (ràdio i televisió) sinó també en els catàlegs dels serveis a petició. També preveu fomentar-ne l'ús en l'àmbit digital i de les xarxes socials.

L'avantprojecte ha avançat també en la línia de garantir una major accessibilitat als mitjans de comunicació, de manera particular en allò que fa referència a la utilització de la llengua de signes catalana. I reforça les mesures destinades a prevenir l'activitat audiovisual sense títol habilitant, per tal de garantir el funcionament correcte de tot el sistema, amb respecte al pluralisme informatiu i les regles de la lliure competència.

Una altra novetat és que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ampliarà les seves funcions. La consellera Vilagra ha recordat que fins al moment no podia monitoritzar els mitjans sota demanda, i que a partir de l'avantprojecte podrà incrementar el seu àmbit competencial.

Mesures innovadores contra la discriminació i les violències

La norma fa aquesta adaptació a la legislació europea amb l'objectiu d'aconseguir una comunicació audiovisual lliure de qualsevol classe de discriminació, violències i estereotips de gènere, i que valora les diversitats. En aquest sentit, introdueix mesures innovadores per afrontar fenòmens com el de la pressió estètica, o vetllar per no revictimitzar les víctimes de violència de gènere. La consellera de la Presidència ha explicat que l'objectiu és posar la llei "al dia" perquè "el país ha canviat i hi ha nous valors que s'han d'impulsar".

Reforç del català en diferents àmbits

El Govern també ha explicat durant la mateixa compareixença que el centenar de mesures que es van anunciar per al foment del català ja estan totes iniciades. Ja tenen impacte, per exemple, a les plataformes audiovisuals, a les carreres judicial i fiscal, en l'àmbit universitari i en la salut. Segons l'informe elaborat pel Departament de Cultura, que fa un repàs de totes les accions aprovades, una dotzena ja estan finalitzades, 63 estan en desenvolupament mitjà o avançat i 25 en tasques inicials.

Entre les accions per al català que més han avançat en el darrer trimestre hi ha l'acord amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per a la incorporació de centenars de títols en català a les plataformes audiovisuals. També les beques de Justícia destinades a preparar les oposicions per a l'accés a les carreres judicial i fiscal, o el foment de l'aprenentatge del català per als estudiants internacionals per part del Departament de Recerca i Universitats, entre altres.

Paral·lelament a la implantació de les mesures per reforçar l'ús del català, el Govern ha recordat que continua treballant en el Pacte Nacional per la Llengua. Haurà de ser "la base" de la política lingüística del país dels pròxims anys.