Vuit mesos després d'anunciar-la, el Departament d'Interior ha presentat els resultats del que va autoanomenar "l'auditoria interna més gran" de la història dels Mossos d'Esquadra, per avaluar l'actuació policial durant les protestes contra la sentència del judici al Procés que van produir-se la segona quinzena del passat octubre. La presentació, que s'ha celebrat al complex Egara de la policia catalana -ubicat a Sabadell-, s'ha fet davant de comandaments, periodistes -tot just una trentena-, entitats en defensa dels drets humans i sindicats policials, però ni tan sols s'ha retransmès telemàticament.

La principal conclusió és que ara mateix hi ha 34 investigacions obertes sobre l'actuació dels Mossos aquelles setmanes, 17 de les quals estan judicialitzades , mentre que la resta s'investiguen a nivell intern. En total, afecten 50 agents antiavalots del cos policial, i nou dels casos han estat denunciats per entitats de defensa dels drets humans i la resta dels que han arribat als jutjats pels ciutadans afectats.  De moment, però, només hi ha hagut una suspensió temporal a un agent per mala praxi. Les dades les ha donat el director general del cos, Pere Ferrer.

Al seu torn, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat que aquelles dues setmanes van existir "brots violents" que els Mossos d'Esquadra van afrontar "amb encerts i errors que s'han de corregir". Segons el conseller, es van acumular un total de 877 manifestacions -una mitjana de 67 al dia-, de les quals en gairebé el 20% hi hauria hagut "violència", sempre en la seva versió. Les xifres constaten la intensitat de les mobilitzacions, perquè entre el 2017 i el 2019 hi va haver unes 18.200 manifestacions a tot Catalunya, unes 16,6 cada dia, el 90% de les quals van ser sense incidents. 

Ferrer ha afegit que les protestes van situar "en un punt crític" l'estructura de l'ordre públic i ha matisat que "davant d'uns fets d'altíssima complexitat, l'autocrítica no pot ser un argument per qüestionar el projecte policial, ni la feina de les unitats especialitzades".

Reforçar els antiavalots de l'àrea metropolitana

Com a propostes d'actuació després de l'auditoria, els Mossos d'Esquadra proposen reforçar les unitats antiavalots de l'àrea metropolitana de Barcelona i que depenguin més dels comandaments centrals per tal de millorar la gestió dels aldarulls, que es concentren principalment a la capital i el seu entorn. També aposten per enfortir l'àrea de mediació i fer una comunicació més proactiva i periòdica sobre la gestió de les "anomalies" internes i les mesures correctores aplicades.

A l'octubre es va explicar que l'auditoria havia de servir per analitzar qüestions com la presa de decisions, l’actuació i els recursos humans i materials de què van disposar els Mossos durant d'aquelles dates, en què van abundar les crítiques a l’actuació policial, protagonitzada pels antiavalots tant dels Mossos com de la Policia Nacional.

Organitzacions de defensa de drets humans, com el Centre Irídia, van denunciar actuacions irregulars i incompliments del reglaments amb càrregues indiscriminades, voluntat d’humiliació els detinguts, carrusels amb les furgonetes a tota velocitat, etc... De fet, les imatges de brutalitat policial van provocar una onada de mobilitzacions de rebuig als Mossos i peticions constants de dimissió de Miquel Buch.