ERC va anunciar ahir dijous que “posa al congelador” les negociacions amb el PSOE abans no s’aclareixi la situació processal del seu líder in pectore, Oriol Junqueras, que en virtut del dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té plena immunitat per exercir com a eurodiputat. En espera si Junqueras surt en llibertat i, eventualment, el Tribunal Suprem reconsidera la sentència del Procés, la direcció ha aparcat les converses amb la formació de Pedro Sánchez.

No obstant això, ERC escenificarà demà al seu Congrés Nacional la seva aposta per dialogar amb l’executiu espanyol en ares de resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat. Aquest serà un dels missatges clau que el partit llançarà davant de la seva militància i el conjunt de l’opinió pública, en un intent de posicionar la formació com un actor determinant tant en la política catalana com en la governabilitat de l’Estat.

Cohesió interna, lideratge extern

A banda de marcar perfil respecte als darrers esdeveniments judicials, els republicans arriben al seu 28è Congrés Nacional amb la feina feta quan al seu posicionament ideològic i els lideratges per afrontar el cicle polític que es va obrir arran de la sentència del Suprem.

La mateixa ponència política no presenta cap novetat rellevant en relació amb el model de país, atès que assumeix el document ‘Pilars de la República’ que el partit va aprovar en el marc de la Conferència Nacional celebrada l’estiu del 2018. Es ratifica en l’objectiu de consolidar Esquerra Republicana com a “pal de paller d’una propera hegemonia de les esquerres catalanes” i en impulsar “una negociació de caràcter bilateral entre Catalunya i Espanya amb vista a aconseguir l’amnistia dels presos polítics i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació”.

Amb el títol "Enfortim-nos per tornar-hi; enfortim-nos per guanyar", la ponència repassa l’excepcionalitat que viu Catalunya fruit de la repressió judicial, alhora que desgrana el full de ruta que de permetre a la societat catalana pronunciar-se entorn la voluntat de constituir “una República Catalana d’oportunitats per a tothom”. Es ratifica en el feminisme, l’ecologisme, la justícia social i, per bé que analitza els diferents escenaris que es produeixen a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, fa explícit l’horitzó d’assolir la “independència dels Països Catalans”.

En clau interna, ERC també arriba al Congrés amb els deures resolts, una vegada el 15 de setembre va ratificar l’equip que pilotarà el partit els pròxims anys. Una estructura que, sense desprendre’s del lideratge que formen el tàndem Oriol Junqueras i Marta Rovira, actualment a la presó i a l’exili respectivament, reforça el nucli encapçalat per Pere Aragonès, coordinador nacional del partit i vicepresident de la Generalitat, i la diputada Marta Vilalta, portaveu i secretària general adjunta de la formació.

Amb aquesta cúpula, completada amb una estructura paritària que integren majoritàriament nous perfils d’entre els 30 i els 45 anys, els republicans confien enfortir el projecte per adaptar-lo al creixement electoral que ha experimentat aquest 2019: primer, en els comicis municipals del 26 de març, i després en la repetició de les eleccions a les Corts espanyoles celebrades el 10 de novembre passat.

Discrepàncies sota control

Un cop perfilats el pla d’acció política i l’estructura organitzativa, tot indica que el conclave d’ERC serà un bàlsam per a la direcció, que si no hi ha cap daltabaix, veurà aprovat el balanç la gestió que Aragonès i Vilalta sotmetran a la militància.

Només quedarà saber el paper que pot tenir el Col·lectiu 1 d’octubre, l’únic corrent intern que ha dissentit del rumb que el partit ha pres respecte a la investidura de Pedro Sánchez i les vies per avançar cap a la independència. A propòsit d’això, aquest grup de quadres i militants va advertir ahir que s’oposarà a la represa de les converses amb el PSOE si Oriol Junqueras no és excarcerat i rebutjarà la investidura de Sánchez “mentre l’Estat no aturi la repressió i reconegui de manera explícita el dret a l’autodeterminació de Catalunya”.

Al marge d’aquest sector dissonant, el 28è Congrés d’ERC, que se celebrarà just en el segon aniversari de les eleccions catalanes que Mariano Rajoy va convocar en aplicació de l’article 155, mostrarà el moment dolç que viuen la formació republicana, a qui la demoscòpia augura que podria ser la més votada en cas que s’avancessin els comicis autonòmics. Una possibilitat que Joan Tardà i altres veterans dirigents ja han reclamat amb l’argument de recompondre el taulell polític i explorar un eventual acord de govern amb la resta de forces progressistes, en al·lusió als Comuns i el PSC.

Per tant, si les dinàmiques judicials centraran part de l’atenció, no es descarta que el Congrés de demà també serveixi per invocar a unes noves eleccions a Catalunya, on sembla que l’“independentisme pragmàtic” d’ERC és la fórmula guanyadora dins del sobiranisme.