El mes de febrer de 1999, el Teatre Zorrilla de Badalona alçava el teló amb el primer espectacle obert al públic després de la seva recuperació com a centre d'arts escèniques. Un mes abans tenia lloc la inauguració oficial del nou equipament que, després de ser adquirit per l'Ajuntament de Badalona, va viure una rehabilitació integral. Enmig d'una forta reivindicació per part de la societat civil, el Teatre Zorrilla obria amb l'objectiu de convertir-se en un espai de referència a l'àrea metropolitana. 25 anys després, encara queden coses pendents.

El teatre va obrir l'any 1868 al centre de Badalona amb la representació de Traidor, inconfeso y mártir, obra de José Zorrilla que va donar nom a l'equipament cultural. El mateix autor visitaria el teatre pocs mesos després. Per aquesta sala hi van passar grans noms del panorama teatral de l'època com Margarida Xirgu -que un segle després donaria nom a un altre teatre municipal de la ciutat- o Enric Borràs.

Va ser exclusivament escenari teatral fins l'any 1905 quan es va convertir, també, en una sala de cinema. Ho va ser fins l'any 1970, quan el Cine Aya – Teatro Zorrilla va tancar les portes.

El primer teatre municipal

Badalona tenia una gran mancança d'espais culturals i l'any 1986 l'Ajuntament va comprar el que havia estat el Teatre Zorrilla per 20 milions de les antigues pessetes. Però encara va estar uns anys tancat i a l'espera de la rehabilitació que necessitava. Va ser gràcies la pressió de la societat civil la que va empènyer l'Ajuntament d'aleshores a trobar els diners necessaris.

L'any 1995 naixia Amics del Teatre Zorrilla, una entitat que precisament va treballar per la recuperació de la sala teatral, la primera pública de la ciutat. "Ens reuníem cada setmana per veure els plànols i treballar en com havia de ser el teatre", recorda el president de l'entitat, Jaume Arqué.

L'Ajuntament de Badalona es va poder acollir a uns ajuts econòmics provinents del Ministeri de Cultura destinats a la remodelació de teatres del segle XIX. Amb aquesta aportació, la del Ministeri d'Obres Públiques i els recursos de l'administració local, es va poder dur a terme la rehabilitació integral de l'edifici.

"Vaig recomanar fer una remodelació total del teatre, per a mi va ser un dels projectes professionals més engrescadors", recorda l'arquitecte municipal en aquell moment a Badalona, Josep Maria Massot. "Al pati de butaques hi havia màquines trencades, caques dels gossos que vigilaven l'edifici i el sostre, el més espectacular, era ple de goteres", afegeix Massot, "afrontar la reparació va ser agosarat". La reforma integral de l'edifici va tenir un cost total de 750 milions de pessetes.

Es va rehabilitar el sostre, es va fer una nova entrada pel carrer Canonge Baranera i anys més tard s'adquiria l'espai que permet la sortida d'emergència pel carrer del Mar. "Estàvem molt orgullosos, en cap moment vam dubtar", assegura Caterina Mieras, regidora de Cultura aquell 1999 pel PSC. "S'ha de fer justícia perquè la societat civil va empènyer molt, els Amics del Teatre Zorrilla van empènyer molt", recorda Mieras.

El 21 de gener de 1999, Joan Carles I i Sofia, els reis d'Espanya, inauguraven la reobertura del Teatre Zorrilla, al costat dels aleshores alcalde de Badalona, Joan Blanch, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el Ministre de Cultura, Mariano Rajoy. Ho van fer enmig d'una gran expectació, tant dins com fora del teatre. També va haver-hi queixes en contra de la visita dels reis d'Espanya per part partits i entitats antimonàrquics.

El primer acte va ser el recital del tenor català Jaume Aragall. Però el primer espectacle per al públic en general arribaria un mes després. Va ser un muntatge de dansa de l'obra Romeu i Julieta.

Consolidació de programació teatral

L'any 1999, Andreu Solsona es va encarregar de la direcció del Teatre Zorrilla. Ho faria fins el 2005, uns anys en què es reconeix la seva tasca per haver "obert el teatre a la ciutadania". Ho afirma Joan Oliveras, responsable de l'àrea de producció i manteniment dels teatres municipals de Badalona des del 2010.

Oliveras col·labora amb el Zorrilla gairebé des dels seus inicis ja que era el programador i coordinador de La Xarxa, que produeix espectacles familiars i utilitzava aquest recinte per a les seves representacions. "Va posar en nom de Badalona en el panorama teatral", assegura Oliveras qui li reconeix a Solsona l'aposta per les companyies locals.

L'any 2006, la direcció del Teatre Zorrilla l'assumeix Joan Anton Sánchez, director i productor d'espectacles. Va ser un dels artífex de Badalona Cultura, que gestiona els tres teatres municipals de la ciutat. Sánchez va passar a dirigir el Principal (ara Margarida Xirgu) i el Blas Infante amb la intenció de potenciar els espectacles familiars i la col·laboració amb les entitats amateurs de Badalona. Després d'una època de pura gestió, des del 2017 la gerència de l'empresa pública corre a càrrec d'Edu Pericas, director i productor teatral.

Des del festival internacional de màgia, que s'organitza des del 2000, fins al festival Blues i Ritmes o el Festival Filmets de curtmetratges passant per la gran quantitat d'espectacles de renom que han pujat a l'escenari del Zorrilla en aquests 25 anys consoliden un teatre estimat per la ciutat. "Del que estic més orgullós és que en aquells inicis es va posar la llavor del teatre reconegut que tenim ara", diu Oliveras, "hem aconseguit fidelitzar el públic". "És clar que n'estic orgullós d'haver-ho lluitat", assegura amb emoció Jaume Arqué dels Amics del Teatre Zorrilla, "procuro no faltar a cap representació".

Un teatre que s'ha quedat petit i amb pocs recursos

Quan s'anuncien els espectacles del Teatre Zorrilla, hi ha poc marge per comprar entrades i abonaments. S'esgoten de seguida. Les 450 localitats ja no són suficients per fer front a la demanda. "El teatre s'ha quedat petit", reclama Jaume Arqué.

Més enllà de l'espai, la principal reivindicació és la falta de recursos. "Tenim un teatre més d'exhibició que de producció", explica el tècnic Joan Oliveras. "Voldríem apostar per companyies emergents i fer producció teatral però amb el pressupost que es destina no es pot fer", afegeix.

Les demandes també són per al propi teatre. "Em sap greu que no s'hagi continuat mimant el teatre, encara no està feta l'entrada pel Carrer del Mar", reclama l'exregidora de Cultura Caterina Mieras.