1.372 euros, la proposta de salari mínim català que fa la UGT
El sindicat ha presentat l'anàlisi de dades sobre el mercat laboral, que identifica dones, joves i persones migrades com els "col·lectius més afectats" per la precarietat. Prop de l'11% dels treballadors tenen una renda inferior al llindar de pobresa
Publicidad
barcelona,
La UGT de Catalunya proposa establir el Salari Mínim de Referència Català (SMRC) en 1.372 euros mensuals, cosa que suposa el 60% del salari mitjà, "per garantir un salari digne i ajustat a la realitat socioeconòmica de la població catalana". "Els salaris han d'anar en consonància amb els nivells d'inflació i els beneficis empresarials, per tal d'erradicar la pobresa laboral", sosté el sindicat. Recorda que el 10,9% de les persones treballadores disposen d'una renda inferior al llindar de pobresa.
Publicidad
Es tracta de la principal proposta de les conclusions de l'anàlisi de dades sobre el mercat laboral de la UGT de Catalunya, que s'ha presentat aquest divendres. El document identifica les dones, els joves i les persones migrades com els "col·lectius més afectats" per la precarietat.
L'informe Un repte per assolir s'ha fet amb les dades del segon trimestre de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de 2024, i s'ha presentat amb motiu de la celebració dilluns vinent del Dia Internacional del Treball Digne.
El sindicat també reclama "polítiques actives d'ocupació" orientades als col·lectius més precaris, citant mesures com orientació, qualificació i requalificació professional, acompanyament a la inserció laboral, o manteniment en el mercat de treball. D'altra banda, demana dotar de més valor totes aquelles feines de cura i que impliquin atenció a les persones. "Sense un canvi social de fons, aquestes tasques recauran en les dones", afegeix.
Publicidad
En les conclusions també s'ha destacat la necessitat d'enfortir el diàleg social i del marc català de relacions laborals com a "eina participativa" entre govern i interlocutors socials per tal de desenvolupar "mesures per protegir els drets socials". A més, reivindica el paper de la negociació col·lectiva com a "eina essencial per posar fi a la precarietat laboral, per l'establiment d'uns salaris dignes per a les persones treballadores i la distribució de la riquesa".
Els resultats de l'estudi
L'anàlisi d'UGT ha identificat les dones, els joves i les persones migrades com els col·lectius "més afectats per la precarietat": "Són els de sempre". Alhora, ha afegit un altre grup: les persones de més de 45 anys. En el cas de les dones, són perfils amb estudis primaris i secundaris que "pateixen més temporalitat" i "es veuen abocades a la pluriocupació", segons ha indicat el secretari de política institucional del sindicat, Carlos de Pablo.
Publicidad
En aquest sentit, en l'informe s'han destacat tres subgrups de precarietat: dones amb formació primària o secundària, dones i homes menors de 30 anys i les dones d'entre 30 i 50 anys. Segons el sindicat, en general, aquests tres perfils pateixen més exclusió laboral, més treballs temporals, jornades parcials i fins i tot exerceixen la pluriocupació (sobretot en el cas de dones amb baixa formació acadèmica).
En aquest sentit, assenyala la jornada parcial no voluntària: només el 8,30% de les persones amb jornada parcial volen aquest tipus de jornada, mentre que el 34,90% de la parcialitat "es deu al fet que les persones no troben feines de jornada completa". UGT recorda que la pluriocupació "és considerada font de precarietat", i que els dos col·lectius més afectats són perfils amb alta formació i dones amb baixa formació, el que provoca una "dualitat".
Publicidad
El sindicat també considera que la reforma laboral ha solucionat el problema de la temporalitat, però "la precarietat continua augmentant en altres àmbits com és el cas de la pluriocupació". Assenyala que el sector públic té una "alta responsabilitat" en la precarietat. "La majoria de contractació temporal, jornades parcials no desitjades i l'externalització de personal i serveis es concentra en aquest sector", critica.