L'enfonsament de les formacions d'esquerres és un dels titulars indiscutibles de les eleccions al Parlament celebrades diumenge. Entre ERC, els Comuns i la CUP han passat de reunir 50 diputats -el 37% del total de la cambra- a tot just 30 -22% dels escons- i en conjunt han perdut 250.000 vots amb relació als comicis del 2021, malgrat l'augment de la participació. Esquerra va deixar-se el 30% dels sufragis de tres anys enrere, una xifra que puja a gairebé el 33% en el cas dels anticapitalistes.

Pel que fa a Comuns Sumar la sagnia és menor, amb 13.550 paperetes menys -el 6,9%-, però amb un elevat cost: pèrdua de dos diputats, quedant-se amb només sis. El més significatiu, però, és que la formació només ha aconseguit escons a la província de Barcelona. Es tracta d'un fet històric, ja que és la primera vegada en què aquest espai polític -prèviament representat per ICV-EUiA i el PSUC- es queda sense cap diputat fora de Barcelona. Fins ara sempre n'havia obtingut a Tarragona, mentre que a Girona n'ha tingut en vuit de les 14 legislatures i a Lleida únicament en tres.

Tot i la pèrdua de pes, la voluntat del partit és entrar al futur Govern de la Generalitat, que aspiren a què estigui presidit pel socialista Salvador Illa. Amb tot, el seu portaveu, Joan Mena, ja ha matisat durant aquesta setmana que la prioritat és que hi hagi un "govern progressista a Catalunya" i que els Comuns treballaran en aquesta direcció, de manera que tampoc tanquen la porta a donar suport a Illa però sense formar part de l'executiu. "Hi ha diverses fórmules per tenir estabilitat", ha reconegut.

La formació ha aglutinat 181.795 vots el 12-M, el 5,82%, però el 86% -156.349- provenen de la demarcació de Barcelona, on hi ha el 75% del cens. Si a la província més poblada ha arribat al 6,67%, a Tarragona s'ha quedat en el 3,83% (12.106 sufragis), a Girona en el 3,28% (9.756) i a Lleida en el 2,15% (3.584). En totes les províncies retrocedeix i obté menys vots i suport relatiu que el 2021. Els resultats, per tant, queda per sota de les expectatives, en uns comicis en què per primera vegada des del 2015 s'ha trencat la coalició amb Podem. 

Tant a Tarragona com a Lleida és el menor suport relatiu de l'espai en les 14 eleccions autonòmiques celebrades des de 1980, mentre que a Girona només supera el 3,16% rebut pel PSUC el 1984. En aquell moment, la que havia estat la gran organització de l'antifranquisme havia implosionat i havia patit l'escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), que també va estavellar-se a les urnes. Ja en una època més recent, el 1999, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida van concórrer per separat i l'antiga ICV només va fer-ho en solitari a Barcelona, obtenint tres diputats. A les altres tres demarcacions va fer-ho en coalició amb el PSC i va sumar un diputat a Girona (Joan Boada) i una a Tarragona (Dolors Comas).

Només supera el 6% a les comarques metropolitanes

Si anem al detall dels resultats, es pot concloure que Comuns Sumar s'ha convertit en un espai eminentment -quasi exclusivament- metropolità, fins al punt que només en les tres comarques més poblades ha superat el 6% dels vots -8,31% al Barcelonès, 6,97% al Baix Llobregat i 6,19% al Vallès Occidental-, mentre que al Garraf s'ha quedat el 6%, al Vallès Oriental en el 5,55% i al Maresme en el 5,22%.

En tota la resta de comarques cau per sota del 5% de suport, amb un volum de vots absolutament residual i inferior al 2% en bona part de la plana de Lleida -Garrigues, Pla d'Urgell, Urgell, Noguera, Solsonès i Segarra- i que tampoc va més enllà del 3% en bona part de la Catalunya Central, el Pre-Pirineu i zones de Girona (Alt Empordà, Pla de l'Estany i Alt Empordà).

Entre els municipis de 10.000 habitants, només supera el 10% dels vots al Prat de Llobregat, on arriba a l'11,46%, on fins i tot guanyen suports. Es tracta d'un dels feus històrics de l'espai d'esquerres, ja que hi té l'alcaldia des de 1979 i, de fet, el número dos de la candidatura i ara diputat era Lluís Mijoler, l'actual batlle. A la ciutat de Barcelona es queden en el 8,9%, dues dècimes menys que tres anys enrere.

En xifres relatives, el resultat obtingut el 12-M a la província més poblada de Catalunya és el tercer pitjor de la història de l'espai, només per davant dels de 1984 -quan la implosió del PSUC va situar-lo en un magre 6,11% dels vots i cinc escons a la demarcació- i 1999, arran del desacord entre ICV i Esquerra Unida.

A Girona, en canvi, després d'obtenir representació en cinc eleccions consecutives -del 2003 al 2015- ara ja en fa tres -2017, 2021 i 2024- que no n'aconsegueix i cada vegada amb un suport menor. Si el 2017 va rebre 16.842 vots, fa tres anys va quedar-se en 11.165 i ara no arriba als 10.000 (9.756). A Lleida el fenomen és similar, si bé aquí l'espai només va aconseguir un escó el 1980, el 2006 i el 2012. Aquest darrer any va ser l'última ocasió que va superar els 10.000 vots a la província al Parlament, encara que mai fins ara havia caigut per sota dels 4.000.

La gran notícia de diumenge, però, és la pèrdua de l'escó a Tarragona. Perquè sempre n'havia obtingut i perquè la formació havia fet bandera del seu "no" al megacomplex de l'oci i el joc Hard Rock per rebutjar els darrers pressupostos presentats pel Govern d'Aragonès, en el que seria el detonant del final de la legislatura i l'avançament electoral. Tampoc la CUP, l'altra formació que s'ha oposat amb fermesa al macrocasino, ha aconseguit cap diputat a Tarragona.

El 2015, Catalunya Sí que es Pot va reunir més de 26.000 vots a Tarragona i ara Comuns Sumar tot just 12.100, si bé és cert que en un context de menor participació. Tot i que els Comuns insisteixen que mantenen el posicionament expressat en campanya -i prèviament- sobre el projecte, Joan Mena no ha dit obertament si el Hard Rock seguirà com una línia vermella per arribar a un pacte amb el PSC. En tot cas, ha afirmat que s'ha d'assolir un "acord de continguts" i que els seus vots són "imprescindibles" per a un tripartit.

Implantació territorial a la baixa

A l'hora de valorar els resultats, els Comuns admeten que són dolents i que esperaven que fossin "millors", de manera que se'ls prenen com un "toc d'atenció". En aquest sentit, atribueixen la caiguda a la "polarització" de la campanya, en paraules de Joan Mena, i a haver-se vist perjudicats per les efectives crides al "vot útil" del PSC, amb qui tenen un cert volum de votant fronterer. I es fixen com a objectiu important millorar la "implantació territorial" del partit.

La realitat, però, és que una dècada després de la gestació del projecte dels Comuns, aquesta continua sent la gran assignatura pendent i a mesura que passa el temps la situació en comptes de revertir-se s'agreuja. Amb una part significativa dels esforços centrats en l'alcaldia de Barcelona entre 2015 i 2023 -a banda de feus històrics de l'antiga ICV-EUiA, com el Prat, Montornès del Vallès, Sant Feliu de Llobregat o Montcada i Reixac- la consolidació del projecte fora de l'àrea metropolitana ha retrocedit, en comptes d'avançar, tot i algunes excepcions.

De fet a les eleccions municipals de fa un any, l'espai va perdre uns 90.000 vots i una trentena de regidors en comparació amb els obtinguts el 2019 per les candidatures pròpies i les de Podem en solitari. Tot just va sumar 266.739 vots i 244 representants municipals, però més d'una tercera part -84- es concentren a l'àrea metropolitana, on van rebre 192.519 vots.

Mentre que el suport en aquesta zona va elevar-se al 14,9%, en el conjunt de Catalunya tot just va ser del 8,85% i només a Tarragona hi té una presència significativa, amb 43 regidors, mentre que a Girona tot just en suma 17 i a Lleida, cinc. Si hi unim al retrocés encara més pronunciat de la CUP s'evidencia que l'esquerra alternativa catalana passa per un moment complicat.