Entre 100 i 120 milions, el cost de l'ampliació del MNAC
Les obres permetran la rehabilitació i el rescat patrimonial del Pavelló Victòria Eugènia i comportarà la reorganització de determinats espais de la seu actual al Palau Nacional, així com la connexió entre els dos edificis. El projecte definitiu es donarà a conèixer la primavera de l'any que ve
Publicidad
barcelona,
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) estima que l'ampliació del museu tindrà un cost d'entre 100 i 120 milions. És una estimació. Ho ha explicat aquest dilluns Josep Desquens, administrador del MNAC, en una roda de premsa. Pepe Serra, director del museu, ha destacat que des del punt vista arquitectònic estan en concurs i no hi ha guanyador. Ha avançat que el Patronat del museu es reunirà el 18 de desembre per discutir els pressupostos.
Publicidad
L'ampliació del MNAC permetrà la rehabilitació i el rescat patrimonial del Pavelló Victòria Eugènia, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i comportarà la reorganització de determinats espais de la seu actual al Palau Nacional, així com la connexió entre els dos edificis. El resultat serà un sol museu amb dos edificis perfectament connectats, que permetran desplegar el conjunt de missions patrimonials, artístiques i de servei públic que el MNAC desenvolupa amb l'ambició i l'impacte propis d'un equipament de referència internacional.
Desquens ha explicat que l'estimació que fan de de les obres l'ampliació són al Palau Victòria Eugènia, uns 69 milions; la connexió, uns 12 milions i les transformacions del Palau Nacional, 12,7 milions. Això s'hi afegeix, ha apuntat, tots els honoraris i impostos que són uns 13,5 milions. A banda hi ha la museografia, que "no està al concurs que es tirarà més endavant", que són al Victòria Eugènia, 7 milions, i al Palau Nacional, uns 6 milions.
El projecte definitiu, de cara a la primavera de l'any que ve
Com es va anunciar aquest mes, la primera fase del concurs arquitectònic per a l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya s'ha tancat amb l'admissió de 30 projectes. La convocatòria ha despertat l'interès de 65 estudis i arquitectes individuals, de 9 nacionalitats, que figuren en les propostes presentades.
Publicidad
D'entre la trentena de propostes admeses, el jurat format per representants la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura -que integren el Patronat del museu- escollirà les cinc finalistes, que passaran a la segona fase, de manera remunerada. La decisió final es donarà a conèixer la primavera del 2025. L'ampliació suposa la culminació del gran museu d'art del país, concebut per Joaquim Folch i Torres el 1934, any de la seva fundació.
Programació 2025
La roda de premsa convocada era per explicar la programació del museu de cara a l'any vinent, amb Francisco de Zurbarán, Eugènia Balcells, Marcel·lí Antúnez i Mario Armengol com alguns dels artistes protagonistes. El museu ha explicat que "intensifica encara més el procés de repensar-se de forma crítica", a través de les seves col·leccions, les obres d'art i els artistes, treballant en un projecte i un nou model de museu.
Publicidad
El MNAC ha dividit la programació en diversos apartats, el primer, Nous relats. Noves Històries. En aquest context, Serra ha ressaltat la mostra Zurbarán (sobre) natural, que es podrà visitar del 20 de març al 29 de juny del 2025 a la Sala Temporal T1. Aquesta exposició que reunirà per primera vegada les tres versions de La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V, una obra cabdal de Francisco de Zurbarán (1598-1664).
El Museu presentarà a la Sala Oval una gran instal·lació en vídeo de l'Eugènia Balcells (Barcelona, 1943). Creada a la ciutat de Nova York entre els anys 1980 i 1982, From the center és "una obra fonamental tant en la trajectòria de l'artista com en la història del vídeoart". Per la seva qualitat i importància en la perspectiva històrica de l'art contemporani català, la Generalitat l'ha adquirida recentment per a la col·lecció Nacional d'Art Contemporani i forma ja part de les col·leccions del MNAC. La Sala Oval acollirà la mostra del 8 de maig al 14 de setembre de 2025.
Publicidad
El següent apartat és El museu és present. La guerra. Una de les mostres és Tinta contra Hitler que presenta a Barcelona l'únic artista català que va treballar per a la propaganda britànica i dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Del 1941 al 1945, el català Mario Armengol Torrella va dibuixar uns 2.000 cartoons o caricatures al servei del Ministeri d'Informació britànic contra el Tercer Reich i l'Eix per a publicar-los en diaris i revistes de països aliats de Londres i neutrals, de Nova Zelanda a Haití. Una mostra que arriba a la Sala Temporal 1 del 8 de maig al 14 de setembre de 2025.