Ara sí que toca. Tothom esperava el tancament del cicle electoral amb el resultat de les eleccions generals per establir d’una manera clara i estable la política de pactes i aliances a la política catalana. Convergència i Unió havia fet fins ara de la necessitat virtut amb la famosa geometria variable i, al capdavall, no ha dubtat a anar de bracet del Partit Popular, tant al Parlament com l’Ajuntament de Barcelona, en l’aprovació dels pressupostos. A diferència de les eleccions al Parlament del 2003 i de les generals del 2004, en aquesta ocasió l’electorat no li ha passat factura a CiU per la seva entesa amb el PP fins i tot pregonada en campanya electoral pels dirigents de CiU amb uns elogis sense embuts al pacte del Majestic de l’any 1996, del qual Mariano Rajoy va ser protagonista

destacat.

L’any 2003, amb el pacte del Tinell, les forces catalanistes i d’esquerres bandejaven el PP de l’escena política catalana. CiU fugia del PP com de la pesta i l’any 2006 va anar fins i tot a cal notari per deixar-ho clar i català. Tanmateix, en aquest nou cicle electoral que es va encetar fa un any, CiU no ha dubtat a tornar a reintroduir el PP a la centralitat política del país.

CiU i PP coincideixen en moltes coses i tenen ganes de reeditar un segon pacte del Majestic. La majoria absoluta del PP, però, dibuixa un mapa electoral més semblant al del 2000 que al del 1996, en què CiU necessita més el PP que a l’inrevés. En aquest sentit, serà el PP qui marcarà el contingut i el ritme dels acords entre els governs de l’Estat i el de la Generalitat i, molt especialment, referent als acords en matèria de

fiscalitat.

Amb l’objectiu de generar complicitats amb CiU i el Govern de la Generalitat, Mariano Rajoy (malgrat l’estirabot de Jorge Fernández) pot avançar el pagament del fons de competitivitat i comprometre’s a millorar el finançament de la Generalitat atenent a la revisió prevista en l’actual sistema de finançament del període 2009-2013. D’aquesta manera, CiU podria presentar-se a les eleccions del Parlament del 2014 amb un nou pacte fiscal, que de segur millorarà l’anterior.