bla que demà el Consell de Ministres aprovarà l’avantprojecte de llei que haurà de garantir el dret dels ciutadans a accedir a la informació pública. La Llei de Transparència posarà fi a una llarga carència. Ja són més de vuitanta els països del món que disposen d’aquesta mena de normativa que fa més transparent l’actuació de les administracions públiques i facilita el control social en llocs i espais propicis a situacions de corrupteles. De fet el mateix Consell d’Europa va aprovar una convenció sobre aquest tema ara fa dos anys, i cada cop més es mesura la qualitat democràtica d’un país o d’una institució pel grau de transparència i per la major o menor facilitat a accedir a la informació pública per part dels ciutadans.

El text de l’avantprojecte que ha començat a circular preveu l’obligació de donar resposta en un termini de trenta dies, i en el cas que es formuli una petició, si no hi ha resposta s’entendrà com a acceptada. És a dir, es passa del principi del silenci negatiu al principi del silenci positiu. Es calcula que una tercera part de les demandes actuals no reben cap mena de resposta. Per tant, el canvi pot ser fins i tot massa brusc per a unes administracions acostumades a actuar amb opacitat i autisme. Es preveu que la llei afecti totes les administracions

i concessionaris públics, però de moment no òrgans independents com els de la justícia o les cambres parlamentàries, i es parla de mantenir certs temes fora de l’escrutini públic. Però això no hauria d’afectar el fet de conèixer contractacions, informes o tenir coneixement dels contactes entre decisors i grups d’interès, per exemple. Bona notícia i molts interrogants en seria el resum.