Els polítics responsables i, sobretot, si han governat i aspiren a fer-ho de bell nou, no poden llançar pedres sobre la teulada del país. No poden jugar, com ho ha fet reiteradament CiU, amb la solvència financera i el crèdit de la Generalitat, en uns moments en què els mercats financers obren en canal les administracions públiques, perquè ho paguem tots (no el govern de torn) i molt car. Abans de l’estiu, el conseller Castells ja va recriminar CiU, en seu parlamentària i amb un to punyent, que anessin escapant ombres de dubte en uns moments delicats de tresoreria. Ara ho torna a fer amb l’emissió de bons criticant l’actitud de CiU, que aprofita l’avinentesa per pregonar la fallida de la Generalitat i de passada carregar-se el nou sistema de finançament.

A diferència del pactat per Artur Mas l’any 2001, el sistema de finançament actual ha reduït l’aportació catalana al conjunt de l’Estat i enguany ha injectat dos mil milions d’euros més respecte al model anterior. Tanmateix, la reducció d’ingressos propis i l’augment de la despesa social han provocat una necessitat d’endeutament prevista als pressupostos. Ara el Govern ha optat per una fórmula de finançament diferent davant les restriccions creditícies a les comunitats autònomes i els ens locals. El Govern no augmenta el volum de deute previst, en tot cas els costos financers, dels quals es podran beneficiar molts petits estalviadors.

CiU s’abona a la política alarmista a la recerca del vot de la por. Ni és la primera vegada ni és l’única nafra on posen el dit. De moment, però, tampoc s’ha complert l’apocalipsi anunciada per Artur Mas i Trias sobre la Sagrada Família.