El Primavera Sound ha deixat variables de tota mena. Hem vist joves i no tan joves gaudint o patint depenent de l'hora i del nivell d'alcohol a la sang d'un festival que és també un aparador del bo i millor en realitat urbana. Si no va ser-hi, no es preocupi. Aquí li expliquem què va ser el més popular d'aquest macroesdeveniment que s'acaba avui.

1. Mares en la trentena perdent els papers

La tendència més recent i una de les més divertides. Per evident relació demogràfica una gran quantitat dels grups vénen de gust especialment a aquells que vam ser adolescents als noranta, una part del públic són dones que han deixat a casa el nòvio amb els nens. I es nota. Allí eren, amb minifaldilla, cubata a la mà i més ganes de gresca que un jugador del Madrid si haguessin guanyat alguna cosa aquest any. (Copa? Quina copa? No sé de què em parlen.)

2. Pell blanquíssima

Ningú ha tingut temps d'anar a la platja o ve directament de Suècia i Noruega. Aquestes són les opcions. Es nota a les cuixes de les noies i als braços dels nois. De dia és curiós, i de nit pot resultar aterridor. Si els focus incideixen sobre una nòrdica, et poden sagnar les pupil·les.

3. Tatuatges sofisticats

Pel fet de ser un dels primers esdeveniments de l'any on realment es pot veure pell, queda clar el canvi de tendència pel que fa a ornamentació corporal. Ja no hi ha tatuatges simples. Es porten les filigranes barroques, les pistoles mexicanes detallades fins al paroxisme, les plomes d'au dibuixades, les flors perfectes amb pètals en dues dimensions.

4. El fluor

No, això no és el Sónar però segons com ho sembla. Una de les conseqüències de la tornada dels noranta a l'estètica de festival és el retorn de l'estil raver. És a dir, roba còmoda, collarets absurds penjant del coll i, per sobre de tot, tons àcids a dojo. Taronges cridaners, verd llimona, rosa fosforescent... Un còctel de fruites lisèrgic que agrada tant a nois com noies.

5. La cintura alta

Va començar amb Mad Men, i d'aquí va arribar a les fashionistes. Ara sembla que ha passat definitivament al carrer. Es porten les faldilles amb cinturó un pam per sobre del melic, i els pantalons de cintura molt alt. Hem vist que sembla haver quallat també entre la població masculina, amb un efecte no tan seductor. Un home amb pantalons de cintura alta segueix semblant un adolescent al qual pegaven a l'escola.

6. Els guiris

Sempre hi ha hagut estrangers al Primavera Sound, però aquest any el festival es caracteritza per l'afluència massiva de públic majoritàriament anglosaxó. Estan pertot arreu. A primera hora abunda la suspicàcia entre els autòctons. En caure el sol tothom s'alegra que hi hagi valquíries per a uns i víkings per a altres. Torna el fenomen del landisme (Don Alfredo Landa) i les estrangeres, revisitat.

7. Mesures extremes

Les faldilles i els vestits de les noies enguany han patit un fenomen de bipolarització total. D'una banda s'han pogut veure mesures que donaven a entendre que 'nena, això no és un vestit, és una samarreta llarga', que diria la mama. De l'altra, el folk i el neohippy han donat autèntics llençols com a vestimenta oficial de les més romàntiques. Les dues tendències han tingut fans i detractors.

8. Les protestes

Si algú m'hagués dit que la inquietud ciutadana estaria present en aquest Primavera Sound, m'hauria fet un fart de riure o hauria cridat un metge davant el dubtós estat de salut mental del meu interlocutor. Però ha estat així. Divendres ja hi havia pancartes i crides a anar a les concentracions de la plaça de Catalunya. I quan a la matinada de dissabte Jarvis Cocker, el cantant de Pulp cap de cartell del festival va dedicar l'himne Common People als indignats, ja no va quedar-ne cap dubte.