La sanitat catalana corre el risc de ser menys pública i més privada. Sobretot si la Generalitat assumeix com a propi el receptari que ja li ha fet arribar la Unió Catalana d'Hospitals. Un conjunt de cent propostes de traç liberal que amenaça les essències de l'actual model. La patronal d'on prové el conseller Boi Ruiz recepta un aprimament del catàleg públic de prestacions que donaria més negoci a mútues i asseguradores privades, un model de salaris en què es tindrien en compte els resultats de les empreses concertades, una revisió del copagament farmacèutic i la generalització del copagament a tota la sanitat.

'Un model del tot gratis té futur?', es preguntava ahir el president de la Unió, Manel Jovells, que va advocar per crear un sistema de prestacions complementari (privatitzat) al públic. La seva directora general, Helena Ris, assegurava que la cobertura de serveis com ara la podologia en el servei d'atenció primària no té avui dia cap sentit i posa en risc la sostenibilitat del sistema. En resum, tots dos directius van fer una defensa de les assegurances privades i del tradicional èxit que aquestes han tingut entre la població catalana, on un de cada quatre ciutadans aposta per contractar-ne. El mateix discurs, si més no, que va emprar el conseller Ruiz a l'inici de la legislatura.

L'organització presenta una bateria de propostes de traç liberal

La patronal sanitària persegueix amb les seves propostes animar el debat per modificar alguns elements de fons del sistema públic de salut. I de passada, per renovar la seva relació amb l'Administració, a qui reclama més protagonisme i més contractes amb els seus associats. Després de mesos de discurs queixós en què se subratllava l'esforç dels centres privats per assumir menys activitat contractada pel servei públic i una rebaixa de tarifes, la Unió va acabar celebrant i felicitant el Govern pel 'coratge i la valentia' d'introduir canvis en la sanitat. 'Dir que es podia fer millor és demagògic', va dir Jovells.

De fet, la patronal està disposada a assumir més retallades del sistema, però sempre que aquests canvis arribin acompanyats d'una profunda reformulació del servei públic i les entitats col·laboradores del Servei Català de la Salut ho puguin assumir amb més marge que ara. Jovells va deixar clar que 'les rebaixes que hem tingut són el màxim que podem assumir, i la resta hauran d'arribar amb un canvi de model'. Així que les entitats no podran entomar cap altra rebaixa en el pròxim exercici, va venir a dir, tot i que totes les conselleries ja estan preparant uns altres pressupostos restrictius pel 2012.

Els metges de família avisen que la falta de mitjans agreuja la situació de pacients

Per això, des dels proveïdors del Servei Català de la Salut es plantegen 'canvis estructurals'. En aquest sentit arriba l'enèsim suggeriment d'implantació del copagament o d'algun tipus de taxa que serveixi per finançar el conjunt de la sanitat pública. De fet, no és una proposta concreta, sinó una altra proposta perquè les administracions implicades l'Estat al capdavant iniciïn un debat que pugui prosperar en el curt termini per resoldre l'escassetat de recursos en un sistema sanitari que ha de lluitar amb una població més envellida, amb més circuits de prevenció de malalties i amb tecnologies sanitàries cada cop més cares.

Tot això quan Catalunya destina al voltant de 1.200 euros per càpita a la salut, per sota d'altres comunitats autònomes i, sobretot, una xifra molt inferior a la d'altres països industrialitzats. A més, la Unió considera que s'ha de modificar el barem de copagament farmacèutic. Entre altres coses, va fer èmfasi en la distorsió que provoca que un aturat hagi de pagar les seves medecines mentre que un jubilat amb altes rendes mai no ha de pagar els fàrmacs.

Mentre la Unió Catalana d'Hospitals advocava per una reflexió profunda, els metges de capçalera tornaven a alçar la seva veu contra les retallades i les seves conseqüències que en els ambulatoris. A través d'un comunicat van denunciar que la falta de recursos fa que les dificultats per obtenir proves complementàries endarrereixin 'molts diagnòstics de patologies greus i facin que patologies no greus ja ho siguin quan aconseguim la visita o prova sol·licitada'. Així ho afirmava també el vicepresident de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Jordi Daniel, que ahir mateix va tenir a la seva consulta dues víctimes d'aquest problema. Tanmateix, Salut va negar aquest tipus de situacions, en estar garantides l'atenció primària i les urgències.

El copagament i els salaris vinculats a la productivitat, entre les propostes

Digui el que digui la conselleria, la Camfic dóna per traspassada 'la línia vermella que posa en risc la salut de la nostra població'. La continuïtat assistencial 'dels pacients més malalts i més fràgils està en perill' a causa de la reducció de plantilla als centres d'atenció primària. La Camfic també reclama un canvi de model sanitari, però en la línia de donar més prioritat als centres de salut davant dels hospitals, abocant-hi més recursos públics. Una situació que canviaria cinc anys de fer el contrari.