La Generalitat farà aquest any retallades més dures del previst. El Govern les intensificarà en no poder assumir la contracció del 5,9% (més de 2.300 milions d'euros disponibles menys) prevista als pressupostos d'aquest any. I l'argument és que l'activitat econòmica no dóna més de si i no hi ha prou ingressos. Almenys de moment. Així ho va confirmar ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que només un dia després d'aconseguir aprovar els comptes del 2012 veia com quedaven superats pel context macroeconòmic.

Al final del 2011 l'economia va anar pitjor del previst i Catalunya es va situar a les portes de la recessió després que en el quart trimestre el producte interior brut (PIB) caigués un 0,4%. Pel 2012, l'escenari és similar i no es compliran les expectatives 'optimistes' com havia admès Mas-Colell que situaven el PIB en un creixement del 0,8%.

La caiguda de l'economia deixa la Generalitat amb menys ingressos

Total, que amb l'economia un altre cop en davallada, la recaptació a través dels impostos tornarà a caure i s'hauran de reduir les despeses. 'No és que hi hagi o no hi hagi marge, és que, si no et pots endeutar més, i ara no es pot, has de fer retallades', explicava a aquest diari Ferran Brunet, professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va criticar que en l'elaboració dels pressupostos autonòmics no es tingués en compte l'evolució 'a la baixa' de l'activitat econòmica.

De moment, i a falta que el Govern enllesteixi les seves noves previsions econòmiques i prengui mesures sobre els pressupostos, Mas-Colell va explicar que 'gastarem prudentment fins que sapiguem quina és la situació en el mes d'abril'. Entre altres coses perquè la Generalitat depèn dels pressupostos que elabori el Govern central, que amb les seves estimacions econòmiques decidirà també les transferències que farà a les comunitats autònomes durant aquest any.

Amb aquest nou context, quedaran un altre cop enlaire les opcions que el Govern pugui complir el seu objectiu de dèficit, és a dir, el saldo entre ingressos i despeses. Ja se li va disparar el 2011 amb la gran retallada va escalar fins al 3,29% del PIB quan s'havia marcat un 2,66% i aquest any encara ho tindrà més magre, amb un objectiu més ambiciós encara. L'ha de rebaixar fins a l'1,3%.

El Govern anuncia que a l'abril se sabran les noves necessitats d'ajust

Tret que l'executiu d'Artur Mas s'atreveixi a donar una altra mossegada als salaris dels treballadors públics, haurà d'atacar un altre cop les partides de sanitat i salut. Són les tres grans potes sobre les quals es pot actuar per contenir la despesa en el pressupost d'una administració pública. Això, en el cas que no vulgui apujar impostos, actuant sobre els existents o creant-ne de nous, com apuntava ahir Raül Ramos, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. 'Hi ha marge, però s'haurà de veure fins a on estan disposats a arribar', va assenyalar l'economista.

A més del context econòmic, la Generalitat tindrà aquest any un problema afegit. L'agència de qualificació Moody's va rebaixar un altre cop el ràting del seu deute (a un Baa3) i el va situar a un esglaó dels denominats bons porqueria, tal com ha fet amb molts altres governs regionals. Tot i les crítiques que arrosseguen les agències des de la caiguda de Lehman Brothers, aquesta nova retallada de la confiança farà més complicat que l'administració autonòmica pugui trobar finançament per cobrir el dèficit que generi. I si ho fa, serà pagant uns tipus d'interès més alts.

El PIB, víctima de l'austeritat

El PP guanyarà pes en els pròxims ajustos que practiqui el Govern

Catalunya, com la resta d'Europa, s'ha incorporat al model que preveia una evolució econòmica en forma de W. Aquesta evolució es caracteritza per una primera recessió econòmica a causa de la crisi, una lleu remuntada posterior de tan sols sis mesos i destruint encara ocupació i una nova recessió, a la qual ha contribuït aquesta vegada no només la retallada del consum de les llars sinó també la de les administracions públiques, obsessionades a reduir el dèficit al màxim.

Ahir, el Departament d'Economia admetia aquest impacte en un comunicat: 'Els esforços addicionals per controlar el dèficit es van afegir a les dificultats d'accés al crèdit per part de famílies i empreses, provocant una regressió de la demanda interna'. Segons alguns economistes, l'austeritat pública hauria reduït mig punt l'aportació al PIB. Un estudi encarregat per l'anterior Govern assenyalava que aquest impacte podia arribar a ser d'un 1%. Catalunya va tancar l'any amb un creixement del 0,7%.

Segons va explicar el titular d'Economia, les retallades que siguin necessàries seran abordades durant aquest any de manera 'dinàmica'. Això redueix molt la utilitat de la negociació mantinguda fins ara per les dues formacions de la dreta catalana, que s'hauran d'adaptar a la nova situació i afrontar noves mesures d'austeritat.

L'executiu admet que l'austeritat pública té efectes sobre l'economia

És en aquest sentit que cobren un significat molt explícit les 16 paraules afegides al document que estableix l'acord entre CiU i PP que es van incorporar a darrera hora i que no constaven en el pacte que es va fer públic: 'I procedir als ajustos en l'àmbit de la despesa necessaris derivats del present compromís signat'. Aquesta frase, avançada per El País, es referia a les competències que tindrà la comissió de seguiment de l'aplicació del pressupost, i inclou una admissió explícita que caldria emprendre noves retallades. Justament les que ahir ja admetia Mas-Colell.

El portaveu dels populars al Parlament, Enric Millo, va voler treure ferro a aquesta addenda que va ser amagada al document que es va remetre als mitjans de comunicació. Segons va dir, la frase es va incloure a petició del PP per poder influir en els ajustos de la despesa derivats de les modificacions introduïdes en els comptes de la Generalitat. Millo va voler afegir que això permetrà 'donar més rellevància' a aquesta comissió de seguiment a l'hora de fer els ajustos necessaris perquè 'el pressupost quadri'.