Un debat marcat pels dubtes

La confusió és un dels conceptes que defineixen millor el debat sobre la prohibició de l'ús del vel integral als espais públics. Per començar, els impulsors de les iniciatives que han sorgit en les últimes setmanes en ajuntaments de ciutats com Lleida i Barcelona confonen sovint el burca amb el nicab, dos tipus de vestit de tradicions molt diferents.

El burca, procedent de l'Af­ganistan, cobreix totalment la dona i només li permet veure a través dels forats d'una reixeta a l'altura dels ulls. Aquesta vestimenta, que ha acaparat el debat, és una raresa als carrers de Catalunya.

Els efectes que pot tenir la prohibició afegeix una nova incògnita

Tampoc no hi ha cap registre sobre la quantitat de dones que porten nicab, un vel negre que només permet veure els ulls de qui el duu. Després que el focus d'atenció s'hagi posat al consistori de Lleida, que divendres passat va aprovar una moció que insta a canviar l'ordenança de la ciutat per prohibir l'ús del vel integral i peces anàlogues a tots els equipaments municipals, algunes entitats musulmanes han assegurat que a tota la província hi ha unes vint dones que surten al carrer amb la cara tapada per un nicab. Saber quantes n'hi ha a la resta del país és igual de complicat.

Però encara és més difícil saber quins efectes tindrà la probable prohibició per a les dones afectades. Arribats en aquest punt, també hi ha diversos punts de vista, sovint enfrontats, dins d'un mateix partit polític i dins de les associacions de dones i veïns.

La regidora de Dones i Joventut de l'Ajuntament de Bar­celona, Elsa Blasco, considera, com la direcció del seu partit, ICV, que prohibir el vel integral als espais públics "pot suposar per a algunes dones quedar recloses a la llar sense poder sortir al carrer. Per prendre una decisió sobre aquest tema, el que hem de fer és parlar amb les dones que fan ús d'aquesta mena de vels. Ajudar-les i promoure que siguin elles mateixes les que decideixin no fer ús d'aquesta indumentària. Han de poder viure la decisió com el fruit d'un procés d'alliberament personal i no com una nova imposició".

La divisió entre esquerra i dreta no és tan clara en aquesta polèmica

La mateixa opinió té Laura Díaz, secretària de l'Associació de Musulmanes a Catalunya, que creu que la prohibició "atempta directament contra la llibertat de les dones musulmanes que han decidit portar-lo. A més, deixar-les fora dels equipaments públics fomenta justament la seva discriminació". Aquests arguments qüestionen directament la raó al·legada per l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que veu en la prohibició una manera de lluitar contra la marginació de la dona.

L'escriptora d'origen iranià Nazanin Amirian i la barcelonina Gemma Lienas també veuen en el vel integral un símbol de la dominació masculina i creuen que és necessari prohibir-ne l'ús. "És un atemptat contra els drets humans i una discriminació de la dona, fins i tot si desitja portar-lo lliurement. Sovint, les classes dominades no són conscients de ser-ho", argumenta Lienas en qualitat de presidenta de l'associació Dones en Xarxa.

"No sé si el debat és electoralista, però em sembla bé que es plantegi abans que ens trobem amb el problema, perquè un cop el tinguem serà més difícil de resoldre", s'avança Lienas, autora de Rebels, ni putes si submises. Amirian també prescindeix de valorar les possibles intencions oportunistes d'alguns polítics: "Jo penso en aquestes dones. Ja sabem que la dreta fa servir els immigrants musulmans com a boc expiatori. Ja que no podem evitar-ho, aprofitem aquesta gran oportunitat perquè elles, aquests éssers humans amagats, vegin i siguin visibles en tots els sentits".

La divisió entre dreta i esquerra no és tan clara en aquest debat. La impulsora de la moció de Lleida va ser CiU, després d'unes declaracions de l'alcalde, socialista, en contra de l'ús del vel integral als espais públics. A les files del PSC i el PSOE hi ha, però, veus que creuen que no és convenient debatre sobre les dones musulmanes en aquest moment, quan el PP i partits com Plataforma per Catalunya lideren una campanya de mocions contra l'empadronament dels immigrants sense papers.

"A la nostra societat hi ha molta islamofòbia i desconeixement de la cultura musulmana", subratlla Huma Jam­shed, presidenta de l'associació de dones pakistaneses Acesop. "Per això, malgrat que crec que cal prohibir l'ús del vel integral, penso que ara no és bon moment. A més, no ha crescut substancialment el seu ús i de cap manera suposa un problema social a Catalunya. Els musulmans es prendran la decisió com una ofensa", afegeix.

Per a Jamshed, la manera de combatre aquesta pràctica és la mediació i el diàleg. I apunta una altra realitat, la de les dones que se senten protegides quan van tapades: "Hi ha algunes que tenen por i el que necessiten és que parlem amb elles una a una, per guanyar confiança". En la mateixa línia, Amirian exigeix que la prohibició vagi acompanyada d'una explicació religiosa. "Cal que sàpiguen que enlloc a l'Alcorà es demana a les musulmanes que cobreixin el rostre, ni tan sols el cap o els cabells".