'La cultura no és una despesa, és una inversió'. Aquesta és la màxima principal que defensa la plataforma No retalleu la cultura i per la qual milers d'artistes i creadors professionals estan disposats a lluitar. Per això, un total de 16 entitats adherides a la plataforma cultural, que va néixer com a rebuig a les retallades del Govern, van presentar ahir al·legacions contra la llei òmnibus que, entre altres canvis, preveu centralitzar entitats i organismes culturals, tot reduint el paper del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) o la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

En les al·legacions es fa un èmfasi especial en el fet que la redacció de la llei òmnibus no s'hagi consultat amb les persones afectades per les retallades culturals, ni amb el CoNCA, ni amb la ILC ni amb la resta de grups parlamentaris. A més, el document recull el rebuig a la desaparició de les principals institucions culturals de Catalunya.

Els membres de la plataforma són contraris que es canviï el model del CoNCA, un organisme que consideren el 'garant de la llibertat d'expressió i creació, ja que les seves decisions es basen exclusivament en criteris artístics', alhora que mantenen que la seva desaparició representaria 'un greu retrocés cap a antigues i anacròniques fórmules despòtiques de política cultural'.

Artistes i creadors professionals tampoc veuen amb bons ulls que es converteixi la Institució de les Lletres Catalanes 'en una simple comissió assessora, sense cap funció executiva, que passarà al mastodòntic nou Institut Català de Creació i Empreses Culturals (ICCEC)', segons va lamentar ahir l'escriptora Maria Barbal.

En aquest sentit, Barbal va advocar perquè es mantingui la Institució de les Lletres Catalanes, especialment 'pel seu paper de mediació' i perquè 'ha col·laborat en el fet que els escriptors puguin arribar als lectors per diferents vies'.

Precisament aquest nou institut, que seria una refundació de l'actual Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), 'assimilarà la creació a una mera activitat econòmica' que, en cas de no recuperar inversions ni generar beneficis, 'no tindrà cap viabilitat ni perspectiva', van alertar membres de la plataforma.

Els creadors defensen que el fet d'assimilar el concepte d'artista a una empresa cultural, tal com preveu la llei òmnibus, és 'desactivar la capacitat crítica, qüestionadora, emancipadora, d'investigació i d'innovació consubstancial a l'activitat creadora i artística'.

Per això, el portaveu de la plataforma No retalleu la cultura, Florenci Guntín, va assegurar que 'la concepció neoliberal' que inspira la llei òmnibus 'abandona la viabilitat de la producció artística al mandat dels mercats i la converteix en mercaderia banal'.

Guntín va lamentar que, amb la nova llei òmnibus, el Govern 'canviï en el model de gestió cultural i n'estableixi un altre en què tot el poder queda en mans de l'Administració pública i es prenen decisions de manera despòtica'.

Però els artistes professionals que rebutgen la nova llei del Govern, més de 7.000, es neguen a abandonar el diàleg. Per això, Guntín va advertir que 'les relacions amb el Govern no es poden limitar a la presentació d'al·legacions, sinó que han de tornar a tenir la normalitat d'abans'.

En declaracions posteriors a l'entrega de les al·legacions en el Gabinet Jurídic de la Generalitat, Guntín va posar de manifest el malestar dels artistes professionals no només per les formes, sinó també pel fons, ja que consideren que 's'ha trencat' una dinàmica de diàleg que es va iniciar l'any 2003, quan les institucions van lluitar per la creació del CoNCA.

Llavors les institucions culturals van pactar la creació del nou CoNCA amb Mascarell (que era conseller de Cultura però del Govern tripartit) i CiU també s'hi va mostrar favorable. De fet, en la votació per a la fundació del CoNCA, els nacionalistes es van abstenir, en considerar que naixia amb 'poques competències'. 'Mas i Mascarell s'estan desdient dels compromisos que havien contret amb els creadors', va lamentar Guntín.