El Síndic veu risc de guetos a les escoles catalanes

La segregació dels fills dels immigrants a les escoles és "el problema més greu" a què s'enfronta la societat catalana, va destacar ahir el Síndic de Greuges. El seu titular, Rafael Ribó, va recordar que des del 2008 aquesta institució denuncia que les administracions no lluiten prou contra la formació de guetos als centres escolars. En alguns la proporció d'immigrants supera el 97%, un percentatge allunyat de la realitat dels barris on es troben i que només s'explica per l'estigmatització social que pateixen.

Combatre la segregació és vital en un moment preocupant a tot Europa, amb un augment de la xenofòbia i la pèrdua de valors democràtics. El diagnòstic, compartit pels ombusdmen o defensors del poble europeus, reunits a Barcelona entre el 4 i 5 d'octubre, exigeix fer pedagogia del respecte als drets humans.

"Europa pateix un debilitament de la cultura de valors democràtics i una relaxació que en algunes zones està donant lloc a vulneracions dels drets humans", va insistir Ribó. Entre els episodis més recents, "la decisió d'Itàlia de convertir en delinqüents els sense papers, el tancament de fronteres de la Gran Bretanya o l'expulsió de gitanos romanesos a França".

El seu homòleg suec i president de l'Institut Internacional de l'Ombudsman, Mats Melin, va argumentar que la crisi i la retallada d'ajuts socials estan potenciant "la xenofòbia i els nacionalismes estrets de mires". La tendència és preocupant, va afegir, perquè "en molts països les expressions polítiques d'aquestes postures intransigents s'han vist reforçades a les eleccions". Un d'aquests països és el seu, on justament ahir es va asseure per primer cop al Parlament un partit d'ultradreta.

Melin troba igual d'inquie­tant que "els partits polítics més tradicionals o generals" s'hagin vist influïts per aquestes ideologies "radicals". En aquest sentit, els ombudsmen reunits a Barcelona han denunciat les traves que estan posant els països europeus al reagrupament familiar "en alguns casos fora dels marcs legals consolidats".

Avisen que la pèrdua de valors fa que es vulnerin els drets humans

A l'Estat espanyol, la Llei d'Estrangeria, aprovada el desembre passat, endureix les condicions perquè els immigrants puguin reagrupar els seus parents. En l'actualitat, només poden aconseguir la legalització dels fills o membres de la "família nuclear". Els pares o ascendents en queden exclosos, excepte els que tenen més de 65 anys.

El Síndic de Greuges va denunciar que el problema de fons és que existeix una "concepció errònia del fenomen migratori". Aquesta fa que no es vegi que els 50 milions d'estrangers que viuen a Europa "són com nosaltres, viuen i treballen com nosaltres".

En qualsevol cas, els defensors del poble europeus van voler donar un missatge d'esperança. D'una banda, van remarcar que existeixen mecanismes legals i valors sufi­cients per lluitar contra aquestes tendències i evitar el trencament de la cohesió social. D'una altra, van insistir que les tendències xenòfobes són encara minoritàries.

Tanmateix, Ribó va instar les administracions a emprendre polítiques fermes per evitar la segregació escolar, perquè "aquests problemes no es resolen amb dies ni amb setmanes". Com a exemple positiu, va destacar les mesures impulsades a Vic, Mataró i Olot, que han començat a assolir "èxits notables".

Un altre motiu de preocupació pels ombudsmen és l'envelliment de la població. Per analitzar aquest fenomen esperen potenciar el treball en xarxa i congressos com el celebrat a Barcelona. En aquesta ocasió, ha destacat l'absència de la Defensora del Poble espanyola.