Este artículo se publicó hace 13 años.
"En un món global, cal més autonomia per sortir de la crisi"
Jordi Portabella
Jordi Portabella (Barcelona, 1961) és el candidat d'Unitat per Barcelona a l'alcaldia de la capital catalana. Després de tres comicis sota les sigles d'ERC, ara es presenta en coalició amb Reagrupament i Democràcia Catalana. El seu número dos és Joan Laporta.
Considera que l'actual model de Barcelona ha caducat?
Sí. Precisament aquest és el motiu pel qual no vam entrar a formar govern en la darrera legislatura. El model iniciat als vuitanta ha tingut molt èxit, però ara és imprescindible reorientar la ciutat cap al segle XXI. Per nosaltres, el nou rumb és la ciutat del coneixement. Hem d'engegar un procés de reindustrialització basat en el coneixement i fer una aposta clara per l'emprenedoria.
Com ho pensa portar a terme?
Tenint cura de tots els sectors econòmics, que dividim en tres grans grups: els que creixeran un 0% en els propers anys, com ara l'immobiliari o l'Administració pública; els que augmentaran un 0,5%, com són l'educació i el comerç; i els que ho faran en un 2%, que són deu sectors. Són aquests pels quals hem d'apostar, i inclouen els sectors associats a la indústria, l'advocacia, la comunicació, l'economia... En conjunt, això permetria un creixement anual de d'1,12%, que serviria per crear 50.000 llocs de treball en quatre anys. Un increment que deixaria Barcelona als nivells d'ocupació del 2007.
L'ocupació és el principal repte de la propera legislatura?
Sense cap dubte. Barcelona té el doble d'aturats que fa quatre anys. Per això demanem més capacitat de decisió política. Posaré un exemple pràctic: ens donen 10 milions d'euros anuals per ser capital cultural, menys del que costen els marcs dels quadres del Reina Sofia i el Prado. Barcelona necessita més capitalitat, perquè en un món global, si no pots tenir aeroports internacionals ni fixar el preu del contenidor al port, estàs venut. En el cas del port, quan tenim guanys els destinen a neutralitzar el dèficit dels ports de la resta de l'Estat competidors nostres! com ara el de València.
Sense aquest grau d'autonomia no ens en sortirem?
Tothom va a buscar el mercat xinès, però nosaltres no podem, perquè no ens deixen tenir vols intercontinentals ni fer política comercial al port i, per tant, no podem convèncer-los que entrin a Europa a través de Barcelona. En un món global, aquesta autonomia és clau per sortir més de pressa i millor de la crisi.
Abans parlava de turisme. S'ha de replantejar la gestió de la Rambla?
La Rambla ha d'esdevenir l'emblema de la Barcelona de les dues properes dècades, però per aconseguir-ho li cal una operació integral, basada en la qualitat i la modernitat. Això significa atraure un tipus de comerç diferent, restringir l'accés de vehicles... En aquest sentit, també ha de ser un referent de cara a la disminució de la contaminació atmosfèrica.
I el Parc Güell?
No s'ha de tancar en aquells llocs que facin servir els veïns per creuar de barri a barri. Però s'ha de controlar l'entrada de turistes. Així, permets la circulació de veïns i, a més, recaptes diners.
A causa del fiasco de la consulta de la Diagonal, s'ha perdut l'oportunitat de fer consultes a Barcelona?
No, nosaltres creiem que consultar la ciutadania és necessari. A tot Europa s'han fet consultes sobre tramvies, i mai a cap alcalde li ha passat res per perdre-les. En canvi, aquí l'error del govern va ser convertir la consulta en un plebiscit, una manera de dir si estaves amb ells o no.
Va ser l'error més gran de l'Ajuntament?
El més gran va ser dir coses contradictòries sobre el mateix tema en poc temps, una prova de la manca de rumb que els ha caracteritzat.
Per exemple?
Van dir que no es podien fer més celebracions a Canaletes, i al final van acabar cedint. El mateix amb els ocellaires. I amb la reforma de l'ordenança de civisme, no només pel tema del seminudisme, sinó pel canvi de filosofia que suposa. Un altre exemple és l'hotel del Palau. Hem estat els únics que no hi hem votat mai a favor. Crec que el model s'ha acabat i en cal un de nou. Aquest és el principal problema. Ni tan sols l'Hereu ja no pot defensar el mateix!
Potser serà clau a l'hora de decidir govern. Tripartit o pacte amb CiU?
Aquesta campanya és molt important perquè es pot produir un canvi de majories, i el model que s'agafi ara marcarà les dues properes dècades. Des d'Unitat creiem que la ciutat ha d'anar cap al coneixement, amb un paquet tecnològic però també social i de sostenibilitat. Ens diuen que som equidistants entre PSC i CiU, però nacionalment anem bastant més enllà, i socialment entre ells no hi passa ni un full de paper.
Socialment no els veu diferents?
Els que han aprofundit en polítiques socials hem estat ICV-EUiA i ERC. Només Esquerra ha posat diners per als aturats a Barcelona. Hem donat diners perquè puguin anar a fer esport als poliesportius públics, per exemple. L'oferta de formació gratuïta als centres cívics va ser una negociació pressupostària nostra. L'únic que han fet ells ha estat les escoles bressol.
Què ha après a l'oposició?
He modulat. Al govern vas més a preu fet, però a l'oposició escoltes contínuament les queixes de la gent, i precises més. He après a veure que una bon idea, aplicada al nivell de carrer, a vegades deixa de ser bona, perquè impedeix el desenvolupament de la ciutadania.
Haurien de passar-hi tots, per l'oposició?
Probablement, sí. Estar 23 anys en un lloc i 32 en un altre comporta vicis.
Comentarios de nuestros suscriptores/as
¿Quieres comentar?Para ver los comentarios de nuestros suscriptores y suscriptoras, primero tienes que iniciar sesión o registrarte.