De Letònia a Catalunya per viure una segona vida

Un dia se li va girar el cervell. Feia temps que es dedicava a la música i a Letònia començava a ser conegut. Va tenir la intuïció que a Barcelona l'esperava alguna cosa millor. No hi havia estat mai i quan ho explicava als amics es pensaven que havia embogit.

L'entusiasmava la idea de començar de nou, de trobar qui l'escoltés sense saber qui era, sense prejudicis. Sabia que li costaria i que potser hauria de començar treballant precàriament. Però Letònia li havia quedat petita. "Somiava amb la idea de viure en una ciutat més gran, amb un clima millor, amb una mentalitat oberta que em permetés volar".

La nostàlgia entela per uns moments els ulls blaus del Gunars. Somriu i encomana l'alegria amb un turbant de colors que no deixa veure els seus cabells rossos. És blanquet de pell i tan aviat parla en català com en castellà atropelladament. "Sóc letó però la meva mare sempre em diu que tinc un caràcter polonès, com la meva àvia".

Ara és a Barcelona per aquella idea boja de finals del 2008. Va passar mig any calculant-ho tot bé. Estava en un dels seus millors moments: cantava per primera vegada a l'òpera de Riga, acompanyat d'una orquestra. Venia de la música moderna però l'experiència l'entusiasmava. "La clàssica és la música més bella que existeix".

Era una cara coneguda al seu país, però això més aviat l'incomodava. "La fama és una il·lusió. La gent es pensa que ho saben tot de tu. Però si ni jo mateix no en sé res!". És tímid i les multituds l'espanten, tot i que va arribar a actuar amb el cèlebre compositor i pianista letó Raimonds Pauls en un parc públic davant de milers de persones, potser 25.000. "Els meus amics sempre em pregunten com pot ser! En els concerts em transformo".

Va entrar en el món de la música als 4 anys. Va començar amb una banda infantil, Dzeguzite, que el va portar a viatjar a Rússia. "Vaig créixer pensant que allò era el més normal per a un nen". Va anar estudiant música i va entrar en una coral d'adolescents, la Riga Dome Boys Choir, amb la qual va anar de gira per Europa i els Estats Units. Mentrestant estudiava piano, violí i clarinet, va formar un cor de gospel i va participar en musicals. Ha flirtejat amb tots els estils excepte el rock.

Fins i tot va estar a punt de representar Letònia al festival d'Eurovisió. "Vaig arribar-ho a desitjar amb intensitat. Després he descobert que hi ha coses que tenen més valor que cinc minuts de fama".

A Barcelona, en canvi, és un desconegut. Toca en petits locals com la Sala Monasterio i el Dora Opera Café o el cafè teatre Voilà! de Manresa. Té un repertori d'unes 50 cançons que van del funk al soul i el pop. A vegades està sol amb el piano i d'altres l'acompanya una banda. Li agrada cantar en totes les llengües menys el letó, tot i que el públic l'hi reclama.

Se sent molt còmode amb l'anglès, però sap que poca gent n'entendrà les lletres. És per això que va compondre una cançó en català, Dia i nit, que ja sona en una ràdio i que potser inclourà en el seu tercer disc en solitari. "El públic encara s'acaba fixant més en com pronuncio que en quina història explico. He de millorar", explica.

Encantat a la ciutat

La comunicació diària ja la té resolta. "Vaig arribar sense conèixer ningú, ni l'idioma. Però al cap d'uns mesos ja em sentia envoltat d'amics i coneguts. Si miro la meva vida en perspectiva veig que he tingut sort, que tot ha anat seguint un ordre i a la seva manera".

Vol quedar-se a Barcelona, però el mes que ve marxarà un temps a Letònia. "A passar fred! Potser arribem a menys 30! La gent em pregunta com es pot sobreviure... No es pot! Per això sóc aquí!", bromeja.

Li han encomanat l'arranjament i la producció d'un disc benèfic en què canten nens i nenes amb discapacitats vàries juntament amb els grans artistes del seu país. "Ja he fet coses similars i són aquestes les que donen sentit a la meva vida. Són nens i nenes que potser no poden comptar fins a deu però que són capaços de fer-te emocionar explicant-te una història o amb una cançó. Sempre penso que es pot estudiar com cantar i tenir la millor tècnica. Però el que no pots aprendre és a transmetre. Amb saber fer l'escala musical no n'hi ha prou".

L'únic que li sap greu és que endarrerirà més el seu nou disc en solitari. "Però no passa res, sempre em passa! Mai trobo el moment per fer-ho!"