L'escena de Barcelona ofereix nits d'estiu més enllà del Grec

Benvinguts al Festival Romà de Barcelona. No és cap broma: això és Barcelona, és juliol i és teatre. Però no és el Grec. És el Barcino, que se celebrarà a l'Almeria Teatre entre avui i el 25 de juliol. El seu director artístic, Víctor Álvaro, el va presentar ahir recorrent a la broma que se li va ocórrer quan estudiava a l'Institut del Teatre: "Si hi ha un Grec, per què no un Romà?".

Amb humor, amb il·lusió i sense intencions perverses, el festival presenta en aquest off Grec sis obres de diverses disciplines: dansa, música, circ, cabaret, teatre i humor. "És una finestra per a espectacles que mai no trobaríem al Grec, perquè qui hi participa és gent no consagrada", diu Álvaro. També perquè aquesta gent fa, de tant en tant, muntatges que surten dels seus registres més coneguts. L'Almeria Teatre proposa el concepte fringe: espais fora del circuit convencional amb propostes, però, d'alta qualitat; com a mostra, la triomfadora dels Max i els Butaca Pegados, que va sorgir en aquest espai.

En la mateixa situació es troben moltes altres sales de Barcelona. El Teatre del Raval està en plena Mostra de Teatre. David Rivas dirigeix i protagonitza Dakota, de Jordi Galcerán. "Lluitar contra tota la promoció que té el Grec és molt complicat", diu Rivas. "Però la gent sap que hi ha vida al costat mateix del Grec, i propostes prou interessants".

La Versus i el Teatre Gaudí aposten per una oferta "refrescant, divertida i no necessàriament de l'àmbit del teatre alternatiu", en paraules del seu responsable, Ever Blanchet. Considerant les despeses ("vivim de la taquilla i dels bolos!", diu), ha reprogramat la reeixida dansa urbana de Romeo + Julieta al TGB, mentre que la Versus aposta per El hombre de las mil voces. "Ens hem connectat al pol positiu. Ja està bé de tant pobre de mi!'", comenta Ever, paint la indignació que li provoca el funcionament del Grec: "Hauria de ser un festival obert a tota la ciutat, però no compta amb els esforços i les complicitats que caldrien".

Josep Maria Coll, director de la Sala Muntaner, no viu el juliol gens preocupat: "El Grec s'ha tancat molt a la ciutat, tot ve de fora, ja no cal estar sota el seu paraigua i la prova és que la taquilla ens va molt bé. Gertrude Stein i una senyoreta de companyia i, després, Evangelium, una coreografia de Maria Rovira, són l'alternativa de la Muntaner al festival d'estiu oficial de la ciutat. L'Antic Teatre tampoc renuncia a la seva frenètica programació, sempre autèntica i allunyada de convencionalismes.