Una joia modernista per al vi de l'Ebre

Aquesta és la història d'uns pagesos anònims que van tirar endavant un dels edificis més singulars i emblemàtics del modernisme al sud del país. Definit per Àngel Guimerà com una de les catedrals del vi de Catalunya, el celler cooperatiu del Pinell de Brai s'erigeix majestuós en aquest petit municipi de la Terra Alta, tot recordant les 14 famílies que un dia, l'any 1917, es van deixar els estalvis per crear un sindicat agrari i construir una cooperativa vitivinícola que dignifiqués el treball del camp. Ara, prop de cent anys després que es projectés, aquesta obra mestra de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, és un dels principals reclams turístics de la comarca.

Viatgem al passat. Som al setembre de l'any 1922. Els agricultors del Pinell de Brai arriben carregats de raïm amb les seues carretes al nou celler cooperatiu. S'hi fan llargues cues. La majoria miren, amb satisfacció, el nou edifici que des d'aquesta temporada s'ha posat en funcionament. És, diuen, una mostra de la força i el caràcter dels vins que es fan en aquestes contrades. És la seua catedral, la Catedral del Vi. Això és només una recreació del que van viure els pagesos del Pinell de Brai l'any 1922, quan va entrar en funcionament el que ara es coneix amb el nom de la Catedral del Vi, i que ara recorda un dels audiovisuals que es mostren durant la visita guiada a l'edifici.

El celler del Pinell de Brai va ser dissenyat per Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí

L'arquitecte Martinell responsable de moltes de les cooperatives modernistes del país com la que hi ha a pocs quilòmetres, a la població veïna de Gandesa, una altra de les catedrals del vi de Catalunya va aixecar aquest edifici amb només tres anys, des de gener del 1919 fins al març del 1922. I ho va fer per encàrrec de les 14 famílies del poble del Pinell de Brai que, després de la dramàtica plaga de la fil·loxera de final del segle XIX, van crear un sindicat agrari i van voler dedicar els seus recursos per construir un nou celler, digne de ser qualificat com una catedral, la Catedral del Vi. Les 30 tines de 30.000 litres i els 24 dipòsits subterranis per a la fermentació del vi, amb capacitat per a 44.000 litres, van convertir el celler del Pinell de Brai en un dels equipaments amb més capacitat de l'època.

Però la funcionalitat la va combinar amb tots els elements de l'arquitectura tradicional catalana i les últimes tècniques del seu mestre, el geni Gaudí. Els grans finestrals, amb la llum que s'hi filtra, i la sensació d'amplitud que generen les arcades parabòliques-hiperbòliques recreen l'interior d'una catedral d'estil gòtic. A la façana destaquen les ceràmiques de Xavier Nogués, un element decoratiu que no va ser instal·lat fins anys després de la construcció del celler. I és que l'època de penúries que travessava la societat catalana durant els anys de construcció d'aquest edifici va obligar Martinell a amagar les ceràmiques. No va ser fins al 1950 quan es van descobrir, amagades al mateix celler. Ara, pagesos fent la verema o degustant els seus vins al bar presideixen una de les portes de la façana principal. A l'altre cantó, les imatges se centren en un altre dels productes de la zona, l'oli. El fet que aquest fris no fos instal·lat fins als anys cinquanta explica, també, com va sobreviure als efectes de la Guerra Civil. Uns efectes que sí que es deixen entreveure en altres àrees del celler, com per exemple a la zona superior, on s'hi poden veure els trets en algunes parets.

Ara aquesta catedral del vi és un dels últims reductes que queden del que un dia va ser l'esplendor de la producció vitivinícola del Pinell de Brai. Fa uns vuit anys, bona part dels productors del municipi van decidir arrancar tots els ceps i substituir-los per ametllers, per les ajudes que oferia la Unió Europea en aquest sentit. L'any 2009 el celler cooperatiu es va veure obligat a deixar de funcionar com a tal, ja que només van quedar tres productors al municipi. Poc temps després, però, el celler va tornar a l'activitat. I ho va fer gràcies a un acord històric amb un viticultor anglès, David Gywn, que en va arrendar les instal·lacions per produir el vi que s'elabora amb el raïm de les vinyes que té a Bot, Gandesa i Batea i també el que continuen fent els pocs productors que queden al municipi.

L'escriptor i poeta Àngel Guimerà va definir l'obra com una de les catedrals del vi de Catalunya

El del Pinell de Brai és un dels dos cellers modernistes que té la Terra Alta. L'altre, situat a Gandesa i també de Cèsar Martinell, és la seu de la cooperativa de la capital de la comarca. Tot i que actualment l'estan restaurant, el celler de Gandesa es va posar en funcionament dos anys abans que el del Pinell de Brai i també tenia ceràmiques de Nogués.

Juntament amb el de Gandesa, el celler del Pinell de Brai ha esdevingut el símbol de la producció vitivinícola de la Terra Alta, que compta amb el segell de qualitat DO (Denominació d'Origen) Terra Alta.