La gent gran demana més presència política

El dret a exercir la ciutadania i ser presents a la societat, igual que la gent jove o qualsevol altra persona. Aquesta és la principal reivindicació que van fer els representants de la gent gran reunits aquesta setmana al sisè Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya, on la tercera edat va reclamar la seva centralitat a la societat i va rei­vindicar el seu paper com a protagonista de la vida social, cultural i política.

"Fer-se gran és fantàstic, el que no ens hem de fer és vells", assegura Rosa Maria Calaf, presidenta de la sisena trobada d'aquest col·lectiu. La periodista va convidar els protagonistes del congrés a fer-se visibles per ells mateixos, "aprofitant la seva potencialitat com a grup". Calaf, preocupada pel que coneix millor, també reclama als mitjans de comunicació un millor tractament de la gent gran, que sigui "respectuós, realista i sense alimentar estereotips".

El col·lectiu vol més oferta de formació i evitar l'exclusió social

La gent gran demana aspectes com ara més oferta de formació per al seu sector d'edat, més poder de decisió i gestió en els serveis que se'ls dirigeixen i més presència i participació activa en la vida política. Concretament, proposen la creació d'una direcció general de la Gent Gran al Govern català que se centri a resoldre les seves inquietuds i la creació de regidories de gent gran als municipis similars a les de joventut.

També demanen més presència de persones grans als partits polítics i a les llistes electorals, tant a escala municipal com autonòmica i estatal. "Parlar de gent gran és només una fal·làcia marcada per l'edat; ni tothom és dependent ni pel fet de ser jubilats passen a perdre inquietuds", explica Carme Porta, secretària de polítiques familiars de la Generalitat.

Promoure la participació de la gent gran en la vida pública, evitar l'exclusió social i la pobresa i incentivar polítiques que afavoreixin un envelliment actiu són els principals objectius que surten de la sisena edició del congrés, que se celebra cada quatre anys i serveix com a full de ruta per a l'atenció social a la gent gran. En aquesta ocasió, s'ha fet èmfasi en el treball previ arreu del territori amb la participació de més de 2.000 persones al llarg de 45 sessions per tot Catalunya durant els últims mesos. Aquesta setmana es va arribar a les conclusions i es va redactar el manifest final, amb la presència de 300 delegats de diferents punts de Catalunya a Cornellà.

Les pensions i més recursos per a la Llei de Dependència són altres demandes

Més enllà del manifest oficial, entre els assistents hi va haver queixes per la congelació de les pensions i es van reclamar més recursos per a la Llei de Dependència. Els diners per arribar a final de mes sembla que són la principal preocupació de molts dels assistents. Al congrés hi havia gent com la Fina, de 71 anys, a qui van denegar l'ajut a la dependència i s'ha vist obligada a contractar una persona unes hores a la setmana perquè l'ajudi. "Pagant això, em quedo amb molts pocs diners, però no tinc més remei", diu. "Les retallades ens afecten, les pensions són molt baixes i retallen les subvencions i inversions en infraestructures per a avis", es queixa en Josep, de Bellcaire d'Empordà.

El manifest final i les conclusions del congrés seran algunes de les coses que hi haurà sobre la taula del futur conseller d'Acció Social i Ciutadania durant la propera legislatura. D'aquí quatre anys, la gent gran es tornarà a reunir i analitzaran si s'han complert els objectius marcats.