Fre al pla de Repsol d'explotar dos pous més al delta de l'Ebre

Sense data. Les previsions del grup Repsol per explotar dos nous pous petroliers més al setembre, a uns 50 quilòmetres del delta de l'Ebre, s'ajornen indefinidament. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha requerit nous informes tècnics que "no depenen de nosaltres", segons afirma Josep Bertran, portaveu de l'empresa petroliera.

Aquesta nova documentació s'ha sol·licitat al Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (Cedex) i a la Generalitat Valenciana. Fonts del Ministeri han explicat que es vol aclarir, entre altres aspectes, com afectarien les infraestructures als corrents i fons marins, el comportament que tindria el cru en una hipotètica fuita i si podria arribar a contaminar la costa nord de Castelló.

Es vol conèixer l'impacte als fons i corrents marins i l'escenari d'una fuita

L'horitzó electoral

La Generalitat Valenciana mostra una oposició ferotge a l'explotació dels dos nous pous, denominats Lubina i Montanazo, però el seu dictamen, per molt que es tingui en compte, diuen des del Ministeri que no serà vinculant. Els nous estudis poden trigar diverses setmanes o mesos i no es descarta que, si s'allarga en el temps, topi amb la campanya de les eleccions legislatives i el projecte quedi congelat fins a la formació del pròxim Govern espanyol.

Un cop emès l'informe d'impacte ambiental, si és favorable, encara faltarà l'autorització del Ministeri d'Indústria. Superats tots els tràmits, s'haurà d'instal·lar els sistemes de bombament dels pous, instal·lar el cablejat elèctric de control i desplegar les canonades que els connectin amb la plataforma Casablanca, que processa el cru i el deixa a punt per ser transportat al pantalà de Repsol al port de Tarragona i d'allí, a la refineria del polígon petroquímic nord, a la localitat de la Pobla de Mafumet.

Els nous estudis poden endarrerir el projecte finsa les legislatives

El requeriment de més informes ha trencat aquesta estudiada cadena. El primer pas, la llum verda de Medi Ambient, s'esperava al mes de febrer. Després de l'estiu, es confiava a tenir del tot operatiu el nou complex petrolier, amb una inversió de 82 milions.

Compàs d'espera

"Ara ja no tenim cap previsió", reconeix Bertran. Afegeix, però: "Estem en contacte amb el Ministeri i no tenim la sensació que vulguin posar pals a les rodes del projecte".

Odit venim zzriure diamet, quat, consecte magna cortio dignim ex

A més, els vaixells i el personal per a aquestes tasques submarines són molt especialitzats i tenen l'agenda sempre plena. "Vam reservar fa més d'un any i ara ja no en sabem la disponibilitat, perquè tampoc sabem la nostra. Fins que no acabi el procés administratiu, haurem d'esperar", explica el representant del grup.

La pregunta és fins a quin punt ha pesat la cadena de vessaments de Repsol perquè el Ministeri reclami més garanties. El Ministeri no es mulla en la resposta i es limita a dir que "com en tots els procediments, han requerit la informació que els tècnics han considerat oportuna".

El portaveu del gegant petrolier assegura que "la informació que vam presentar era molt exhaustiva i detallada; ara bé, sabíem que hi hauria al·legacions. El projecte s'endarrereix, però servirà per clarificar i perquè tothom es quedi més tranquil".

La veu dels ecologistes

En canvi, des de la plataforma Futur o Petroli, formada per les entitats ecologistes Greenpeace, Ecologistes en Acció, L'Escurçó, Cel Net i Repsol Mata, consideren que els episodis de contaminació que ha patit Repsol sí que han inclinat la balança. Recorden que ja el maig del 2009, precisament en les prospeccions dels dos pous, es van produir dos vessaments que van arribar a embrutar les platges de la Costa Daurada, irritar els ajuntaments del litoral afectat i indignar el sector turístic i pesquer. El cas està ara en mans de la justícia i hi ha dos directius imputats per un presumpte delicte contra el medi ambient.

El desastre del golf de Mèxic

Els episodis de contaminació a la Costa Daurada han inclinat la balança

Mikel Llop, d'Ecologistes en Acció, considera que "el Ministeri ha canviat d'actitud i ara és més exigent a causa dels vessaments que ha patit Repsol". A més, les imatges del cru desbocat a les canonades de BP al golf de Mèxic també van ser prou colpidores per "fer replantejar moltes coses. Els vessaments afegeix són inherents a l'extracció del petroli i per això reclamem que no n'autoritzin més a tot el Mediterrani". Llop elogia en aquest sentit la "unanimitat de la Generalitat Valenciana per rebutjar el negoci petrolier a la seva costa, posicionament que trobem a faltar i molt en la nostra Generalitat".

Cap a una posició unitària

La plataforma té previst entrevistar-se amb les formacions de l'arc parlamentari per esgarrapar el mateix compromís que l'oposició al cementiri nuclear. "És molt important que es visualitzi una oposició unitària", declara Llop.

Mentre els grups ecologistes demanen que s'acceleri la transició dels recursos fòssils cap a les energies renovables i l'eficiència energètica, la realitat és, però, tal com constata Mikel Llop, que "el petroli cada vegada és més escàs i més car, i això fa que abans els pous submarins fossin inviables, però en canvi ara els surti a compte". No obstant això, adverteix, "si el risc ja forma part del sector, cada metre sota el mar l'augmenta i molt".