El fiscal diu que Millet va aconseguir favors de l'ajuntament i la Generalitat

La Fiscalia de Barcelona va fer pública ahir la nova querella contra Fèlix Millet, l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i la seva mà dreta, Jordi Montull, per haver "aprofitat les seves relacions personals" dins la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir les requalificacions d'un terrenys propers al Palau per construir-hi un hotel de luxe i un pàrquing subterrani.

Per aquest fets, la Fiscalia demanarà que declarin com a testimonis el conseller d'Economia, Antoni Castells, el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Ramon García-Bragado, el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, l'exprimer tinent d'alcalde, Carles Martí, i el líder de l'oposició al consistori, Xavier Trias.

Els dos acusats van rebre una comissió de 3,6 milions per la cessió dels terrenys

El fiscal de delictes urbanístics, Antoni Pelegrín, que va iniciar la investigació arran d'una denúncia que van interposar, l'octubre de l'any passat, dues associacions de veïns del Casc Antic de Barcelona, imputa a Millet i Montull un presumpte delicte continuat de tràfic d'influències i un altre d'apropiació indeguda.

En el relat dels fets queda palesa l'ambició sense mesura de tots dos homes, que un dia, ara no fa gaire, van gaudir de l'admiració i la confiança de la societat catalana. Tant és així, diu l'escrit fiscal, que van aconseguir "tenir el compromís escrit de la Generalitat de Catalunya" per fer uns canvis de qualificacions d'uns terrenys. També van aconseguir "la cessió dels seus drets a favor de tercers amb poques limitacions".

Els fets es remunten a l'any 2003, quan Millet i Montull van aconseguir diversos terrenys de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes, coneguts com La Salle. L'objectiu dels imputats era fer un hotel de luxe i un pàrquing subterrani al costat del Palau. Amb la signatura de l'escriptura, la congregació religiosa es comprometia a cedir a l'Orfeó tres solars situats al carrer de Sant Pere Més Alt i, a canvi, la Fundació faria "les obres de restauració i reforma de l'Escola La Salle Comtal".

Els imputen els delictes d'apropiació indeguda i tràfic d'influències

El valor d'aquestes obres es va fixar a partir d'un document signat per l'estudi de l'arquitecte Tusquets en gairebé cinc milions d'euros.

En l'escriptura, que mai es va presentar davant del Registre de la Propietat, es feia constar que dues de les finques tenien la categoria de Bé d'Interès Cultural de Barcelona. Però això no era tot. Els imputats es van trobar amb el fet que els terrenys tenien la qualificació d'equipament educatiu. I a partir de aquí comença un periple de relacions amb el poder.

"Aprofitant les relacions personals", diu el fiscal, "els querellats van arribar a fer contactes amb alts responsables del Govern" fins que, finalment, van aconseguir que Antoni Castells, conseller d'Economia, signés el 2006 un conveni per tal que els terrenys adquirits per l'Orfeó passessin de tenir la qualificació d'educatius a tenir "la qualificació més lucrativa de residencial". A més, van aconseguir que el Govern es comprometés "per escrit" que l'Orfeó pogués cedir a tercers la gestió i l'ús dels terrenys.

A canvi, una finca de la Generalitat, situada al carrer Ciutat, passava d'ús residencial a ús d'equipament comunitari. Per aquestes permutes, en les quals clarament la Generalitat hi sortia perjudicada, l'Orfeó l'havia de compensar amb 5,5 milions d'euros. No obstant això, el pagament compensatori no el faria l'Orfeó, sinó "una empresa adjudicatària", és a dir, la promotora que s'encarregués de construir l'hotel. Aquesta empresa també hauria de donar diners a l'Orfeó, uns 9,45 milions d'euros.

Les gestions que la Generalitat va dur a terme amb Millet i Montull estan plenes d'irregularitats jurídiques i administratives. Per exemple, el conveni signat per Castells "quedava supeditat a l'aprovació dels òrgans decisoris de la Generalitat". En canvi, diu la querella, "no consta que el Consell de Govern l'hagués aprovat mai". D'altra banda, tampoc consta que cap tècnic de la conselleria d'Economia elaborés cap informe fent referència a la pèrdua patrimonial que la permuta suposava per a la Generalitat. Fins i tot havent arribat tan lluny, exposa el fiscal, el que havien aconseguit no era suficient. I així va ser com van decidir buscar una tercera part que els ajudés a obtenir més diners: l'Ajuntament de Barcelona.

Al 2006 van firmar un conveni a tres bandes: Millet, Castells i el primer tinent d'alcalde del consistori, Xavier Casas. Amb aquesta signatura l'ajuntament es comprometia a refer el Pla General Metropolità (PGM) i a donar suport així a les requalificacions, tot ignorant, en tot moment, que dues de les finques que havien de ser enderrocades per dur a terme els plans de Millet estaven catalogades com a Patrimoni Arquitectònic de la ciutat.

A més a més, amb aquest conveni Millet i Montull van arribar encara una mica més lluny: "S'establia que la qualificació urbanística admetés l'ús hoteler", però també "el residencial".

I amb tots aquests convenis sota el braç, els dos imputats "van obrir una mena de concurs privat" per trobar una promotora. L'escollida va ser Olivia Hoteles, propietat de Manuel Valderrama, vocal de l'Orfeó, que per la cessió dels immobles va donar-los 3,6 milions d'euros.

La Fiscalia posa l'accent que, un cop finalitzat aquest tràmit, l'Orfeó va presentar la documentació a les dues administracions implicades "després dels terminis establerts pels convenis", fet que hauria d'haver provocat que "les parts" donessin els acords per "extingits". Però, en canvi, no va passar res i Millet va poder tirar endavant els seus plans.

Els projectes dels querellats es van estroncar a l'octubre, quan els grups municipals van suspendre la tramitació urbanística per construir l'hotel.