Ensenyament tira endavant les mesures sense l'acord de sindicats

El pla de retallades previst per Ensenyament prosperarà malgrat l'oposició dels sindicats. El Govern, com ja havia anunciat, eliminarà la sisena hora i afegirà una hora lectiva més al professorat. D'aquesta manera, amb els docents que quedin alliberats, es preveu cobrir l'augment de 15.000 alumnes previst pel curs vinent i apuntalar les classes de reforç, de quart d'ESO i de batxillerat.

Davant l'empenta del Departament d'Ensenyament, els sindicats van denunciar que en cap moment s'ha viscut un procés de negociació clar. "Ha estat una reunió únicament informativa", va explicar Rosa Cañadell, portaveu del sindicat Ustec-STEs.

La promesa de mantenir plantilles no convenç els sindicats

En canvi, la consellera va lamentar "el conservadorisme radical" i l'immobilisme "des de fa anys" dels sindicats. Segons Irene Rigau, consellera d'Ensenyament, després de tres reunions les mesures s'havien d'aprovar tant si com no, sobretot perquè a partir de maig tots els centres necessiten conèixer els horaris i les plantilles per garantir un bon inici de curs.

Pocs canvis al pla ja anunciat

Després de la reunió d'ahir entre els sindicats i la conselleria, les modificacions en el gros de les retallades que es van presentar el passat 14 d'abril han estat mínimes. D'aquella primera proposta, una de les mesures més polèmiques per la qual el Govern no està disposat a cedir és la supressió de la sisena hora. Rigau va reiterar que tan sols es mantindrà en els centres d'entorns conflictius, tot i que no va concretar encara quins serien.

Els representants del professorat diuen que mai s'ha volgut negociar

Una altra de les mesures que més preocupa els sindicats és la redistribució del personal docent, que la consellera qualifica "d'optimització" dels recursos però que, segons Cañadell, "no garanteix els llocs de treball". Arran de l'eliminació de la sisena hora i l'augment de l'horari laboral dels mestres de 23 hores lectives a 24, el Departament d'Ensenyament calcula comptar amb un excedent de 5.500 professors. D'aquesta xifra, 1.933 docents cobriran l'increment de 15.000 alumnes pel curs vinent; 1.875 ajudaran en les tasques de reforç;1.125 enfortiran la plantilla de quart d'ESO i batxillerat, i 540 es quedaran als centres on es mantindrà la sisena hora.

Però encara hi ha un altre front que requerirà la disponibilitat de professorat i que espanta els sindicats. El Govern preveu cobrir només un 50% de les jubilacions, que aquest any afecten 1.800 treballadors, i pensa fer-ho també, segons els sindicats, amb el personal que quedi alliberat de la supressió de la sisena hora i de l'increment de l'horari lectiu dels mestres.

El Govern, a petició de la mesa, va acceptar algunes variacions del pla d'ajust presentat fa dues setmanes, però Ustec-STEs les considera "poc significatives". Es tracta, en primer lloc, de l'ajornament de la proposta que deixaria sense cobrar el mes de juliol tot els mestres que hagin treballat menys de nou mesos. Aquesta mesura afecta fins a 6.000 interins i no s'engegarà fins al 2012. En segon lloc, el Govern va accedir també a mantenir en 55 anys l'edat de reducció horària per als docents, després d'haver intentat retardar-la fins als 59 anys.

Una breu tancada de sindicalistes a la conselleria propicia una nova reunió

Tancament a la conselleria

Després de la reunió amb la consellera, els representants dels sindicats van decidir tancar-se a l'edifici annex a la conselleria, a Via Augusta, per denunciar una negociació, segons ells, inexistent. Els vuit sindicalistes, amb el suport d'una cinquantena de manifestants que es van concentrar a l'exterior, van romandre a les dependències de la conselleria durant gairebé tota la tarda, fins que Rigau va accedir a reunir-s'hi per resoldre la situació.

Finalment, tot i advertir que no es retocaria el pla d'ajust presentat al matí, la consellera va accedir a convocar una nova trobada, dimecres vinent, per discutir algun dels punts del document. A canvi, els representants sindicals que s'havien tancat a la conselleria van abandonar la seva acció.