Este artículo se publicó hace 13 años.
Els sindicats recelen del futur de 3.400 professors
Els sindicats de l'escola pública amenacen amb un curs conflictiu
La confiança, aquest intangible tan valuós a l'hora de negociar, es troba en un carreró sense sortida al Departament d'Ensenyament. Ni els partits polítics ni els sindicats es creuen la promesa de la consellera Irene Rigau sobre el manteniment de les plantilles cap increment però tampoc cap retallada, tot i que fa tres dies consecutius que ho assegura. Demà, si aporta dades concretes a la reunió que mantindrà amb els representants dels treballadors, té una ocasió d'or per resoldre la situació.
Però de moment les coses no estan clares i els sindicats recelen de les propostes generals fetes fins ara: segons els seus càlculs, el curs 2011-2012 sobraran 3.400 mestres i professors i no creuen que es mantinguin en un context de retallades generalitzades. I auguren un curs conflictiu si s'apliquen les mesures avançades dilluns passat per la consellera: que les mestres assumeixin una hora lectiva més, que un grapat dels alumnes de primària deixin de fer la sisena hora o que es limiti el còmput de la vigilància al pati com a horari lectiu.
"No ens quadren els números: els mateixos professors per al curs vinent, que hauran de fer una hora lectiva més, mentre que els alumnes hauran de fer una hora menys", va llançar Isabel Ortuño, de la UGT, preocupada pel futur de l'ocupació entre el cos de mestres dels centres públics.
Les centrals no es poden creure que en el context actual la Generalitat mantingui personal que considera desocupat. Segons les dades analitzades per CCOO, els 15.000 nous alumnes que s'incorporaran el curs que ve a l'ensenyament públic necessiten 3.750 professors, 1.800 dels quals només són per cobrir els que es jubilaran.
El problema és que les mesures anunciades pel departament alliberen recursos que superarien de molt aquesta xifra. Obligar a allargar l'horari lectiu una hora més suposa alliberar l'equivalent a 2.775 mestres i professors. Una mesura que afectaria 1.800 persones. I la supressió total o parcial de la sisena hora equivaldria a 2.600 mestres. En total, 7.175 docents alliberats.
Pública i concertada"No es pot lluitar contra el fracàs escolar amb menys recursos", va denunciar Àngel Garcia, de CCOO. I Rosa Cañadell, d'Ustec, va amenaçar de "confeccionar un calendari de mobilitzacions per traslladar als professors i els usuaris i la societat en general". El conflicte sembla servit, segons el manifest que van presentar ahir els cinc sindicats majoritaris de l'ensenyament públic, que consideren que s'està donant prioritat als centres concertats.
A la tarda, al Parlament, Rigau, com a exmestra, va assegurar que ningú està tan interessada com ella a salvar l'ensenyament públic.
Comentarios de nuestros suscriptores/as
¿Quieres comentar?Para ver los comentarios de nuestros suscriptores y suscriptoras, primero tienes que iniciar sesión o registrarte.