Deu mil socis més al Camp Nou

El Camp Nou ha quedat obsolet. I petit. Massa petit per als 7.895 socis que actualment esperen un seient que els permeti veure, a l'Estadi, les genialitats de Messi i companyia. És per això que la junta presidida per Sandro Rosell es planteja la possibilitat d'ampliar la capacitat del coliseu blaugrana amb 10.000 seients, segons va anunciar ahir Jordi Moix, el directiu responsable de l'àrea patrimonial del Barcelona, com a part del projecte de remodelació de l'Estadi i dels voltants. El temps i els èxits del Barça de Pep Guardiola han ampliat la massa social blaugrana a més de 150.000 socis i han accelerat l'obsolescència del Camp Nou, inaugurat el 1957.

La junta blaugrana, que per exigència de l'Eurolliga té com a prioritat construir un nou Palau Blaugrana, ja compta amb l'esborrany del projecte, que afectarà tot l'espai blaugrana a les Corts. Però per poder portar-lo a terme necessita un pla mestre que rebi l'aprovació de l'Ajuntament i de la Generalitat, i també finançament, preferiblement extern. La directiva del Barça, que ja s'ha reunit amb el nou alcalde de la ciutat -"hi ha bona predisposició"-, calcula que el projecte global costaria uns 215 milions d'euros: 75 per al nou Palau, uns 100 per al Camp Nou i 40 més per a l'anomenat Espai Barça, que, entre altres equipaments, inclourà un hotel.

Aturada la requalificació de la zona del Miniestadi prevista per la directiva de Joan Laporta -"estava a un pas de l'aprovació i no era la millor solució, suposava una descapitalització del club", va afirmar Moix-, la junta de Rosell busca ara inversors que financin la construcció del nou Palau, que podria portar el nom d'un patrocinador. "És una inversió d'envergadura i hem d'assegurar que sigui sostenible, no volem utilitzar recursos ordinaris del club", va senyalar Moix. La junta, que ha aconseguit una moratòria de l'Eurolliga

-la competició europea de bàsquet obliga els clubs a tenir pavellons d'almenys 10.000 localitats des d'aquesta temporada; el Blaugrana, de l'any 1971, en té poc més de 7.000-, confia a iniciar les obres a final de l'any que ve o al principi del 2013, i acabar-les en concloure el seu mandat, pel curs 2015-2016.

Aquestes obres podrien coincidir amb les del Camp Nou si el Barça troba a les seves arques els 100 milions d'euros que li costarien els treballs de l'Estadi, una mica menys de la meitat del projectat per la directiva de Laporta amb el pla de remodelació de Norman Foster. En el cas de l'Estadi, el finançament extern seria mínim, atès que la remodelació serà estructural i inclourà la reconducció de les comunicacions verticals (escales i accessos), una nova filera de llotges per a empreses, la millora de la façana i l'ampliació amb 10.000 localitats (ara en té 99.354) si hi ha prou demanda, com ja va succeir el 1982 i el 1987. Aquesta ampliació es faria a la part alta de la tribuna, de visibilitat limitada. "No veig el Barça fora de la ciutat; és impensable per a nosaltres, per als socis i per a l'Ajuntament", va respondre Moix sobre la possibilitat de construir un nou estadi fora de Barcelona.

L'Espai Barça, que inclourà un hotel a més d'un gimnàs, un auditori i una botiga, també busca finançament extern. La seva construcció, en tot cas, no es podrà emprendre fins que no s'acabi el nou Palau. La reordenació del Mini, per la seva banda, es preveu a mitjà termini. La junta de Rosell té "els eixos" del projecte, però l'ha d'acabar de definir. "Abans, el diàleg d'aquell espai amb la resta del barri era autista", va asseverar el responsable del patrimoni blaugrana. "Té sentit replantejar-lo per obrir-lo al barri i que aquest també s'integri més en el club".

"Un Barça fort patrimonialment és la millor garantia per a la seva independència", va dir Moix, després de fer un repàs de l'estat de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, de Can Rigal i dels terrenys de Viladecans, les altres inversions patrimonials del club blaugrana. El Barça persegueix ara una permuta dels terrenys de Viladecans, situats en una zona de valor mediambiental.