Defensem les nostres biblioteques!

Un interessant i documentat article de Roberto Arnaz en aquest diari ens informava dimarts passat de l'impacte de la crisi econòmica en el món de les biblioteques públiques i, secundàriament, de les llibreries, dels Estats Units. Ens referim a la pèrdua d'una pràctica tan natural per a molts com és el fet d'obtenir gratis en préstec un llibre. I avui en dia, un cedé o un devedé. És una cosa tan assumida que, fins que no ens falti, no la trobarem a faltar.

Veient que als Estats Units les coses van així, n'hauríem de prendre nota. Però tots els indicadors ens assenyalen que a Catalunya la xarxa pública de biblioteques no sols funciona millor que mai sinó que, a més, és un dels sectors de l'Administració més dinàmics i amb professionals més atents a la deriva dels moviments culturals i socials.

Les biblioteques han suposat un dels canvis socioculturals més importants del nostre país dels darrers anys

Roberto Arnaz donava una dada important: els llibres en paper cada vegada són menys, els llibres digitals augmenten i la importància i els usuaris de la biblioteca decreixen. Per tant, res de més lògic, segons els buròcrates de l'Administració, que retallar-ne els pressupostos. Les biblioteques públiques, un servei de reequilibri social del qual tan orgullosos estaven els americans, ni tan sols no tindrà l'honor de ser l'últim reducte on l'Estat ofereixi alguna cosa gratis.

Segons sembla, l'única solució que se'ls acudeix és la privatització. Si es privatitzen les presons, per què no les biblioteques? La diferència és que, en aquestes darreres, l'acció privatitzadora inclouria un progressiu copagament dels serveis. Així s'entraria en un dels bucles preferits dels efectes perniciosos de la crisi: es privatitzen biblioteques perquè no hi ha diners, les noves empreses mixtes cobren pels seus serveis, els antics usuaris no poden pagar i deixen d'acudir-hi, i al final només utilitza la biblioteca qui s'ho pot permetre, que, normalment, és qui menys la necessitaria.

La cultura i els seus diversos serveis són les primeres víctimes dels afanys retalladors quan les coses van magres. Ja ho denunciàvem aquí mateix a causa del denominat projecte de llei òmnibus. Als Estats Units, una veritable selva on només sobreviuen els més forts i adaptables, retallen o ignoren cobertures més o menys igualitàries en camps com ara la sanitat i ara la cultura. A casa nostra, per sort, si no és el contrari, poc li falta.

I encara més, la inversió en biblioteques és una de les herències més importants deixades pel Govern tripartit. De fet, és un dels canvis socioculturals més importants del nostre país dels darrers anys: les biblioteques funcionen a plena potència. I el problema que tenen, al contrari del que dèiem dels Estats Units, no és precisament de manca d'usuaris. Els pressupostos no donen l'abast a la demanda.

A casa nostra, ser bibliotecari és una cosa seriosa, i els bibliotecaris són seriosos, i per això els estudis de biblioteconomia són també tan seriosos. I són els primers que han vist que les biblio­teques del segle XXI són equipaments de primera necessitat, elements d'integració i justícia socials imprescindibles. És obvi que, davant la crisi, les retallades s'hi plantejaran. I ja veurem com les toregen. Però davant el vertigen que provoca veure el deteriorament progressiu i constant de la qualitat de vida de la gent més pobra als Estats Units, això nostre ens sembla un paradís.