La crisi situa els funcionaris a l'eix de tots els mals del dèficit

Des del Vuelva usted ma­ñana, aquella corrosiva crítica a l'administració espanyola de l'època que va escriure Larra l'any 1833, mai els treballadors públics havien estat tant en boca de tothom. Tots els mals semblen provenir de la seva privilegiada situació i, en tant que culpables, se'ls atorga l'alta responsabilitat de treure el país de l'encallament en què es troba. Ficats tots en el mateix sac (funcionaris i laborals), el Govern català ha decidit espantar els mals retallant els sous dels treballadors públics, un grup format especialment per cossos de seguretat, mestres i sanitaris. La imatge del col·lectiu, que mai ha gaudit de bona salut, s'enfonsa per moments i els sindicats han donat l'alarma davant el que consideren un intent deliberat de "buscar conflictes entre treballadors públics i privats", segons valora Xavier Casas, responsable del sector Generalitat de la UGT.

L'estudi L'ocupació pública en una fase de crisi econòmica 2007-2010, elaborat per Pimec, indica que a Catalunya hi havia 304.515 empleats públics el gener del 2010, un 9,7% més que el gener del 2007. Per administracions, la catalana representa un 54% del total d'empleats públics i ha augmentat un 11,3% la seva plantilla des de gener del 2007; l'administració local, que representa un 33,4% del total, ha augmentat un 10,3% durant el mateix període, i l'administració estatal, que representa a Catalunya el 10,5%, ha augmentat un 3,9%. Agafant aquest mateix període, el conjunt de l'economia catalana ha reduït un 10,5% l'ocupació mentre el sector públic creixia un 9,7%.

Catalunya és la comunitat que té menys empleatsa la funció pública

Catalunya, amb l'índex menor

Tot i aquest creixement, que situa el nombre d'empleats públics per cada 1.000 habitants en 40,6, el nivell català està per sota del conjunt espanyol. Segons el registre de personal del Ministeri de Presidència, el gener del 2010 a Espanya hi havia 2.753.699 empleats públics, un 7,2% més que el gener del 2007. És bo saber que, d'aquests, el 49% pertanyen a l'administració de les comunitats autònomes, el 23,9% a l'administració local i el 21,5% a l'administració estatal. Cal destacar que és en l'administració local on es registren els creixements més alts. En termes poblacionals, hi ha 58,7 empleats públics per cada 1.000 habitants a Espanya, mentre que el gener del 2007 n'hi havia 56,8.

Del conjunt de comunitats autònomes, proporcionalment Catalunya és la que té una menor presència de treballadors públics. Les comunitats amb més presència són Extremadura, on els empleats del sector representen el 26,4% dels ocupats, i Castella i Lleó i Castella-la Manxa, les dues amb un percentatge del 18,3%.

Segons un estudi de Pimec, el nombre de funcionaris no està sobredimensionat

La banda baixa de presència d'empleats públics al mercat laboral l'encapçala Catalunya, amb un 9,8%, l'única comunitat amb un percentatge inferior al 10%. Una diferència explicada en part per un model català que conviu amb la concertació de serveis, especialment en sectors com el de la salut, els serveis socials i l'ensenyament.

El model català permet donar serveis públics sense treballadors de la funció pública i això difícilment es troba a la resta de comunitats autònomes, tret d'alguna experiència al País Basc, ni tampoc a Europa, tret d'alguns casos molt puntuals.

Negociacions trencades

Els tres sindicats majoritaris coincideixen a denunciar mala fe en les intencions del Govern català i reconeixen que les converses es van trencar al desembre i que ara tot està pendent de les negociacions polítiques dels pressupostos.

Xavier Casas, representant d'UGT, es mostra preocupat pel desgast que, davant l'opinió pública, "estan patint els treballadors públics". "Està de moda culpar-los de tots els mals d'aquest país", denuncia, alhora que recorda que "un funcionari és un ciutadà normal i corrent que fa serveis a la ciutadania i que ho pot ser tothom".

Casas entén que s'està caricaturitzant el perfil del funcionari atorgant-los uns privilegis que no són del tot certs: "De cada tres treballadors públics, un és interí i no té estabilitat", per posar un exemple. Recorda també que el blindatge als treballadors públics "és per evitar, com passa en altres països amb poca cultura democràtica, que cada cop que canviï un Govern salti tota l'administració de l'anterior".

"En el sector públic no hi ha privilegis, però sí privilegiats, alts directius dels quals no es vol parlar i a on tots estaríem d'acord que cal actuar", assenyala el líder sindical.

Modest Guinjoan, responsable de l'estudi comparatiu d'ocupació pública del 2007 al 2010 elaborat per Pimec, entén que "les xifres canten": mentre el sector privat s'estrenyia el cinturó veient venir la crisi, el públic feia el contrari, creixia. "Fins que la situació econòmica no ha empitjorat no s'ha actuat amb consciència", indica.

Un dèficit per resoldre

Modest Guinjoan observa amb comprensió les retallades que busca aplicar el Govern Mas: "Són una resposta a una necessitat i, per tant, hi ha una consciència pública". Però també observa la situació amb preocupació perquè, darrere de tot plegat, hi ha, segons ell, "un problema de dèficit fiscal abusiu". "Nosaltres, que ja estem retallats, cal recordar que la nostra economia està subjecte al dèficit fiscal, continuem retallant", lamenta al mateix temps que recorda que si tinguessin aquest tema resolt "les mesures que caldria aplicar serien molt més suaus".

Guinjoan també subratlla una de les paradoxes més notables del seu estudi: "A Catalunya no estem sobredimensionats quant a l'ocupació pública, ni en comparació amb Espanya ni amb Europa, i en canvi som els que retallem i no a Extremadura, per exemple, on seria més plausible". En la comparativa europea tampoc Espanya estaria sobredimensionada, ja que ocuparia un punt entremedi i molt per sota de França o la majoria dels països nòrdics.

L'autor de l'estudi s'ha mostrat, en més d'una ocasió, partidari de la possibilitat que l'administració pública també pugui fer reduccions de personal en determinades circumstàncies, "tal com fan les empreses privades". Un plantejament que xoca frontalment amb les posicions d'UGT, CCOO i IAC, els tres principals sindicats que defensen els treballadors públics a Catalunya.