Catalunya està molt per sota d'Europa en despesa social

La segona jornada de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya va posar ahir sobre la taula el dèficit de despesa social a Catalunya. El catedràtic de ciències polítiques i rector emèrit de la UPEC, Vicenç Navarro, va denunciar que tant Catalunya com la resta de l'Espanya es gasten en el seu Estat del benestar menys del que els correspon per la seva riquesa econòmica. "Estem per sota del que mereixem i de les nostres possibilitats", va declarar Navarro. Catalunya té un PIB per habitant un 19% superior al dels països més rics d'Europa, i en canvi dedica a benestar social el 73% del que inverteixen de mitjana els països de la Unió Europea.

Vicenç Navarro, que va assessorar les Nacions Unides, l'Organització Mundial de la Salut i molts Governs incloent-hi el Govern socialdemòcrata suec, el Govern federal dels Estats Units o el Govern d'Unitat Popular de Xile, va explicar que no s'entén el que passa amb la despesa social sense entendre els nivells de classe social. En la primera ponència de la jornada d'ahir a la UPEC, el rector emèrit va defensar que les classes altes dominants a Catalunya justifiquen la baixa despesa social per "una explotació de la nació catalana per part de l'Estat espanyol", un discurs "políticament rendible" que, segons Navarro, s'ha estat promovent pels sectors conservadors i neo­liberals. "S'utilitza la senyera per defensar interessos de classe", va sentenciar.

Les inversions en educació i sanitat estan per sota de la mitjana europea

El percentatge de població que treballa en els serveis públics de l'Estat del benestar a Catalunya (8,23%) és gairebé la meitat de la mitjana europea (15%). A Catalunya, la despesa pública en protecció socialsignifica un 18 % del PIB, mentre que a Europa es destina una mitjana del 27%.

En la sanitat i l'educació, la inversió de l'administració pública està molt per sota dels estàndards europeus. Pel que fa a la sanitat, "la idea que s'està estenent ara és la privatització, fins i tot en alguns partits d'esquerres, com el cas del copagament sanitari", va explicar Navarro, que va alertar també del perill d'establir una desgravació fiscal per a les assegurances sanitàries que pot generalitzar el servei privat.

Navarro critica l'ús del nacionalisme per ocultar el baix dispendi social

Les inversions en educació també estan per sota de la mitjana de la UE-15. A Catalunya es destina un 3,3% del PIB a les polítiques educatives, pel 5,1% del PIB que es gasten de mitjana els països de la UE-15. "El tema de l'educació és cabdal per competir a Europa", va explicar Navarro. Sumant el dèficit horari de les classes que reben els nens, l'alumne que acaba la secundària ha estudiat un any menys que la mitjana de la UE-15, i fins i tot dos anys menys que els estudiants alemanys i holandesos.

Malgrat que els nivells de despesa pública estan per sota del que seria desitjable, Navarro va destacar que des de l'entrada del Govern d'esquerres a la Generalitat de Catalunya el 2003 "hi ha hagut un millorament molt notable respecte el Govern de Convergència i Unió. Entre altres coses, s'ha anat reduint la distància entre el sector públic i el privat".

El ponent va desgranar algunes de les causes de l'escàs desenvolupament de l'Estat del benestar a Espanya. D'una banda, durant els anys de dictadura franquista es van mantenir uns nivells molt allunyats dels europeus, i això "va dificultar el seu desenvolupament posterior". Més recentment, l'adopció de l'euro com a moneda única europea es va produir, segons Vicenç Navarro, "a costa de l'Estat del benestar i de les classes treballadores".

El catedràtic va destacar que, per entendre les variacions en la despesa pública, és important tenir en compte els ingressos que reben les arques públiques a partir dels impostos. Un treballador de manufactura català paga en impostos el 73% del que ho fa un europeu. D'altra banda, un empresari a Catalunya paga el 32% del que ho fa un empresari a Europa. "S'adonen del poder de classes?", va exposar Navarro.

En la reflexió al voltant de com s'estan fent servir els missatges nacionalistes per amagar la baixa despesa social, Vicenç Navarro va denunciar que "alguns economistes independentistes com Xavier Sala i Martín volen privatitzar el sector públic, i els mitjans públics catalans, TV3 i Catalunya Ràdio, estan funcionant com els promotors més grans d'aquest missatge".