Un de cada quatre catalanses declara conservador

Mantenen una màxima confiança en l'Església i les forces de l'ordre i confien més que la resta en les institucions polítiques. Acostumen a rebutjar l'avortament, l'eutanàsia i l'homosexualitat. Concedeixen un paper primordial a la feina, per sobre de l'oci, i a la família. I diuen que rebutgen tant el pagament amb diner negre com altres fórmules per evitar el fisc. Així són els neoconservadors catalans, un grup de gent que representa el 28,4% de la població i que, per decidir el seu vot, acostumen a apropar-se a les paperetes de vot del PP i de CiU tant com intenten allunyar-se de les d'ICV-EUiA.

Malgrat que les enquestes assenyalen una certa predominança de l'esquerra en la població catalana, el grup dels neoconservadors és el més ampli i consistent dels que hi ha a Catalunya, segons l'estudi Valors tous en temps durs, elaborat per la Fundació Carulla i Esade. Les dades més petites de l'estudi assenyalen que només el 52% dels inclosos en aquesta categoria són catalans de naixement i que el 56% d'aquest grup superen els 55 anys, amb un alt volum de persones vídues i pensionistes i gent sense estudis primaris. Aquestes característiques originarien la seva defensa de valors i una moral arrelats en el passat.

Així, són més aviat contraris a altres fórmules d'aparellament que no siguin el matrimoni, estan en contra de les adopcions per part d'homosexuals, tot i que l'enquesta mostra certa obertura de mires.

A més del grup neoconservador, l'estudi, basat en una enquesta idèntica feta a tots els estats membres de la Unió Europea, determina l'existència de quatre grups més. El més petit, amb un 10,8% de la població, és el dels individualistes egocèntrics, que valoren poc la feina, la família i les relacions socials. D'altra banda, els individualistes pragmàtics (16,4%) són persones de perfil neoliberal que s'esforcen a aconseguir les seves fites però són escèptics amb la cosa pública. L'estudi també considera la categoria dels individualistes cívics (24,4%), liberals que confien en les grans institu­cions planetàries (des de la UE, passant per l'OTAN, l'ONU i les ONG) i en les seves famílies; i els neomoderns (20%), el grup que agrupa els més joves, els que més valoren el temps lliure i els moviments associatius, i molt escèptics amb els mecanismes de control social tot i confiar més que la mitjana en el Govern.

Tot i la varietat, l'enquesta permet enganxar algunes etiquetes als catalans, segons va explicar ahir un dels autors de l'estudi, el sociòleg Javier Elzo. "Pragmàtics" i que busquen "la seguretat i l'ordre" en la societat i que tenen molt a l'alça el tret identitari.