Barcelona vol un nou model per desencallar la Sagrera

L'Ajuntament de Barce­lona ha demanat a Adif que modifiqui el seu model de construcció d'estacions per tirar endavant en el termini més breu possible l'estació de la Sagrera. El que serà l'edifici més gran de la ciutat, tot superant les dimensions de la nova terminal de l'aeroport del Prat, no té finançament assignat i la crisi difícilment permetrà assumir els més de 600 milions d'euros que costa només l'estructura de l'estació i els seus accessos. Per això el consistori demana crear un nou model en què un grup inversor s'adjudiqui per concurs "la concessió, construcció i explotació" del recinte, segons explica el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives.

El túnel de l'AVE que travessa Barcelona ja està fet i només falta muntar la infraestructura. Si la distensió per l'avançament electoral no relaxa les obres, el tren d'alta velocitat l'estrenarà a final de l'any que ve. Però en cap cas es podrà aturar a l'estació de la Sagrera. La macroestació on confluiran trens d'alta velocitat, de Rodalies, línies de metro i parades d'autobús i que es preveu que facin servir cent milions de persones a l'any està prevista pel 2016, però no consta l'assignació de partides pressupostàries per part de les administracions.

Aquest fet preocupa especialment el nou Govern municipal, conscient que sense estació no es desenvoluparà el desplegament urbanístic que hi està vinculat: la construcció de fins a 37.000 habitatges en un termini de 15 anys i una àrea d'oficines preparada per acollir 48.000 treballadors, segons les dades de la Cambra de Comerç.

D'aquí que el consistori hagi plantejat a Adif un model pioner per assegurar el projecte a mitjà termini: que el gestor estatal d'infraestructures ferroviàries cedeixi la construcció, concessió i explotació de tota l'estació a un grup especialitzat en infraestructures. L'avantatge és que per a les administracions el cost de les obres seria zero.

El problema és que això suposa un nou model de negoci per a Adif, acostumat a mantenir el control directe dels serveis i l'explotació comercial de les estacions. Vives, regidor d'Urbanisme, creu que ara és el moment adequat per fer aquest tipus d'operacions de partenariat públic-privat, tenint en compte també que "allò que es fa a Barcelona crea model i és exportat".

El model no és del tot nou. Ferrovial explota de forma similar una terminal de l'aeroport de Heathrow. I el Barça busca inversors que vulguin construir el nou Palau Blaugrana a canvi de rendibilitzar econòmicament les instal·lacions. Hi ha un precedent que fa pensar que l'operació és possible: el procés de descentralització d'Aena i la concessió al capital privat de la gestió dels aeroports de Barajas i el Prat.

L'Ajuntament treballa en la idea i ja ha fet arribar la seva proposta a la cúpula d'Adif, que està condicionada per la cita electoral del 20-N. Si la idea tira endavant, el projecte quedaria en mans d'una gran constructora, els grans interessats a aixecar aquest tipus de projectes.