Público
Público

El PSC consolida la seva hegemonia política a Catalunya i s'estén arreu

Els resultats del 12-M avalen l'estratègia del partit, crític amb la gestió dels successius governs independentistes però capaç d'arribar-hi a acords. El clar avantatge sobre Junts -200.000 vots- no garanteix la presidència a Illa, abocat a unes llargues i incertes negociacions que tot just arrenquen

13/05/2024 - Salvador Illa al costat de Lluïsa Moret i Miquel Iceta en l'executiva que el PSC va celebrar aquest dilluns.
Salvador Illa al costat de Lluïsa Moret i Miquel Iceta en l'executiva que el PSC va celebrar aquest dilluns. Alberto Estévez / EFE

La victòria assolida diumenge a les eleccions al Parlament consolida el PSC com a força política hegemònica a Catalunya. Després de la seva particular travessa pel desert que va allargar-se durant una dècada, coincidint amb l'esclat del Procés i els seus moments més intensos, els socialistes catalans van recuperar la primera posició als comicis al Parlament de febrer del 2021 i des d'aleshores s'han imposat en totes les cites amb les urnes: municipals i generals de l'any passat i les recents autonòmiques.

Són, per tant, quatre triomfs consecutius i, sobretot, amb un avantatge a l'alça. Aquest 12-M, la candidatura encapçalada per Salvador Illa va créixer arreu, va reforçar-se als seus tradicionals feus metropolitans, però també va guanyar posicions a Lleida i a Tarragona -on va estrenar-se com a primera força en unes eleccions al Parlament- i, en menor mesura, a Girona. Uns resultats que avalen l'estratègia dissenyada al carrer Pallars de Barcelona, seu nacional del partit.

Ara bé, els 42 diputats obtinguts no li garanteixen a Illa la presidència de la Generalitat, malgrat que l'independentisme hagi perdut la majoria a la cambra. I tot just entrem en els prefacis d'unes llargues negociacions de final incert, en què no es pot descartar cap escenari, tampoc una repetició electoral a l'octubre.

200.000 vots més que Junts

Els gairebé 873.000 vots sumats diumenge és la tercera xifra més elevada dels socialistes catalans en uns comicis al Parlament, només per darrere dels guarismes de 1999 i 2003, en què la candidatura que aleshores tenia al capdavant Pasqual Maragall va superar el milió de sufragis. El 27,96% de suport és, en canvi, el cinquè més elevat del partit en les 14 eleccions autonòmiques celebrades des de 1980, mentre que els 42 diputats només queden per sota dels 52 del 1999 i igualen la dada de 1984 i 2003.

Només el PSC de Pasqual Maragall va sumar més vots que el d'Illa en uns comicis al Parlament

És innegable, per tant, que Salvador Illa ha aconseguit un gran resultat, amb el guany de gairebé 220.000 sufragis, 4,9 punts de suport i nou escons respecte el 2021. El més significatiu, però, és que si fa tres anys tot just va superar ERC en 50.000 paperetes i 1,7 punts, ara deixa enrere Junts -que puja al segon lloc- en 200.000 vots i 6,3 punts. A les municipals del maig de 2023, l'avantatge sobre Junts havia estat de 160.000 vots, mentre que a les generals del juliol -en un context molt determinat- va arrasar i va superar en més de 700.000 els Comuns.

A nivell territorial, els majors avenços del PSC es produeixen a les províncies de Lleida, amb 5,5 punts més -arriba al 20,6%- i Tarragona, amb 5,4 -fins al 25,4%-, tot i que també guanya pes a Barcelona, on arrasa amb el 29,9% (+4,9), i a Girona, on puja al 19,5% (+4,3).

En total, va ser la primera força en 170 municipis, 62 més que el 2021, però sobretot va imposar-se en les 10 ciutats més poblades de Catalunya. A grans trets, s'imposa a Barcelona i la primera i la segona corones metropolitanes, al litoral del Penedès i del Camp de Tarragona, a bona part de la costa del Maresme nord i de la Selva, a l'Aran i a Lleida ciutat i la seva rodalia.

En grans ciutats de l'àrea metropolitana, com l'Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet o Viladecans, supera el 40% dels vots -a la capital, Barcelona, es queda en el 28%-. En els seus feus, però, ja partia de nivells molt elevat i tot just hi avança entre dos i sis punts, mentre que en petits municipis de la Catalunya interior o del Pirineu arriba a guanyar deu punts, una situació que també es produeix en bona part de les Terres de l'Ebre.

Estratègia avalada

Ni l'amnistia ni el cas Koldo han passat factura a les urnes a un PSC que, en canvi, ha vist avalada la seva estratègia, compartida amb el PSOE de Pedro Sánchez. D'una banda, apaivagament del conflicte territorial -sobretot amb les mesures de desjudicialització- i posada en marxa de processos de diàleg amb els partits independentistes, que han rebaixat una tensió que no el beneficiava. I, de l'altra, crítica constant a la gestió del Govern, però alhora mà oberta per arribar a grans acords, com ara els pressupostos.

Beneficiat per la desmobilització independentista i pel desgast dels partits d'aquest àmbit, en campanya Illa va situar com a prioritats del Govern que voldria presidir qüestions com aconseguir un nou finançament i, sobretot, millorar els serveis públics, després de criticar el que considera una "dècada perduda".

La col·laboració amb el Govern espanyol de Pedro Sánchez està garantida si el primer secretari del PSC arriba al Palau de la Generalitat. De fet, és un dels seus principals barons territorials, mentre que Sánchez va bolcar-se en la campanya catalana un cop va deixar enrere el seu parèntesi de cinc dies per pensar el seu futur.

Els darrers anys el PSC ha recuperat votants que havien passat a Cs i també n'ha captat d'ERC

Des d'un políticament llunyà 2015 en què tot just havia sumat 523.000 vots -el 12,7%- i 16 diputats al Parlament, la formació ha recuperat antics electors que en els anys més intensos del Procés havien optat per Cs. També ha captat antics suports d'ERC i el que podríem considerar un "vot d'ordre", és a dir, persones que volien passar pàgina del conflicte territorial i veuen amb bons ulls les propostes econòmiques d'Illa, partidari d'ampliar grans infraestructures i dels megaprojectes com el Hard Rock.

Inici de les negociacions

Pel que fa a les negociacions per intentar reunir suports per investir Illa, tot just aquest dimarts s'han fet les primeres passes, segons ha informat la número dos de la llista i membre de l'equip negociador, Alícia Romero. Amb l'excepció de les extremes dretes de Vox i Aliança Catalana, Romero ha deixat clar que miraran de parlar amb tota la resta de partits, també amb un PP que ha multiplicat per cinc el seu nombre de diputats: de tres a 15. En concret, aquest dimarts els responsables socialistes han fet la primera ronda de contactes amb les altres forces.

En una entrevista a RTVE, Romero ha admès que "la investidura d'Illa no serà fàcil però la veiem possible" i ha atribuït a Junts i a ERC la responsabilitat d'una possible repetició electoral. La primera qüestió a negociar serà la composició de la Mesa del Parlament i, d'entrada, les veus socialistes han deixat clar que no contemplen renunciar a presidir l'organisme. Com a data límit, el nou Parlament ha d'estar constituït el 10 de juny, l'endemà de les eleccions europees.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?