Público
Público

El viatge sonor de Maria Arnal i José Luis de Vicente per retrobar-nos amb el planeta

L'artista Maria Arnal i el comissari i investigador José Luis de Vicente presenten 'Cada capa de l'atmosfera', un assaig sonor sobre les petjades de la crisi climàtica que es pot veure, i sobretot escoltar, al CCCB

José Luis de Vicente i Maria Arnal a les portes de la instal·lació sonora 'Cada capa de l'atmosfera', al CCCB, la versió física del seu podcast.
José Luis de Vicente i Maria Arnal a les portes de la instal·lació sonora 'Cada capa de l'atmosfera', al CCCB, la versió física del seu podcast. Pau Cortina / ACN

"Qui vol néixer humana?" aquest és el títol del primer capítol del viatge sonor que l'artista Maria Arnal i el comissari i investigador José Luis de Vicente presenten a Cada capa de l'atmosfera, un assaig sonor que proposa deixar de veure el món únicament des del punt de vista antropocèntric i convida a experimentar la riquesa del planeta tenint molt present que els humans convivim amb un munt d’espècies.

Cada capa de l'atmosfera es divideix en quatre capítols de trenta minuts de durada, que es poden veure i sentir confortablement a l'espai creat per a l'ocasió i de manera gratuïta al CCCB (responsable de produir el projecte) fins al 16 d’octubre. A partir d'aleshores aquest contingut delicat i inspirador es trobarà a diverses plataformes, de fet el primer capítol ja es pot escoltar a Youtube, Spotify i a través del web del CCCB.

"Quan vam acabar el disc teníem la sensació que moltes reflexions i preocupacions les podíem traslladar en un altre artefacte"

Tenint molt present la mutació violenta i accelerada que pateix el planeta, després que José Luis de Vicente s'ocupés de la direcció artística del disc Clamor de Maria Arnal, els dos van crear un seguit de visions i narratives sobre el tema. "Quan vam acabar el disc teníem la sensació que moltes reflexions i preocupacions les podíem traslladar en un altre artefacte, i en lloc de fer un llibre vam decidir fer un artefacte sonor que reverberés totes aquestes preguntes. I sí, se sent l'escala de la crisi, però també escoltar ens ajuda a tornar a connectar. No volíem un podcast tradicional, volíem donar-li una dimensió d'assaig incorporant paisatges sonors".

Divulgació i música

Per traslladar aquesta tesi Arnal i De Vicente combinen la divulgació amb la música i han comptat amb la complicitat de l'arxiver de la basílica de Santa Maria del Pi Jordi Sacases, l'artista Silvia Zayas, la documentalista Andrea Lamount i el pastor d'abelles Èric Barbero. I entre la veu de la Maria Arnal (evocadora, intensa i cristallina) i les aportacions de De Vicente qui es posa a escoltar Cada capa de l'atmosfera viatja pel so de l'antropocè a través d'espais naturals i patrimonials, arquitectures industrials, laboratoris i centres d'investigació de Barcelona.

"Em va sorprendre molt la relació que tenim amb formes properes que ignorem"

En aquest recorregut els acompanya la veu de filòsofs, científics, músics, naturalistes i investigadors de múltiples disciplines, de l'astrofísica a la bioacústica, de la intel·ligència artificial a l’apicultura. De fet, una de les coses que més va impactar a De Vicente de les moltes entrevistes que van realitzar és la que van fer al parc d'abelles de Collserola: "em va impactar molt, em va sorprendre molt la relació que tenim amb formes properes que ignorem, però amb les que les nostres vides estan entrellaçades".

Entre el que canta Maria Arnal a Cada capa de l'atmosfera trobem versions d'algunes composicions presents al disc Clamor, peces tradicionals, versions d'altres autors i peces instrumentals originals. Tot el projecte ha estat enregistrat en format binaural, una tecnologia que capta amb fidelitat l'acústica de cada escenari. Per això, José Luis de Vicente, recomana escoltar-ho amb auriculars, per gaudir-ne al màxim i apreciar tota la feinada, i és que més que treballar el projecte com un podcast convencional, li han posat tota la dedicació que suposa produir un disc.

Un to gens apocalíptic

"És molt important no només parlar d'un lloc fosc, apocalíptic i de desesperança, com més evident es fan les conseqüències del canvi climàtic més s'instal·la la por"

I malgrat que els capítols repassen bona part dels conflictes que planteja l'actual salut del planeta, el to imperant no és apocalíptic, potser per això el quart capítol porta per títol Tornar a començar de bell nou del qual es destil·la la idea que la raó de l'esperança està connectada al mateix univers. "Per nosaltres és molt important no només parlar d'un lloc fosc, apocalíptic i de desesperança, com més evident es fan les conseqüències del canvi climàtic més s'instal·la la por, i l'apocalipsi és paralitzant, per això tornar a començar de nou ens semblava una idea interessant per acabar", argumenta José Luis de Vicente, que el 2016 ja va comissariar la mostra Després de la fi del món al CCCB.

"El so de la terra durant la tercera dècada del segle XXI és la banda sonora d'una planeta en mutació profunda"

Com assenyalen Maria Arnal i José Luis de Vicente: "El so de la terra durant la tercera dècada del segle XXI és la banda sonora d'una planeta en mutació profunda, les seves veus ressonen per l'aire que respirem i en el vent que les arrossega. Des de l'estrèpit dels vaixells de càrrega al fons dels oceans, que eixorda i desorienta les balenes, fins a les partícules de pol·lució que circulen pels tubs dels orgues de les esglésies a les ciutats, les empremtes sonores de la crisi climàtica es deixen sentir arreu del món. És possible que escoltant-les puguem entendre més bé la magnitud dels canvis presents i futurs?”.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?