Público
Público

Turmelleres amb GPS per rebaixar els presos preventius

Al voltant del 20% dels 8.000 presos de Catalunya són preventius: es tracta de prop de 1.700 persones. El Departament de Justícia ha aprovat 15 mesures per augmentar el compliment de penes fora de presó, entre les quals aquesta prova pilot

Una polsera electrònica col·locada al turmell d'una persona
Una polsera electrònica col·locada al turmell d'una persona. Pol Solà / ACN

La Generalitat de Catalunya impulsarà una prova pilot amb diverses turmelleres amb GPS per a controlar presos preventius i poder-los concedir més fàcilment la llibertat provisional. Al voltant del 20% dels 8.000 presos de Catalunya són preventius: es tracta de prop de 1.700 persones que esperen judici o condemna. Actualment, ja es posen als investigats o condemnats per violència masclista o terrorisme.

El Departament de Justícia ha aprovat una estratègia que inclou 15 mesures per reduir l'internament i fomentar el tercer grau o semillibertat, els permisos i sortides i la llibertat condicional o provisional. L'objectiu a mitjà termini és recuperar les xifres d'abans de la pandèmia, on un 31,5% dels reclusos estaven en tercer grau o llibertat condicional, xifra que ara és del 25%.

Justícia calcula que cada intern costa a l'administració gairebé 200 euros cada dia. Comptant que hi ha uns 1.663 presos preventius i que estan a presó una mitjana d'uns cinc mesos i mig, suposa un cost global anual per a la Generalitat de prop de 55 milions d'euros. El cost de les turmelleres electròniques, el seu ús i funcionament és molt inferior, segons detalla l'executiu català.

Les turmelleres són de plàstic negre i s'assemblen a rellotges intel·ligents. Un funcionari la col·loca al turmell de l'investigat amb una eina que impedeix treure-se-la sense trencar-la. La polsera emet un senyal GPS que fa que es pugui configurar una àrea d'on no pot sortir la persona vigilada o a la qual no pot acostar-se. Si surt, es truca a un aparell similar a un mòbil que la persona sempre ha de dur a sobre i, si no respon o ha incomplert la mesura, s'avisa als Mossos.

Les 15 mesures estan dividides en tres grans blocs: intervenció comunitària per reduir els internaments innecessaris, el reforç del principi d'última ràtio en l'ingrés penitenciari, i el reforç dels espais de reinserció dins dels centres penitenciaris. En destaca una per millorar el sistema de compareixences periòdiques als jutjats, les apud acta. En comptes que s'hagi d'anar presencialment al jutjat per signar, a partir de la primavera una aplicació informàtica permetrà identificar l'afectat mitjançant la biometria.

Menys percentatge d'estrangers

Tot i que els presos estrangers tenen penes mitjanes de 4,8 anys, inferiors als set anys de mitjana dels condemnats espanyols, només arriben al règim obert el 13,5% davant del 21,5% dels estatals. Només el 34,5% dels estrangers gaudeixen de permisos, davant del 61,4% dels espanyols. Dels presos que surten de presó, el 26% torna a delinquir si acaben la condemna amb règim ordinari tancat, mentre que només ho fan el 10% dels que acaben la pena en semillibertat.

Impacte en la cohesió social i la seguretat ciutadana

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha presentat aquest dijous l'Estratègia nacional d'obertalitat penitenciària, un document que té com a objectiu "avançar en la cohesió social i la seguretat ciutadana". "Una estratègia de país que ha de posar les bases per donar un nou impuls a l'aposta catalana pel medi obert i la reinserció", ha reivindicat la responsable.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?