El TSJC condemna Artur Mas a dos anys d'inhabilitació per delicte de desobediència

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha condemnat per unanimitat l'ex-president Artur Mas a pena d'inhabilitació per l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern per un període de dos anys per un delicte de 'desobediència" "comès per autoritat o funcionari públic", amb la seva implicació en la convocatòria del procés participatiu del 9N.

Les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau han estat condemnades a la mateixa pena però per un període d'un any i nou mesos i d'un any i sis mesos respectivament pel mateix delicte, per haver estat 'cooperadores necessàries'.

Això significa que Mas, Ortega i Rigau no podran exercir cap càrrec públic electe, local, autonòmic o estatal durant el temps que durin les seves respectives condemnes.

Tots tres també hauran de pagar multes de 100 euros cada mes durant 12, 10 i 8 mesos respectivament, la qual cosa equival a totals de 36.500, 30.000 i 24.000 euros. 

La sentència manté que el que s'ha jutjat no ha estat la convocatòria a les urnes ni la col·locació de les mateixes el 9 de novembre de 2014, sino exclusivament la desobediència a l'ordre de suspensió cautelar dictada pel Constitucional.

El TSJC ha absolt l'ex-president Mas i les conselleres Rigau i Ortega del delicte de 'prevaricació administrativa', per tal d'aplicar el prinicipi que prohibeix condemnar dos cops per la mateixa conducta.

La sentència s'ha donat a conèixer aquest dilluns al migdia amb la lectura del seu text per part del president del TSJC, Jesús María Barrientos.

El Tribunal argumenta en la seva sentència que Artur Mas no només va ser "autor directe del delicte", sino que "sobre la seva persona queia amb la més gran intensitat, com a President de la Generalitat i artífex de la convocatòria inicial, el deure de la suspensió d'activitat imposat per la providència del TC desobeida".

A la sentència també s'afirma que aquell dia, "valors constitucionals tan essencials en un Estat democràtic i de dret com l'equilibri de poders i la submissió de tothom a l'imperi de la Llei" es van veure sotmesos a la "màxima" tensió.

En el judici, l'ex-president Mas va assumir la responsabilitat "d'haver escoltat la gent, al carrer i a les urnes', i va defensar la legalitat del procés participatiu, una convocatòria a les urnes en la que hi van participar 2'3 milions de persones i que es va organitzar amb la cooperació de 40.000 voluntaris.

L'ex-conseller Francesc Homs, actualment diputat al Congrés, es troba pendent de la sentència del Tribunal Suprem per la seva implicació en els mateixos fets del 9N i afronta una petició fiscal de 9 anys d'inhabilitació.