En aquests llocs del món en els quals no es debat sobre si hi ha llibertat d’expressió, sinó sobre si determinades expressions es poden acollir a ella o no, s’acostuma a usar com a vara de mesurar el fet de diferenciar les opinions de les imputacions d’un delicte o les incitacions a cometre’l. La llibertat d’expressió empara el dret al fet que s’emetin opinions que no agradin tothom, sobretot les classes dirigents i la majoria social, encara que siguin de mal gust o directament menyspreables. La llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol sentir, deia Orwell. L’altra cosa —imputar/incitar— és una infracció punible legalment.

Vox ha construït el seu discurs sobre els pantans no dessecats del franquisme i empastifa de fang per disfressar tots aquells conceptes que li puguin servir de camuflatge. La llibertat d’expressió empara el seu dret a propagar-los, encara que els seus efectes, com podem veure dia a dia, emmetzinen la convivència. La llibertat d’expressió els permet també expressar el seu rebuig als continguts de qualsevol mitjà, començant per El Jueves —de no ser així, és de suposar que en la revista satírica se sentirien bastant decebuts—. Però el tuit del seu compte oficial identificant el president de l’empresa editora, el seu nom, la seva fotografia i el seu lloc habitual de treball, alhora que crida els seus simpatitzants a "exigir-li responsabilitats a la sortida del seu despatx", és una clara incitació, si més no, a l’assetjament, i una clara amenaça a la revista i al seu personal.

Una clara reedició, en aquests amants de les tradicions hispanes, d’aquella "partida de la porra" que a mitjan segle XIX arrasava a bastonades les redaccions de les publicacions, fossin carlistes, republicanes o anarquistes, que dissentien dels "veritables interessos d’Espanya". Un assenyalament que recorda molt també als de l’Alemanya nazi o la Itàlia feixista, i que hauria de ser respost d’ofici per la Fiscalia amb una denúncia per incitació a l’odi i a la violència, i per la resta de partits polítics amb l’immediat aïllament institucional de la formació d’extrema dreta.

Possiblement la ultradreta s’ha envalentit i ha desafiat els principis més elementals d’aquesta Constitució que han camuflat amb fang perquè des de fa temps —curiosament, el mateix temps que la seva irrupció en l’escenari polític— algunes lleis i sentències han anat en la mateixa direcció. Des de la Llei Mordassa —la derogació de la qual continuem exigint al Govern espanyol per les seves conseqüències sobre el treball periodístic i per al conjunt de la societat— fins a decisions judicials que plantegen el dubte sobre si la dreta extrema ha maniobrat per consolidar els seus postulats en els llocs clau de la judicatura, o si aquestes decisions reflecteixen el pensament de la majoria d’aquesta.

Cada opció és més temible que l’altra, i la conseqüència és que els tribunals emeten dia rere dia perles jurídiques que permeten a la ultradreta sentir-se per sobre de les normes que ens concerneixen a la resta. Enaltir un règim que es va instaurar i es va acomiadar amb sang no és delicte. Fer acudits sobre l’atemptat en el qual va morir un dels instigadors d’aquelles matances, sí.

Difamar tot un col·lectiu de menors d’edat "amb independència de si aquestes xifres que s’ofereixen són o no veraces, perquè aquests menors representen un evident problema social i polític" —segons quin informe?— i perquè "han d’admetre’s unes altres de signe contrari, però tan criticables o més que aquestes", no és delicte. Posar en dues dotzenes de cartells un torero vestit de marcià, o difondre informació veraç i contrastada "si es fa amb una redacció malintencionada", és punible. La sensació d’impunitat és tal que fins i tot es permeten el luxe de considerar lletra morta les escasses sentències desfavorables contra les seves pràctiques, com la de prohibir l’accés als seus actes als mitjans que no els són grats.

Els mitjans que subscrivim aquest escrit no només expressem la nostra repulsa davant aquest nou intent d’intimidació, sinó que exigim que les autoritats, que amb tanta diligència rastregen tuits irrellevants amb opinions que consideren desafectes per posar els qui els signen davant la justícia, compleixin amb el seu deure i actuïn amb tota fermesa contra aquesta evident crida al linxament.

Alternativas Económicas, Carne Cruda, Catalunya Plural, Crític, CTXT, El Salto, lavozdelsur.es, La Marea, Luzes, Nortes, Pikara Magazine, Praza.gal, Público, Nueva Tribuna, Mongolia.