Público
Público

Sobiranisme Buscant el fil vermell del republicanisme

El Fòrum Republicà del Sobiranisme Progressista ha reunit aquest dissabte polítics, acadèmics i activistes a Barcelona per debatre el present i el futur del projecte republicà a Catalunya`. 

Una de les taules de la convenció organització pel Fòrum Republicà del Sobiranisme Progressista.

àngel ferrero

De república se n’ha parlat molt aquests darrers anys a Catalunya, però el seu significat ha quedat, en molts casos, difós. Amb la voluntat d’omplir o, millor dit, restablir el contingut al terme, s’han donat cita aquest dissabte a Barcelona diverses organitzacions polítiques, associacions, activistes i acadèmics en la que s'espera que sigui la primera edició del Fòrum Republicà del Sobiranisme Progressista.

Les jornades s'han celebrat al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i han tingut com a objectiu, segons els propis organitzadors, desenvolupar "reflexions estratègiques" per "concretar accions unitàries" a través d’un "diàleg franc entre les diferents organitzacions del sobiranisme republicà català". Els impulsors també expressen al seu manifest que "només l’exercici del dret d’autodeterminació podrà canalitzar democràticament els desitjos de justícia i llibertat que anhela la majoria de la societat catalana", plasmats en l'objectiu d'una "República catalana, sobirana, social i democràtica" en el "marc d’una relació fraterna amb el conjunt de pobles d’Espanya i Europa".

Les jornades s’han organitzat en tres taules –"Llibertat republicanes", "Drets universals" i "Per una estratègia unitària republicana"– per les quals han desfilat una llarga llista de ponents, com l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i l’actual diputat de la CUP al Congrés dels Diputats Albert Botran, l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, els diputats d’ERC Marta Rosique i Joan Josep Nuet i l’exdiputat Joan Tardà –que ha fet una crida a no perdre els ànims: "És en els moments de major repressió al nostre país quan surten les alternatives més esperançadores"–, els diputats al Parlament Aurora Madaula (JxCat), Rubén Wagensberg (ERC), o l’editor general de Sin Permiso, Daniel Raventós, el professor de Teoria Política de la Universitat de Barcelona (UB) David Casassas i el politòleg Jordi Muñoz, entre d'altres.

A la convenció també hi han participat representants de la Crida Nacional per la República, Poble Lliure, Sobiranistes, Més - Moviment d'Esquerres, Som Alternativa, Pirates de Catalunya, o Acció per la República, entre d'altres. I hi ha hagut una certa polèmica: un col·lectiu de militants d'EUiA ha enviat un comunicat manifestant el seu rebuig a la participació de la coalició en l'acte, que no considera "un espai unitari ni transversal del catalanisme polític favorable al dret a decidir, ni tampoc de les diverses tradicions del catalanisme popular i progressista, donada la participació d’organitzacions que comparteixen espai electoral amb el catalanisme conservador provinent de l’extinta CiU".

De què parlem quan parlem de república?

Pel matí, Daniel Raventós ha estat l’encarregat de subratllar que no es pot dissociar el concepte de república de les condicions materials, una idea en la que ha incidit per la tarda el també col·laborador de Sin Permiso Miguel Salas en l’eix sobre les estratègies d’unitat republicanes. Per a Salas, l’èxit projecte republicà dependrà tant de "la força dels partits" com de "la debilitat de l’estat". En una intervenció plena de referències històriques, Salas ha demanat teixir aliances amb la resta de l’estat –en particular, amb els sindicats– amb persones que "no han d’estar a favor de la independència de Catalunya", però sí "a favor del dret democràtic a decidir", i ha advertit contra l'elaboració d’estratègies perfectes perquè el moviment social pot agafar desprevingut a aquelles persones que les dissenyen.

Per a Aurora Madaula, la república serà allò que vulgui "el poble i la gent" i el "conflicte ha de seguir si volem la república" 

Al seu torn, Aurora Madaula ha fet èmfasi en tres idees: que la república serà allò que vulgui "el poble i la gent", que "el conflicte ha de seguir si volem la república" i el suport al Consell de la República, "un instrument fora de les urpes" de l’aparell judicial espanyol, crea una nova "institucionalitat republicana".

En paral·lel, en una altra sala, David Fernàndez realitzava una intervenció molt dura, on ha criticat el discurs de "suport a les nostres institucions" que amaga en moltes ocasions "un capitalisme d’amiguets" i unes "institucions buides de poder", com demostren casos com el de Ryanair a Girona o el tramvia de Barcelona. "On està la Generalitat?", s’ha preguntat a l'esmentar aquests casos. També ha alertat que una sortida a la crisis pot ser republicana, però també pot ser reaccionària, com està passant a altres llocs del món. "O l'esquerra compareix o l'extrema dreta arrasa", ha sentenciat. El també periodista ha acabat reivindicant "la fraternitat republicana". 

Aquest fil l'ha reprès darrere d’ell David Casassas, qui ha exposat les arrels històriques del republicanisme davant visions més aviat superficials. Així, ha diferenciat el republicanisme del liberalisme, una corrent amb la qual sovint es confon, i també ha reclamat distingir el nacionalisme català de la imatge que el pujolisme va crear d'aquest, i a diferència del catalanisme popular dels anys trenta.
Com hauria d'articular-se territorialment aquesta república? Com hauria d'incorporar la perspectiva feminista? La població immigrant? Com podria augmentar la participació ciutadana? Ser socialment justa? De tot això s'ha debatut avui. Els organitzadors faran públiques les intervencions de la jornada a la pàgina web i esperen poder continuar debatent-ho fent en un fòrum que s'organitzaria, en principi, la propera primavera.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?