Público
Público

Reducció de la jornada laboral i plena ocupació: les grans demandes sindicals de cara l'1 de maig i el 12-M

CCOO aposta per una disminució de la taxa d'atur i més control en matèria d'habitatge, mentre que la UGT, la CGT i la Intersindical prioritzen reduir les hores de feina i canviar el model productiu. Altres reivindicacions són la pujada de l'SMI i l'eliminació de projectes com el Hard Rock

01/05/2023 - La manifestació de la CGT de Barcelona aquest 1 de maig.
La manifestació de la CGT de Barcelona l'1 de maig de 2023. Pere Francesch / ACN

L'1 de maig, el Dia del Treballador, cau enguany en plena campanya electoral catalana, amb els partits pugnant els uns amb els altres per vèncer la cursa cap a les urnes. Cada formació segueix una estratègia concreta, però sí que és veritat que no tots els candidats han posat sobre la taula propostes de caràcter sectorial relacionades amb la millora de les condicions laborals, l'augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) o la reducció de la jornada laboral. 

Com cada any, l'1 de maig treballadadors d'arreu del país es mobilitzaran a les principals ciutats per reclamar més drets i exigir a la cúpula política mesures per millorar la qualitat de vida. En el cas de Barcelona, per exemple, Comissions Obreres (CCOO) i la UGT han convocat la protesta a les 11:30 h a la ronda de Sant Pere amb la plaça d'Urquinaona, mentre que la Intersindical ha programat la concentració a les 12 h, al passeig de Sant Joan a la cruïlla amb l'avinguda Diagonal. A la tarda hi ha haurà la tradicional mobilització dels sindicats rupturistes, com la CGT. 

Què reclamen els principals sindicats?

Si desgranem les reivindicacions dels principals sindicats de Catalunya, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, planteja l'1 de maig al voltant de dos titulars: "plena ocupació" i "sostre per a tothom". "La prioritat de la ciutadania és consolidar les millores que s'estan produint en el mercat laboral. Tot aquest creixement ens dona l'oportunitat de baixar la taxa d'atur un 4 o 5%. Hi ha reptes que hem d'assumir des de les polítiques públiques. D'altra banda, el gran llastre de l'economia familiar és el preu de l'habitatge, per manca de regulació i control", assevera. 

Pacheco afirma que són reclams "molt clàssics", "pa i sostre per a tothom". Segons el sindicalista, la plena ocupació "ha estat sempre un problema" perquè "el mercat laboral estava assumint de manera estructural taxes d'atur de dos dígits i era difícil canviar la realitat". Tanmateix, es mostra positiu i assegura que ara sí és una "possibilitat tangible".

"Gràcies a les polítiques públiques i a la reforma laboral s'han capgirat les polítiques de contractació, hi ha més capacitat de recuperació econòmica, ha canviat el paradigma de la regulació del treball. De la mà de la transició energètica, tenim oportunitats per reindustrialitzar el país", afegeix.

En una línia similar, UGT situa la reducció de jornada com una de les principals reivindicacions. Durant una roda de premsa celebrada el 24 d'abril a la seu d'UGT Catalunya, el secretari general d'aquest sindicat, Camil Ros, va insistir en la necessitar de rebaixar la jornada "més enllà de les 37,5 hores a la setmana". De fet, va assegurar que "amb l'evolució de la tecnologia, és evident que es pot treballar menys i que les empreses no deixin de ser productives". 

Aquesta demanda no és exclusiva de la UGT, sinó que també la comparteixen la CGT i la Intersindical. El secretari d'Acció Social de la CGT de Catalunya, Iru Moner, reconeix a Públic que "a través de l'automatització i la digitalització dels processos productius, s'estan generant molts més beneficis" i "fa cent anys que estem amb la suposada jornada de 40 hores setmanals". A més, la realitat és que "en sectors com l'hosteleria o les cures" la situació és la contrària, "cada dia es treballa més i no es paguen moltes hores extra". "Creiem que s'ha d'avançar cap aquí, també per un tema de repartiment del treball. Quantes menys hores treballis, més opcions tenen altres persones", ha sentenciat Moner. 

Sense allunyar-se gaire d'aquesta argumentació, el secretari general de la Intersindical, Sergi Perelló, aposta per la reducció fins a les 32 hores: "Ja hi ha hagut l'aplicació de les 38 hores i mitja i l'any que ve les 37 i mitja, però nosaltres creiem que cal anar més lluny i que la reducció de la jornada no és important només com a mesura sociolaboral, sinó com a mesura per canviar el model productiu". A més, a punta que aquesta reducció "està emmarcada en un procés de reindustrializació des del punt de vista sostenible i donant valor als sectors sociosanitaris, les cures i sobretot als serveis públics".

Segons la CGT, la reducció de la jornada laboral permetria un major repartiment del treball

Aquesta és la proposta estrella de la Intersindical, que també advoca per un increment de l'SMI. "El salari mínim hauria de ser de 1.400 euros i no de 1.135 en la realitat socioeconòmica de Catalunya. Això va relacionat també amb la renda bàsica universal i amb falcar les pensions. Són demandes difíciles de reclamar perquè no tenim competències a la Generalitat", explica. 

L'octubre de 2023 el PSOE i Sumar van arribar a un acord de govern en què es comprometien a abaixar la jornada laboral de forma gradual (38,5 hores al 2024 i 37,5 hores al 2025) i a augmentar l'SMI al llarg de la legislatura "acompassat al 60% del salari mitjà" i "per assegurar el poder adquisitiu".

Quines millores exigiran al nou Govern de la Generalitat?

Pel que fa a demandes al futur govern, Pacheco (CCOO) demana "més estabilitat a les institucions amb un acord de govern que tiri cap a l'esquerra". "Incorporem les reivindicacions del primer de maig, però també volem tota la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del 6% del PIB per a l'educació; un reforç en el sistema de sanitat, reduint la llista d'espera i garantint el 25% del pressupost a l'atenció primària; redefinir l'estratègia dels serveis socials i les polítiques de cures amb un nou model de finançament i sobretot uns acords que lligaven els increments dels ràtios públics als salaris de la classe treballadora d'aquells sectors que estan més precaritzats", assegura a Públic.

En aquesta tònica, durant la roda de premsa Ros (UGT) va cridar a la mobilització del vot progressista per fer tot això possible i per evitar el creixement de "la dreta i l'extrema dreta". 

Els sindicats demanen el vot progressista per guanyar més drets en matèria laboral

De cara al nou Govern, Perelló (Intersindical) assenyala que és fonamental "deixar de banda tots els projectes vinculats als esdeveniments estacionals com el Hard Rock, els Jocs Olímpics d'hivern o la Copa Amèrica". Per a la Intersindical és imprescindible "invertir en polítiques públiques per sectors que siguin productius i útils". Així mateix, també els preocupa molt la situació del català a les empreses. "Cal que s'inclogui a la negociació col·lectiva i promoure cursos de català durant l'horari laboral", afegeix.

Finalment, també hi ha un element que la Generalitat té poca incidència, però que inquieta Perelló: "Creiem que s'han de derogar les reformes laborals del PP i del PSOE, que han estat molt lesives per als treballadors, han delimitat molt la negociació col·lectiva i han facilitat l'acomiadament. Els de Sumar s'adonen ara del desastre que van aprovar".

A la pregunta de què implicaria que el PSC sortís vencedor de les eleccions i Illa fos nombrat president, Perelló afirma que "faran seguidisme de les polítiques centralitzadores de l'Estat" i que "no veurem unes expectatives satisfactòries pels treballadors de Catalunya". "El PSC està apostant com la dreta més dura per un model econòmic basat en el low cost, els salaris baixos, el turisme i l'especulació. És una contrarietat d'un partit que se suposa que és mig d'esquerres". 

Per últim, en el comunicat "Eleccions al maig: qui guanyarà?", la CGT va fer una crida a participar en el sindicalisme actiu "per aturar l'extrema dreta i el capitalisme salvatge amb cara amable de la socialdemocràcia corrupte". "Ja fa anys, des dels governs del progressisme, amb Colau a Barcelona o amb Esquerra Republicana, el que està passant és que qui està governant són les empreses", sosté Moner, que lamenta la "privatització" dels serveis públics. I conclou: "Fins que no ens demostrin el contrari, no esperem res de cap dels governs".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?