Puigdemont punxa i un eventual nou tripartit quedaria a un escó de la majoria absoluta

La lectura fàcil dels darrers sondejos sobre la carrera cap al 21D a Catalunya seria reconèixer que és molt difícil que el bloc sobiranista baixi dels 68 escons que suposen la majoria absoluta al Parlament, per molt que la participació es dispari per sobre de un estratosfèric 80% del cens.

Però si es grata una mica en les taules es descobreix que Carles Puigdemont ha punxat: "S'ha carregat la seva campanya plantejant un referèndum sobre la continuïtat de Catalunya a la Unió Europea", explica l'analista electoral Jaime Miquel. "Ha menyspreat l'espai on podia disputar les eleccions a ERC per insistir en la utopia en contesa amb les CUP".

ERC sap que guanyarà per primer cop les autonòmiques catalanes i vol tenir les mans lliures

El resultat és que el president cessat per Rajoy i refugiat a Brussel·les ha obert la porta per a la reedició d'un tripartit com el que ja va governar dues legislatures a Catalunya, ja que Esquerra Republicana s'ha negat a participar en una llista única sobiranista, per quedar alliberat del jou de Puigdemont per molt que segueixi reconeixent la seva autoritat a la Generalitat. ERC sap que guanyarà per primer cop les autonòmiques catalanes i vol tenir les mans lliures.

Segons les estimacions del darrer desk research (estudi ponderat de tots els sondejos disponibles) elaborat per a Público per Jaime Miquel i Associados (JM& A), un tripartit d'esquerres capitanejat per ERC –després de renunciar a la via independentista unilateral imposada per la CUP– sumaria ja (amb el PSC i Catalunya en Comú) 67 escons si les eleccions se celebressin en aquest moment. Però l'evolució de l'electorat a mesura que avanci la campanya pot donar-li la volta a la truita.

"Si el resultat de Puigdemont queda per sota dels 500.000 vots, el PDECat l'hauria guanyat amb qualsevol candidat", subratlla Miquel. "Però, a més, si segueix avergonyint els votants de tota la vida de Convergència –als quals no els agrada gens que es vagi dient que molts catalans estan a disgust a la Unió Europea– es carregarà la suma de 68 actes de identitat nacional catalana i farà sumar al tripartit".

En separar-se, ERC i JxC perden un escó amb més votos

Tal com es pot veure a la taula completa de resultats estimats per JM&A que es mostra més amunt, els dos partits que van acudir a les autonòmiques del 2015 en una llista única (Junts pel Sí) augmenten el seu percentatge de vots vàlids en gairebé un punt (fins a sumar el 40,4%) però perden un escó respecte als que va obtenir JxSí per efecte de la llei electoral. Alhora, les CUP s'enfonsen, perdent 93.000 vots (el 28% dels que van obtenir el 2015) i dos escons.

D'aquesta forma, els tres partits que han protagonitzat el desafiament independentista a l'Estat mantindrien la majoria absoluta, tot i que només amb un escó més del mínim de 68, però reduirien notablement el seu percentatge de vots vàlids (46,1% enfront del 47,7% anterior) a causa de la caiguda electoral de les CUP.

Però el més important que reflecteixen aquests resultats és el fracàs de l'estratègia de Puigdemont, ja que –en no aconseguir que els sobiranistes acceptessin reunir-se en una "candidatura del president" única– queda de manifest que l'antiga Convergència i Unió (CiU) s'ha desplomat: no només queda molt lluny del primer lloc –empatat en tercera/quarta posició amb el PSC–, sinó que ha caigut a la meitat del nombre de vots que aconseguia en les autonòmiques del 2010 i el 2012.

Abans de la candidatura conjunta JxSí, era ERC la que s'havia de conformar amb mig milió de votants, enfront dels més d'un milió de CiU. Ara, la força electoral d'aquestes dues formacions quedaria gairebé exactament a l'inrevés, amb una Esquerra triomfant i situada en 1,1 milions, i un Junts per Catalunya en caiguda lliure cap als 600.000 o fins i tot menys. El motiu, segons Miquel, és descarnat:

"Que Puigdemont sigui idiota en l'àmbit electoral no hauria d'impedir que algú li expliqués com funciona això", afirma Jaume Miquel

"Que Puigdemont sigui idiota en l'àmbit electoral no hauria d'impedir que algú li expliqués com funciona això: si el seu partit no s'ocupa de la part de la nació catalana que no vol unilateralitat, però no és d'esquerres, doncs no se n'ocupa ningú, els maltracten i s'abstenen. Fent de Varoufakis es dirigeix a un de cada deu dels que voten i per descomptat que a cap dels votants de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)".

Pel que fa a ERC, "ha tingut especial interès a quedar alliberada per fer un tripartit dels de tota la vida mentre reconeix l'autoritat última d'Puigdemont, que és el líder d'una candidatura rival", explica Miquel. "Això costa vots, però es tracta de l'acció tàctica adequada: deixar el president virtual i fungible disputant-se la utopia amb les CUP, mentre giren amb el gruix dels votants d'identitat nacional catalana a l'autonomisme, abans demonitzat però ara la política real. Una altra cosa és que sumin 68 o més diputats amb el PSC i CeC, que de moment, no ".

Això, però, pot canviar d'aquí al 21D a causa de la mobilització sense precedents dels electors catalans, que també queda patent en el fet que (en les estimacions de JM&A) el nombre dels electors que solen donar el seu vot simbòlic a partits alternatius que no obtenen cap representació parlamentària es reduirà dràsticament (d'un 35,5%) perquè els votants saben que aquesta consulta és històrica i crucial.

Igualment, es preveu una taxa de participació sense precedents, tot i que la suposada "majoria silenciosa" a què es refereixen constantment PP i Ciutadans en realitat no existeix, ja que el 2015 hi va haver un desorbitat 77,44% de participació, una mica inusitat i que no gairebé no deixa marge de creixement.

Tot i això, JM&A estima que pot arribar a participar-hi un rècord del 80,4% del cens, i malgrat això els comptes segueixen sent inapel·lables: per molt que creixin Ciutadans (+ 3% en vots i +3 escons) i el PSC (+ 1,8% i +3 diputats), no arribaran –amb un PP debilitat (-0,8% i -1 parlamentari)– ni tan sols a a deu escons de distància de la majoria absoluta. I pretendre sumar amb ells els de Catalunya en Comú és un exercici fútil de demagògia, ja que tant Podem com Ada Colau són incompatibles amb Ciutadans i PP.

Així que, com argumentàvem des del principi, l'única alternativa viable a una repetició de la majoria sobiranista seria un nou tripartit d'esquerres, recolzat en els excel·lents resultats previstos per a ERC i el PSC. Cosa que seria factible si en la campanya CeC es reposés de la crisi interna de Podem després de l'exclusió d'Albano Dante i atragués suports de votants desitjosos de canvi però temorosos de la ruptura traumàtica i l'amenaça de l'aplicació despietada de l'Article 155 per part del Govern de Rajoy.

Un fenomen que podria realment produir-se, tenint en compte les transferències de votants que reflecteixen els estudis demoscòpics de JM&A. Per exemple, CeC és en el seu moment més feble –una cosa que podria reparar una enèrgica campanya de Colau–, mentre que Ciutadans ja no pot créixer més, després de prendre-li 58.000 votants al PP i altres 20.000 al PSC, i mobilitzar 94.000 electors més des de l'abstenció.

El creixement del PSC es deu al fet que atrau 30.000 votants procedents dels Comuns i, sobretot, aconsegueix treure de l'abstenció 84.000 dels seus seguidors. Però la mobilització és màxima perquè fins i tot el PP –que perd més de 20.000 vots en total– aconsegueix arrossegar fins a les urnes 61.000 dels seus seguidors que es van abstenir el 2015.

Així que les espases segueixen en alt, però la guerra de trons es decidirà a Barcelona, única circumscripció en què Ciutadans, PSC i PP sumaran més escons que els independentistes (40 a 37, més 8 de CeC). Igualment, només a Barcelona els no independentistes (incloent-hi aquí CeC) superen la meitat dels vots (pràcticament un 55%), cosa que no passa ni a Tarragona, ni que sigui per una dècima de punt. Aquest és el panorama previst per JM&A per a Barcelona (els gràfics són interactius i passant el cursor per sobre de les barres apareixen les xifres exactes):

A més, és molt difícil vaticinar el resultat final exacte a Barcelona perquè en el repartiment per la Llei d'Hondt de les últimes restes dels vots ERC, PSC i PP estan separats per només mil sufragis. En conseqüència, ERC i PP podrien perdre un escó, mentre que C's i JxC en podrien guanyar un, sobre els resultats previstos per JM&A en la gran circumscripció catalana.

En canvi, a Lleida, Tarragona i Girona està ja tot molt decidit fins i tot abans que comenci la campanya electoral. De fet, a la primera no sembla haver-hi marge perquè cap dels quatre grans partits guanyin o perdin algun escó respecte a aquesta previsió:

A Tarragona, en canvi, sí que podria perdre un escó ERC, i guanyar-ne un, respectivament, Ciutadans i PSC pel que fa a aquesta estimació:

I, finalment, a Girona podrien perdre un escó un PSC i Ciutadans, així com guanyar-ne un ERC, pel que fa a aquesta previsió:

En qualsevol cas, els marges són estrets pel que fa al nombre final d'escons assignats a cada partit, així que les veritables alternatives de govern a Catalunya que sorgiran de les eleccions del 21D seran: o una nova majoria sobiranista, o unreeditat tripartit d'esquerres. I cap de les dues agradaria al Govern de Rajoy que va convocar aquests comicis.