Els Premis Octubre han anunciat hui els guanyadors de la 51a edició, que coincideix amb l'Any Fuster, en honor de qui es va començar a convocar el certamen d'assaig el 1973 per part de l'editorial Tres i Quatre –de qui el mateix Fuster en va ser l'intel·lectual de referència el 1968, quan va fundar-se- i que a hores d'ara ja és un dels guardons literaris en català més antics i que tenen la mirada posada en el conjunt dels territoris de parla catalana.

Paradoxalment, el Premi Joan Fuster d'assaig ha quedat desert, en considerar el jurat que "entre els originals presentats, cap reuneix les condicions necessàries per fer-lo mereixedor del premi, ajustant-nos a allò que esperem d'un assaig: la defensa argumentada d'una idea o opinió personal i la reflexió estimulant". En aquest sentit, i en nom del jurat, el filòsof Josep Maria Terricabras, ha defensat que "precisament en l'Any Fuster calia filar més prim" i no premiar qualsevol cosa. "Sense Fuster –ha continuat Terricabras- el País Valencià i els Països Catalans haurien trigat molt més a tenir producció assagística, perquè ell en va ser el gran promotor, però per això no podem considerar qualsevol cosa un assaig, encara que es tracti d'investigacions molt elaborades i fonamentades, a vegades tant, que ja impedeixen el debat posterior".

Laia Llobera guanya l'Estellés de poesia

El Premi Vicent Andrés Estellés de poesia –el segon que va instituir-se- ha recaigut en la barcelonina Laia Llobera, per l'obra Paradísia, de qui el jurat n'ha destacat "la profunditat amb què el poemari agermana la vida del món vegetal amb el món humà, i el món natural amb el món hipertrofiat de la tecnologia".

Llobera, de qui aquest ja és el seu 7è poemari, ha agraït un premi que considera tan important per "al país i la llengua que ens agermana". "Paradísia és una planta que creix en les roques alpines, en un entorn que es pot considerar hostil i que per a mi pot simbolitzar com en les situacions més difícils, com l'actual crisi múltiple, hi pot créixer la bellesa", ha explicat Llobera en relació a l'obra.

Antoni Mas Busquets, Premi Andròmina de Narrativa

El veterà Antoni Mas Busquets, qui va publicar la darrera novel·la el 2009, ha tornat amb una col·lecció de microrrelats que, sota el títol de Només se salvaran els llamps, s'ha endut el Premi Andròmina de Narrativa.

El jurat n'ha valorat "la qualitat literària dels relats recollits en l'obra, que recullen temes com ara la contradicció humana i l'absurditat de moltes situacions quotidianes". Mas ha reconegut la sorpresa pel guardó, ja que, tal com ell mateix ha reconegut "la tècnica dels contes breus no encaixa en els patrons actuals" i ha assegurat que en aquesta obra no busca "l'èxit comercial" sinó que és "un neguit que a poc a poc em va anar creixent i potser per això m'ha sortit tan bé", ja que "la literatura és visceral, no es pot forçar".

Sergio Baos, Premi Pere Capellà de teatre

Finalment, el Premi Pere Capellà de teatre ha recaigut en Les maleïdes, del guionista i dramaturg Sergio Baos, mallorquí igual que Mas. Aquesta és una obra protagonitzada per tres dones de diferents generacions de la mateixa família que conviuen en un ambient enrarit i patint una maledicció que no les deixa millorar el seu destí, tot representat en un estil cinematogràfic i pràcticament sense acotacions, on l'espectador veu a través de les paraules de les protagonistes.

"És un relat sòlid, amb trio de personatges femenins insòlits, i amb una estructura valenta, que tracta del mal i els seus efectes sense contemplacions", segons la valoració del jurat. L'obra s'estrenarà aquesta tardor a Palma i la primavera a Barcelona, un fet poc habitual. "Moltes obres de teatre no arriben a representar-se, o almenys no immediatament, en un moment en què hi ha tanta producció i de tanta qualitat", ha explicat Andreu Gomila en nom del jurat.

Des de l'editorial Tres i Quatre han destacat la quantitat d'obres presentades. Un total de 285 que es poden desglossar en 114 de poesia, 100 de narrativa, 39 de teatre i 30 d'assaig.