La represa del curs polític a Catalunya coincideix amb els cent dies d’ençà que Pere Aragonès va ser escollit 132è president de la Generalitat. Temps suficient per examinar els primers passos que ha donat el nou Govern, que de manera prioritària s’ha dedicat a gestionar les diferents onades de la pandèmia i preparar l’escenari de diàleg que es va obrir arran de l’entrada de Pedro Sánchez a la Moncloa

En canvi, en l’àmbit legislatiu, només ha impulsat una sola llei, la que aspira a retenir el talent científic i implicar el sector privat en la seva promoció, mentre pel camí s’ha trobat amb l’indult als dirigents del Procés, la causa que el Tribunal de Comptes ha engegat contra desenes de càrrecs sobiranistes i un agost marcat per l’allau d’incendis i la primera reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat.

D’aquesta trobada en va sortir el compromís del Govern espanyol de transferir algunes de les 56 competències pendents, com són les beques o les que tenen a veure amb la Formació Professional, el Salvament Marítim o la legislació laboral. I també, malgrat que no estava previst, la promesa del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d’invertir 1.700 milions d’euros per ampliar la tercera pista de l’aeroport del Prat, una operació que, a l’espera de què dictamini la Unió Europea, ha suscitat el rebuig dels ajuntaments afectats i nombrosos grups ecologistes. Tot això ha passat en aquests cent dies de legislatura, on els temes més substantius continuen damunt la taula.

Exàmens imminents

Serà ara, després del parèntesi vacacional, quan aquestes carpetes començaran a bellugar-se. En primer lloc, la represa de la mesa constituïda amb l’Executiu de Pedro Sánchez, Una cita que, segons com esdevingui, pot afeblir les relacions entre ERC, que tot i el seu escepticisme, celebra la predisposició del PSOE a parlar, i els sectors partidaris de la unilateralitat, entre els quals la CUP, que en l’acord de legislatura amb els republicans va establir un marge de dos anys perquè la taula doni resultats abans no s’emprengui un nou "embat democràtic". També des de les files de JxCat la desconfiança és màxima, com han expressat aquests dies la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha titllat la taula de "simulacre", o l’expresident de la Generalitat Quim Torra, per a qui la taula no hauria de celebrar-se.

A propòsit d’aquesta qüestió, el politòleg Jaume López indica que "el nou curs demostrarà si l’independentisme és capaç d’harmonitzar les dues perspectives que han caracteritzat les seves disputes" i també -afegeix- "si els dirigents que fins ara estaven a la presó tenen un paper decisiu amb vista a congeniar-les o calen nous lideratges que renovin el moviment".

Al costat de la taula de negociació, l’altra gran prioritat de l‘Executiu serà abordar el tram final de l’emergència sanitària i iniciar un pla de recuperació econòmica que garanteixi la millora del benestar social. Dos objectius que no s’albiren gens fàcils, més i quan la pandèmia continua saturant la sanitat pública mentre que els Fons de Reconstrucció (Next Generation) que la Unió Europea ha mobilitzat per combatre la recessió sembla que, lluny de satisfer les necessitats de les petites i mitjanes empreses, podrien beneficiar les companyies de l’Ibex-35. Així ho han denunciat les patronals PIMEC, CECOT i el mateix Govern català, que de la mà del Govern valencià, ha exigit a l’Executiu del PSOE i Podemos gestionar les partides per tal que les pimes, les principals damnificades per la pandèmia, esdevinguin els grans actius en la transformació del país.

També entorn de la situació econòmica, Pere Aragonès ha advertit que el Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025, a través del qual la Generalitat aspira construir un sistema productiu més resilient i circular, pot quedar afeblit si l’Estat no facilita a Catalunya el control dels fons que li pertoquen. Amb tot i això, Aragonès considera que la pinça amb els socialistes valencians i la predisposició del líder del PSC, Salvador Illa, de garantir la governabilitat, haurien de facilitar que la Generalitat acabi administrant els fons més importants.

En aquest sentit, Jaume López creu que el clima de diàleg amb Madrid pot influir perquè això succeeixi i, encara que taula estigui pensada per abordar l’amnistia i l’autodeterminació, obri la possibilitat de tractar aspectes claus que van ser anul·lats pel Tribunal Constitucional en la sentència de l’Estatut de 2010. "Ens podem trobar sorpreses i que la taula inclogui temes institucionals com el reconeixement de la identitat nacional catalana, la situació del català, un nou marc de finançament i altres elements que poden suposar un avenç per a l’encaix federal entre Catalunya i Espanya".

Pendents dels pressupostos

Amb tot, el nou curs polític vindrà marcat per la capacitat del Govern català d’encarrilar amb l’Estat una solució al conflicte, tenir recursos suficients per combatre la crisi causada per la pandèmia i, alhora, assegurar-se uns pressupostos prou ambiciosos en termes socials i nacionals. Però perquè això passi, Aragonès haurà de fer autèntics equilibris, cosa que inclou acontentar el PSC, que en boca del seu líder, Salvador Illa, s’ha mostrat disposat a aprovar-los a canvi que els republicans els facilitin a Madrid, però també els seus socis de govern, que en contrapartida, poden pressionar ERC perquè adopti una estratègia conjunta al Congrés dels Diputats.

Tampoc no es preveu fàcil l’entesa amb la CUP, per a la qual els pressupostos han de recollir la demanda d’un canvi de model d’ordre públic, la creació d’una banca pública i el desplegament de la Renda Bàsica Universal. Però no sols això: així com republicans, socialistes i postconvergents aproven l’ampliació de l’aeroport, els anticapitalistes consideren que el projecte és "va en direcció contrària al model de país que defensem". Així es manifesta Carles Riera, portaveu de la formació, per qui "si no hi ha un canvi de rumb del Govern en aquesta i altres matèries, li retirarem la confiança".

Riera afegeix entre altres controvèrsies la negativa del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, d’internalitzar la plantilla del transport sanitari i dels serveis d’emergències 061 i 112, a més de la intenció del govern de tirar endavant el projecte Barcelona Word, la candidatura de Catalunya a acollir els Jocs Olímpics d’hivern de 2030 o la decisió de rescatar amb 19 milions el Circuit de Catalunya. Una sèrie de decisions que, des de la CUP fins a En Comú Podem, consideren "incompatible" amb el gir progressista que Pere Aragonès va anunciar per a la present legislatura.

En aquest sentit, la tornada al curs polític es presenta ple d’interrogants, i només les setmanes revelaran si es van resolent. En particular el diàleg amb l’Estat i la recuperació econòmica, que si no cobreixen les expectatives de la majoria poden fer embarrancar la legislatura o condemnar-la a una inestabilitat permanent.