Un projecte per ampliar l'activitat a l'escorxador comarcal del Moianès i la cessió a l'Ajuntament de Moià d'uns terrenys per ubicar-hi una planta de biogàs pública estan aixecant polseguera entre diferents grups ecologistes i entitats que s'han unit en la plataforma Moianès pel Decreixement. La seva portaveu, Pilar Clapés, qüestiona l'"intercanvi de cromos" i es mostra preocupada per l'augment de despesa hídrica que podria generar en plena sequera.

En canvi, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), defensa l'operació perquè significaria la legalitat del polígon on s'ubica, és a dir, legalitzar aquest espai de trama urbana que actualment no compleix els requisits i que aboca les empreses que són allà a una situació "d'interinitat, no regularitzada". Del total d'hectàrees, assegura que el 45% se cedirien al consistori, no només per a la planta de biogàs, sinó també per a zones verdes i equipaments. 

La plataforma, que ja ha recollit unes 800 signatures, no veu "gens transparent" que la ubicació de la planta es faci en un terreny privat cedit al consistori. "Les alarmes ens salten quan el propietari de l'escorxador presenta una modificació puntual del planejament per ampliar la zona de l'escorxador en 10,8 hectàrees a canvi que el mateix propietari en cedeixi 2,5 a l'Ajuntament perquè hi ubiqui una planta de biogàs", ha explicat Clapés.

"L'ampliació no és per matar més porcs, sinó per ampliar l'escorxador pel benestar animal i per a elaboració de productes derivats", ha avisat. En aquest sentit, la principal preocupació de la plataforma és l'aigua que pugui necessitar la nova activitat. Segons dades fetes públiques fa un temps pel propi Ajuntament, tal com recull la plataforma, l'escorxador és el responsable del 25% de la despesa d'aigua de tot Moià. A més, el municipi no està connectat a cap xarxa i depèn de la que arriba via aqüífers.

Convertir residus orgànics en energia

El projecte també contempla una planta de biogàs, que un cop estigui en marxa, el consistori preveu estalviar uns 700.000 euros anuals amb l'energia que produirà -uns 8,5 milions de KW/h a l'any- i que servirà per alimentar l'enllumenat públic, l'empresa pública d'aigües i als diferents equipaments municipals. La previsió és que el 80% d'aquesta energia la consumeixi l'Ajuntament i la resta pugui arribar a la població a través de la creació d'una comunitat energètica local.

Guiteras, que governa el municipi sota les sigles del grup municipal d'Ara Moià, vinculades a ERC, ha explicat que Moià produeix anualment 29.500 tones de residus orgànics entre la fracció orgànica que generen els veïns, els purins de les granges del poble, les restes de les indústries agroalimentàries i els fangs de les depuradores. "La planta ens dona l'oportunitat de convertir tot això en energia neta, pública i per a tothom", ha assenyalat l'alcalde.

A més, un dels punts forts de la planta, ha assegurat el batlle, és que permetrà depurar i recuperar cada dia entre 20.000 i 30.000 litres d'aigua que serviran per a rec d'equipaments públics, per a la neteja viària i, fins i tot, per a retornar-los a la riera, després de tractar-la a la depuradora que hi ha a tocar.

Moianès pel Decreixement qüestionen les xifres dels residus orgànics que rebrà la planta. El col·lectiu assegura que s'ha informat de la quantitat de restes orgàniques provinents de la fracció orgànica, les quals són 506 tones, mentre que els fangs de les depuradores en sumarien 911. "Per tant, estem parlant d'una quantitat que no arriba a les 1.500 tones. Fins a les 30.000 que ens van dir ens fa patir molt que tot això siguin purins de granges de porcs i restes orgàniques de l'escorxador", ha apuntat Pilar Clapés. 

Una altra de les preocupacions és la descàrrega que la matèria orgànica, els purins i els fangs de la depuradora puguin originar en qüestió de pudors. "Tots aquests moviments no seran sense olors", ha afirmat Clapés. A més, la producció de biogàs per produir electricitat "s'haurà de fer amb motors i això farà fum, si no que ens ho expliquin", ha afegit. També en qüestionen la ubicació, al sud de Moià, "que amb la marinada faria arribar les pudors i els fums al poble". L'alcalde nega que la planta signifiqui un augment de fums o pudors.

L'operació costarà 6,4 milions 

El primer pas per tirar endavant l'operació ja s'ha fet i és la llum verda de la Comissió d'Urbanisme per a realitzar una modificació puntual del planejament en relació al polígon del Prat. El proper pas serà l'aprovació inicial de la modificació i la preceptiva exposició pública del projecte. Finalment, l'aprovació definitiva haurà de passar pel ple on Dionís Guiteras té majoria absoluta. El projecte de la planta ha rebut una subvenció dels fons Next Generation de 3,3 milions dels 6,4 que es preveu que costarà. Aquesta subvenció implica que la planta hauria d'estar construïda abans del 2026.